Raimon Obiols: Freedonia, Colau i el rei, presos, TV3, arribar a temps.

Freedonia

*   Hi ha un llibre de Santi Vila, “D’herois i traïdors”, a punt de sortir. Jordi Juan l’ha espigolat, i en reprodueix unes frases de Puigdemont en la reunió del govern on anuncià que l’endemà convocaria eleccions: “Em nego a anar pel mon repartint targetes d’una república inexistent”, “No em veig sent un presidente virtual, d’un país virtual”. Diu Vila que Puigdemont fins i tot esmentà Freedonia, la república de Groucho Marx. Ens pensàvem que ens venia Tabàrnia, i ens ve Freedonia.

*   L’endemà Puigdemont canvià de parer. Aquest canvi, hauria dit Groucho, “podria entendre’l un nen de quatre anys.  Vagin a buscar un nen de quatre anys, perquè jo no puc.“

El rei i l’alcaldessa

*    El rei i Ada Colau van tenir ahir “una conversa molt interessant i positiva”, piula Enric Millo. Segons La Vanguardia, el rei digué a Colau: “Yo estoy para defender la Constitución y el Estatut”. I que no pot fer de mitjancer entre qui compleix i qui vulnera la llei. Però els greuges tenen per causa les garrotades (les del 1-O i les històriques). En aquest sentit es pot dir que les paraules de Colau (una “manca d’empatia impressionant”) són justes.

“Mal de muchos…”

*   Lapsus de Walter Veltroni, en un acte de campanya al Teatre Eliseo, de Roma, anomenant PCI el PD. Els assistents riuen i aplaudeixen. Té èxit, el seu parlament. Diu que ha vingut a “parlar de passions, pors, esperances”, perquè “els crits i les vulgaritats de la campanya l’han commocionat”.  Cal tornar, diu, al PD “que havíem imaginat” (aquell PD que tant engrescà en Pasqual). Quin desastre, aquest moment de la política italiana!

Eliminar obstacles en el camí del diàleg

*   A La Vanguardia: “Intelectuales y exdirigentes de izquierda ven injustificada la cárcel preventiva”.  Parlen del document “Eliminar obstacles en el camí del diàleg“, signat per Jordi Amat, Margarida Arboix, Laia Bonet, Joan Botella, Victòria Camps, Joan Coscubiela, Jordi Font, Mercedes García Aran, Gemma Lienas, Pilar Malla, Oriol Nel.lo, Raimon Obiols, Lluís Rabell, Joan Subirats, Marina Subirats, Josep Maria Vallès.

*   Té un ressò a les xarxes. Ramon Tremosa aplaudeix amb un entusiasme totalment mmerescut:
Moltes gràcies Raimon! @robiols
????????

*   Ignasi Guardans expressa una educada crítica: “Respectable la opinió de @robiols i altres firmants. Però la informació és confusa. Aquest manifest no és contra cap “presó preventiva” És contra aplicar presó, a seques, als responsables del 1-O i la DUI. Preventiva ara o ferma després del judici. I en això no puc estar d’acord.”

Els mitjans repartits

*   En un comunicat, els comitès d’empresa de Catalunya Ràdio i TV3 diuen que “ha transcendit que la CCMA és un dels punts conflictius de les negociacions per formar Govern”.  El repartiment dels mitjans públics ha estat el darrer escull de les negociacions entre JxC i ERC fins arribar a l’acord precari que s’anuncia aquest matí. Les dues formacions es reparteixen a parts iguals les conselleries i, de fet, se’n crea una més per tenir un nombre parell, el 14.

*   Comentant la fumata blanca, Julià de Jodar piula: “Amb el govern pactat, les conselleries distribuïdes, i els mitjans repartits, veurem amb claredat quina mena de procés constituent pensa dur a terme l’independentisme hegemònic.”. ”

Més comentaris interessants:

•  Jaume V. Aroca: “Sembla que la baralla per controlar els mitjans públics i independents en el nou Govern no fa vergonya a ningú. A mi si. Molta.”
• Eva Granados: “Sembla més important qui dirigeix TV3 que no pas qui és el president de la Generalitat.”
• Wifredo Espina: “És vergonyós – i significatiu – que la presidència dels Mitjans públics – que per definició han de ser neutrals- sigui el principal obstacle per un acord polític de govern, i principalment el responsable dels Informatius. Clama al cel! Denigra la professió!”

*   Em truquen de TV3. No em sorprèn, després de fer-se pública la declaració sobre els presos. De manera conscient o inconscient (és el cas d’avui, em sembla) només truquen quan oloren problemes en el PSC.  Ara em conviden al programa d’ Helena Garcia Melero  d’aquesta tarda.  M’encantaria. “Et vindrem a buscar”. “Gràcies, però sóc a Brussel·les i no sé si arribaríem a temps”.

Arribar a temps

*   Arribar a temps.  Aquesta és la qüestió. El balanç del “processisme” és aclaparador: Suspensió de l’autogovern, amenaces a l’escola i a la llengua, incompatibilitats polítiques radicals i  fractures socials en creixement, polítics i líders socials a la presó, una mena de “causa general” contra el processisme, reforçament de la dreta i reducció dels drets i llibertats a Espanya. Això, és reversible? Hi som a temps?

*   No és únicament, ni molt menys, un problema català. És un vital problema democràtic espanyol. Fernando López Agudín, a Público, reclama “una sortida viable del laberint català en el que estan atrapats Sánchez i Iglesias”. “Si no en surten, es veuran abocats a viure sota la intermitència del 155. O, el que és el mateix, a  uns estats d’excepció successius que farien quasi impossible una política progressista.” No s’hi veuran abocats només Sánchez i Iglesias, sinó tothom.