Raimon Obiols: L’apunt del dia/221 (Superilla: entre la sentència i la pacificació)
Superilla: entre la sentència i la pacificació
9 de setembre de 2023
No m’agrada l’expressió «urbanisme tàctic», per motius de fons i de forma. De fons, perquè crec que l’urbanisme, o és estratègic o no és. I de forma, perquè no m’agrada l’estètica de moltes de les seves intervencions puntuals, que em recorden les manualitats infantils, l’«arte povera» i el macramé. Detesto especialment la moda de pintar les voreres i l’asfalt amb efímeres coloraines que ràpidament agafen un to brut, de gos com fuig.
Fets aquests aclariments, haig d’afegir que no tinc una opinió feta sobre les superilles. M’hi hauria de passejar amb calma, parlant amb veïns i comerciants, cosa que no he fet. Hauria de saber (i ho desconec) quins son els seus efectes concrets sobre la vida de la gent, el trànsit, el preu de la vivenda, els índexs de contaminació. És a dir, sobre la ciutat i els qui hi viuen, en el seu conjunt.
Dit això, crec que l’aplicació de la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de Barcelona, que ordena a l’Ajuntament «revertir» les obres del carrer Consell de Cent seria absurda, injusta, demencial. No sols perquè tinc una plena confiança en els serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona, sinó perquè considero que aplicar el Fiat justitia et pereat mundus i desfer una reurbanització que ha costat 25 milions d’euros (pagats amb fons europeus) seria una broma de mal gust, qui sap si per fer soroll.
Aquesta història té una trista coloració de vendetta política. El portaveu de Junts, Jordi Martí Galbis, ha valorat que la sentència era «devastadora per a l’Eixample, Barcelona i les arques municipals». Pepe Antich s’hi ha afegit, parlant de «les estafes de Colau després de Colau» i assegurant que la sentència “ha deixat al descobert a plena llum l’enorme dany de l’alcaldessa Ada Colau en els vuit anys que ha regit els destins de la capital catalana”. L’òrgan digital que dirigeix Antich ho remata amb una innocent enquesta: «Colau hauria de respondre per la sentència que revoca l’Eix Verd?». A què juguem?
La tinent d’alcalde Laia Bonet ha assegurat que el govern municipal està convençut de la legalitat de les actuacions, que l’Ajuntament recorrerà la sentència, i que que «la superilla de Consell de Cent es quedarà com està». Ha assenyalat també allò que em sembla que és una clau per tal d’entendre la judicialització d’aquest afer: les qüestions de forma, la paradoxa d’una política de pacificació urbana que arribà a prendre formes bèl·liques. «Fer un urbanisme transformador, sí», ha dit Bonet, «que avanci en les pacificacions, sí; en la reintroducció del verd, sí; però no des de la confrontació, no des del conflicte, sinó des del diàleg i el consens».
Pel que fa a la qüestió de fons (la necessitat d’un urbanisme estratègic, transformador, eficaç) Oriol Nel·lo ha escrit que «la pacificació del trànsit a la ciutat respon a exigències ambientals, econòmiques i socials de fons. Cal debatre’n les modalitats, l’abast territorial, les repercussions socials i l’impacte sobre el mercat de l’habitatge. Es tracta d’un debat de futur, apassionant i ple d’implicacions. Per tal que resulti fructífer serà convenient abordar-lo deixant de costat els prejudicis ideològics, amb amplitud de mires i, si pot ser, sense recursos judicials».
Nel·lo ha recordat, oportunament, que «a la Barcelona d’inicis del segle XX, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch considerava el disseny d’Ildefons Cerdà per a l’Eixample digne d’un “falansteri comunista o d’un quarter d’esclaus”, i va fer tot el possible per obstruir el projecte que avui enorgulleix la ciutat».
P. S.- Cal malfiar-se del nou lèxic, quan sembla obeir més al desig de mostrar-se «à la page» que de precisar significats i continguts. A «urbanisme tàctic» s’hi poden afegir altres exemples de termes que queden bé però són vagues. En català: «Vegetalització», «mobilitat suau», «corredors ecològics», «ciutat natura», «coeficient de biòtops», etc. O en francès, sempre més barroc: «revégétalisation», «réensauvagement»,«verdissement», «préverdissement», «biomimétisation». O en anglès: «bio-inspiration»; «greenwashing», «greenbashing», etc.).
