Raimon Obiols: L’apunt del dia/233 (De Gaulle i les negociacions)
De Gaulle i les negociacions
21 de setembre de 2023
En el seu llibre Lideratge, Kissinger distingeix dos tipus ideals de líders: els estadistes i els profetes. Els primers temperen la seva visió amb la cautela, amb el sentit dels límits; mentre que els profetes recórren a una visió transcendent que “redefineix allò que és possible». De Gaulle combinava les dues característiques.
Escriure això, l’any 1962, era bastant profètic: «Un dia o altre, poden produir-se capgiraments increïbles. Amèrica pot explotar a causa del terrorisme, o del racisme, qui sap?, i convertir-se en una amenaça per a la pau. La Unió soviètica pot explotar, perquè el comunisme s’esfondrarà, els pobles es barallaran. Rússia pot tornar a ser amenaçadora». Seixanta anys després, el món s’assembla bastant al que havia albirat.
No volia que el Regne Unit entrés a la Comunitat Econòmica Europea. Al·legava raons econòmiques, però el movien previsions polítiques a llarg termini que, vistes ara, també mostren certa dosi de profecia. Li deia a Macmillan, el primer ministre britànic: «Mentre que l’Europa dels Sis té la mida de l’imperi carolingi, la que proposeu acabaria tenint la mida de l’imperi romà; i en conseqüència no podria actuar en comú».
Era patriota («ple fins al fons de l’ànima de passió per França», com deia ell mateix parlant de Jean Moulin), però afirmava que «els que pretenen fer França amb una fracció fan un error greu, i els que fingeixen representar França en nom d’una fracció cometen un error imperdonable».
Definia així la seva estratègia a l’hora de negociar: «Has de començar sempre dient “no”. Això té dos efectes: o bé el teu “no” està destinat a seguir sent un “no”, o hauràs demostrat que ets persona de caràcter. Si al final acabes dient “sí”, (a) hauràs guanyat temps per reflexionar, i (b) la gent encara t’estarà més agraïda pel teu “sí” final».
