Ja estàvem acostumats a una dreta nacionalista que fa servir la bandera per amagar la cartera. Però rodejar-se de tantes banderes, com fa darrerament el senyor Mas, aixeca interrogants inèdits. Què amaguen tantes banderes?
Tenint en compte que les banderes que hem comptat són nou, algunes hipòtesis de treball poden ser les següents:
La primera bandera amaga la condemna del conseller Planasdemunt i les dimissions al llarg dels anys de sis altres consellers de governs de Pujol (Cullell, Roma, Miró, Alavedra, Alegre i Farreres), a causa de corresponents escàndols, així com la dimissió del secretari general de Presidència, Lluís Prenafeta, objete d’una querella de un grup d’ accionistes d’Iberia de Seguros.
La segona bandera amaga la fuga del director financer d’Inverama-Casinos de Cataluña, Jaume Sentís, amb 127 milions de pessetes, que posà al descobert el primer cas de finançament ilegal de Convergència.
La tercera bandera amaga el senyor Javier de la Rosa, l’”empresari model” de Pujol, que va acabar a la Model per l’apropiació d’uns 500 milions de dòlars quan era administrador a Espanya del grup KIO (Kuwait Investments Office).
La quarta bandera amaga l’exjutge Lluís Pascual Estevill, ex vocal del Consejo General del Poder Judicial a proposta de CiU, condemnat a nou anys de presó per extorsionar empresaris i acceptar suborns.
La cinquena bandera amaga Joan Piqué Vidal, soci de Prenafeta i advocat de Pujol en el cas Banca Catalana, condemnat a sis anys de presó.
La sisena bandera amaga la dimissió de David Madí del seu càrrec de secretari de Comunicació de la Generalitat, per falsejar dades de les enquestes oficials de la Generalitat per tal de beneficiar a Artur Mas.
La setena bandera amaga les imputacions i judicis pendents dels convergents Macià Alavedra i Lluis Prenafeta, dos dels més íntims col·laboradors de l’ex president Pujol, que a l’inici del seu mandat li va dir a Prenafeta “la Generalitat som tu i jo”.
La vuitena bandera amaga la teoria i la pràctica del prenafetisme: ús de la bandera com a talismà que permet tota mena de malifetes, aplicació del principi “la política es fa a les clavegueres” i confusió permanent entre negocis i política.
La novena bandera amaga la veritat sobre el finançament de Ferrovial i altres constructores al Palau de la Música de Fèlix Millet, així com els diners i serveis que des del Palau de Millet passaren a la Fundació i a les campanyes electorals de Convergència.
En alguns moments de la història, els disbarats es feien i justificaven al voltant de la religió. Pel que es veu ara, alguns ho han fet en nom de les banderes. Aquest és el seu patriotisme!