Que refresquin la memòria (i repassin els resultats)
27 de juny de 2023
«Una ‘operació d’Estat’ va permetre Jordi Pujol ser reelegit president el 1999». Convé llegir aquesta crònica del setmanari El Triangle, per tal de valorar els escarafalls i esquinçaments de vestidures postconvergents que l’elecció del nou alcalde de Barcelona ha causat a Xavier Trias («Que us bombin a tots»), Artur Mas («gran farsa, amb tres farsants») o Quim Torra («la capital del pais en mans de Madrid, immensa vergonya»).
La crònica d’El Triangle permet refrescar la memòria dels fariseus:
«A les eleccions al Parlament de Catalunya que es van celebrar el 16 de novembre del 1999, la candidatura de CiU, encapçalada per Jordi Pujol va quedar lluny de la majoria absoluta, fixada en 68 vots. En va obtenir 56. El Partit Popular, liderat aleshores per Alberto Fernández Díaz, en va aconseguir 12, justament els que necessitava Pujol per ser investit per majoria absoluta en la primera votació del Ple del Parlament». Operació d’Estat?
«Els pressupostos de la Generalitat dels anys 2011 i 2012 van ser aprovats amb els vots de CiU i PP. Sánchez Camacho va afirmar, després que els seus 18 diputats votessin a favor dels pressupostos presentats per Artur Mas, que aquesta actuació responia «a un compromís polític de present i de futur“». Operació d’Estat?
Pel que fa als resultats, com ha escrit Salvador López Arnal, «només cal sumar: 149.235 (Junts) + 74.720 (ERC) = 223.955; 131.735 (PSC) + 131.594 (Comuns) = 263.329. Si se sumen els vots de la CUP al primer resultat: 249.296 davant 263.329. (…) Amb paraules de l’historiador José Luis Martín Ramos, són “incapaços d’assumir que, s’hi posin com s’hi posin, estan en minoria, que la majoria dels votants no els han votat».
P.S.- Sobre aquest assumpte, els amics del diari Ara em van demanar un article. El podeu trobar aquí: «Dues Espanyes, dues Catalunyes?».
