Raimon Obiols: Apunts de la setmana (Maravall, el rei a Barcelona, fer bondat)

14 de juny de 2021

MARAVALL

José María Maravall ha publicat un nou llibre, La democracia y la izquierda.
L’entrevisten i es mostra a favor dels indults. Amb Zapatero i Almunia, comenta, ‘ya somos tres”. Diu que “el conflicte l’arrosseguem des del 1714”, i que els indults poden ser “un pas endavant”.
Comenta que Iglesias i Errejón van ser alumnes seus. El primer era el millor estudiant, diu; però millor polític el segon.  

RETORN DE L’ESTAT

Segons The Economist, durant el 2020 el món va veure la posta en marxa de 1.600 nous programes de protecció social en resposta d’emergència a la pandèmia. Es produeix una apreciació renovada del paper de l’Estat. “Des de l’aparició de la Covid-19, he sentit a molt poca gent dient que ‘el mercat ja ho arreglarà’”, escriu Gordon Brown en un llibre que acaba de publicar (Seven Ways to Change the World). La pandèmia ha fet créixer la consciència que l’Estat ha esdevingut de nou indispensable i que els problemes globals exigeixen solucions globals. Però el fet que els únics actors veritablement globals són els GAFAM, que disposen d’un quasi monopoli sobre com ens comuniquem digitalment, ha fet créixer el temor a un eventual Estat orwellià global sostingut pel “capitalisme de vigilància”. Fins a quin punt és compatible aquest tipus de capitalisme amb la democràcia?

DUES CRISIS

El fet que tinguem dues crisis simultànies -la mèdica i la econòmica-, escriu Gordon Brown en el seu llibre, podria tal vegada ser un motiu d’optimisme. Brown esmenta la historiadora Margaret MacMillan, que assenyala que els temps pitjors poden dur als temps millors, perquè fan que el “riu de la història” canvïi de direcció. En plena segona guerra mundial, Beveridge va escriure en el seu Informe (que preparà el Welfare del Regne Unit) : “Un moment revolucionari en la història del món és un moment per a la revolució, no per anar posant pegats”.  

16 de juny de 2021

EL REI A BARCELONA

Una visita del rei a Barcelona, per assistir a un acte i un sopar del Cercle d’Economia ha posat de manifest dues coses. La primera és que la seva simple presència genera tensions. Això durarà, sobretot si no hi ha una excusa -d’alguna manera- pel discurs del 3-O de 2017. La segona és la situació del govern Aragonés. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, anuncia que l’encarregat d’anar a l’acte serà el vicepresident Jordi Puigneró, que primer ho confirma, però es desdiu després. A ERC asseguren que la delegació d’Aragonès a Puigneró estava “tancadíssima” i consideren que aquest ha cedit a les pressions de JxCat.  “El missatge a Aragonès”, comenta Josep Martí Blanch, “és meridianament clar: mana sobre els teus, que nosaltres manem sobre els nostres”.  Finalment Aragonès ha saludat breument al rei i s’han fet una foto.

17 de juny de 2021

RECONSIDERACIONS DE LES ESQUERRES

Maravall diu, en el seu llibre (“La democracia y la izquierda”),  que “l’esquerra perd el seu sentit si no es reconsidera a cada moment”. Ho raona assenyalant que el sentit principal de l’esquerra és canviar el statu quo, i que això requereix més exigències i crítiques que conservar-lo. Té raó. Però també es pot dir que l’esquerra perd la seva eficàcia quan es reconsidera a cada moment. 

19 de juny de 2021

QÜESTIONS D’ÈTICA

En qüestions d’ètica, deia el filòsof Jankélévitch, val més ser seriós (“fidel i seriós”, exactament) que sublim. Per exemple: ser màrtir no et dóna la raó pel fet de ser-ho (altra cosa són les víctimes, que la tenen sempre del seu costat). Ho comentà Nietzsche, que va escriure: “Que els màrtirs provin la veritat d’alguna cosa és tan fals que jo negaria que hi hagui hagut mai un màrtir que tingués res a veure amb la veritat.  El to amb què un màrtir proclama allò que considera veritable ja expressa un nivell tan baix de probitat intel·lectual, una incomprensió tan obtusa de la qüestió “veritat”, que no cal refutar mai un màrtir”.

20 de juny de 2021

FER BONDAT

Un article de Manel Pérez, a La Vanguardia, descriu “El programa polític del poder econòmic català”, com una “renovada presència pública i influencia de l’empresariat”, que  “s’alimenta de la seva decisió d’actuar i de l’aliança tàcita amb el Govern de Sánchez”.

Sànchez Llibre des del Foment, Javier Faus des del Cercle d’Economia, Antoni Cañete des de PIMEC, fins a cert punt Mònica Roca (que ha succeït a Canadell a la Cambra), conflueixen en posicions a favor dels indults, de l’atenuació de danys, de restabliment de diàleg. El missatge és “feu bondat” , a manca d’un “feu les paus”.

ICETA 

Entrevista a Iceta, a El Español (“A la taula de diàleg amb Catalunya jo portaria la reforma constitucional per una Espanya federal”). És llarga però es fa curta. Divertida (Iceta és dels pocs que avui sembla passar-s’ho bé fent política a Catalunya i a Espanya), amb una peculiar barreja d’audàcia i cautela, i amb uns silogismes de lògica política realista que resulten difícils de rebatre pels adversaris d’un i altre bàndol. De cara a la taula de negociació amb el govern Aragonès, sembla posar-se la bena abans de la ferida, amb un plantejament de màxims (una reforma federal de la Constitució) abans de passar a discutir de coses concretament viables a curt i mig termini.