Raimon Obiols: L’apunt del dia /308 (2024: un any d’urnes i armes)
2024: un any d’urnes i armes
23 de desembre de 2023
«El 2024 serà un any d’urnes i armes», diu una nota de síntesi del CIDOB, que s’ha fet pública fa uns dies. És un document interessant, resultat de la reflexió col·lectiva d’una trentena d’investigadors, que Carme Colomina ha coordinat i editat: El món el 2024: deu temes que marcaran l’agenda internacional.
Pel que fa a les urnes, remarca la nota que a l’any 2024 hi ha eleccions convocades a més de 70 països «que actuaran com un test d’estrès per al sistema democràtic». D’aquestes eleccions, les del Parlament europeu (juny de 2024) i les presidencials estatunidenques (novembre de 2024) seran determinants.
Pel que fa a les armes, diu la nota del CIDOB que «2023 ha estat un any violent. S’estima que 1 de cada 6 persones al món ha estat exposada a un conflicte els últims dotze mesos. La sensació d’impunitat i de menyspreu per la legislació internacional s’ha agreujat. No solament a Gaza. L’enquistament de la guerra a Ucraïna; l’expulsió de la població d’origen armeni de l’Alt Karabakh o la successió de cops d’estat viscuts en sis països africans en els darrers trenta-sis mesos informen àmpliament d’aquest moment de «desregulació de l’ús de la força», que s’ha anat forjant durant anys d’erosió de les normes internacionals».
A Ucraïna, la guerra s’ha instal·lat en el temps. La tragèdia del Pròxim Orient domina una gran part de la informació en els mitjans i a les xarxes. Hi ha el risc que una guerra oculti l’altra, i que un conflicte que dura des de fa dos anys acabi «normalitzat», com si es tractés d’una realitat inevitable i immodificable. Només podem esperar que comenci a aparèixer, tal vegada, una perspectiva, si no de pau (i, menys encara, d’una pau justa), almenys de possibilitat d’alto el foc. La guerra només es podrà aturar si s’arriba a un punt mort, i les dues parts es convencen que tenen poc a guanyar amb la seva prolongació. Potser aquesta fase d’estancament substancial s’aproparà aquest any vinent.
Pel que fa al conflicte al Pròxim Orient, la nota del CIDOB apunta que «resulta extremadament complex preveure els proxims escenaris del conflicte entre Israel, Hamàs i diversos grups armats a la Franja de Gaza (…) La ferma determinació d’Israel d’«eradicar Hamàs» portarà a una intensificació de la seva campanya militar en els pròxims mesos, també al sud de la Franja, augmentant el risc d’un major desplaçament forçós de palestins de Gaza cap a territori egipci. A més, s’espera un agreujament dels enfrontaments entre colons israelians i palestins als Territoris Ocupats de Cisjordania. Finalment, el risc més significatiu radica en la possible participació directa dels aliats de Hamàs a la regió, com I’ran, Hezbollah, els rebels hutis, i diverses milicies xiites a Síria il’Iraq».
Les perspectives son horribles. Mentre continúa la massacre, les intencions de Netanyahu son un misteri, possiblement també per an ell mateix. Només se sap que rebutja la idea del’Administració Biden, de revitalitzar la desprestigiada Autoritat Nacional Palestina (ANP) i encarregar-li la gestió de les ruïnes de Gaza. I, evidentment, se sap que l’objectiu d’eradicar Hamàs significa que els combatents morts avui seran substituïts demà pels adolescents i els infants que han viscut la catàstrofe. Ben Wallace, un militar retirat que va ser secretari de defensa del Regne Unit del 2019 al 2023, acaba de dir el que molts pensem: aquest «furor homicida» («killing rage») és «el millor sergent de reclutament d’una organització terrorista» i alimentará el conflicte «pels propers cinquanta anys», .
Després d’haver fracassat en l’intent de forçar un èxode palestí cap al Sinaí, Netanyahu probablement fomentarà a mig termini una lenta hemorràgia de palestins afamats i sense llar cap als països àrabs i europeus, i concentrarà la resta en el que quedi de la Franja establint zones tampó. Allà, i a Cisjordània, la rebel·lió palestina continuarà, i l’exèrcit israelià continuarà reprimint-la brutalment de manera indefinida.
Què cal esperar? No hi ha resposta, malgrat les posicions àmpliament majoritàries de la comunitat internacional i les crides repetides d’Antonio Guterres, el secretari general de les Nacions Unides. En aquests moments, segueix el cicle d’odi, destruccions i matances, per desgràcia. S’hi afegeix un altre fet, perillós: l’impacte d’aquesta bàrbara catàstrofe sobre les percepcions i sentiments de la gent, arreu del món, està essent molt intens, i les conseqüències geopolítiques d’aquest revulsiu són inquietants i incommensurables.
És a dir que s’acaba l’any 2023 amb una cruel guerra europea (a Ucraïna) i una al Pròxim Orient, encara de major abast. El mínim que es pot dir és que l’any que és a punt de començar no ho farà sota bons auguris. De cara al nou any que tenim a la cantonada hem d’esperar que no sigui pitjor que el que acaba, i desitjar que els mals averanys s’equivoquin.
Tant de bo els pronòstics pessimistes es revelin erronis. Qui sap. La història ens ensenya que el futur rarament es mou de manera lineal i predictible. Tant de bo es produeixin fets positius inesperats i evolucions favorables.
