Raimon Obiols: L’apunt del dia/213 (Les llengües al Congrés i a la UE)
Les llengües al Congrés i a la UE
1 de setembre de 2023
«En l’àmbit lingüístic, la notícia de l’estiu ha estat sens dubte la doble promesa de facilitar l’ús del català, el gallec i el basc al Congrés de Diputats i de convertir aquestes tres llengües en llengües oficials i de treball de les institucions de la Unió Europea». Ho ha escrit Albert Branchadell, en un article a l’Ara («Promeses (lingüístiques) d’estiu»), que cal llegir perquè resumeix bé l’estat de la qüestió.
També és recomanable un article de Josep Palomero, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, al Quadern d’El País («Serps d’estiu: l’encaix de les llengües d’Espanya als àmbits institucionals»), molt útil per a fer-se càrrec del context, i dels informes elaborats fins ara.
La meva impressió és que s’avançarà a Madrid, però que a Brussel·les el camí és molt complicat. Com diu Branchadell, «França difícilment acceptarà que ciutadans francesos puguin utilitzar una llengua a les institucions europees que tenen prohibit fer servir als seus ajuntaments». «La reforma», afegeix, «tampoc té garantit el suport d’altres estats com Bulgària, Grècia o fins i tot Estònia i Letònia, que viurien amb horror la perspectiva que algun dia la seva llengua minoritària particular –el rus– es convertís en llengua oficial de les institucions europees».
En això, Branchadell coincideix amb Josep Costa, ex-vice-president del Parlament, que en una entrevista a VilaWeb també s’ha mostrat escèptic: «Espanya proposa d’introduir tres llengües noves. N’hi ha vint-i-quatre, i introduir-ne tres de noves en el sistema de la Unió Europea, d’un dia per l’altre, no és tan fàcil. Òbviament, rectificaré si m’equivoco, però no ho veig».
En tot cas, a Espanya estem avançant. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha dit que es “bolcarà” per aconseguir que el català, l’euskera i el gallec es puguin fer servir amb total normalitat a la Cambra baixa, «el més ràpid possible».
La Vanguardia parla avui d’una possible modificació de l’article 70.2 de la cambra, que fins ara diu així: «Els discursos es pronunciaran personalment i de viva veu. L’orador podrà fer ús de la paraula des de la tribuna o des de l’escó”», i que podria passar al següent redactat: «Els discursos es pronunciaran personalment i de viva veu. L’orador podrà pronunciar el seu discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d’Autonomia”.
En conjunt, té raó Branchadell quan diu que «tant a Espanya com a Europa, el català pot arribar molt lluny, si l’ambició lingüística passa pel sedàs del realisme polític».
