Andreu Missé entrevista per a El País a Poul Nyrup Rasmussen, president del Partit dels Socialistes Europeus. A continuació, reproduïm l’entrevista:
Poul Nyrup Rasmussen, 1943, Ejsberg, (Dinamarca), economista, primer ministre del seu país entre 1993 i 2001, és un dels polítics més destacats del panorama del centre esquerra europeu. Des de fa sis anys presideix el Partit dels Socialistes Europeus (PES). És propulsor de la flexisecurity, que combina la seguretat pel treballador i la flexibilitat per a l’empresa, que s’ha convertit en un referent europeu per al mercat laboral. Rasmussen ha estat una de les poques veus que havia advertit des de fa anys dels greus riscos de la desregulació financera. Ha estat un pioner en la denúncia del paper dels hedge funds (fons especulatius) i promotor del mecanisme de rescat europeu, finalment adoptat per la UE. Ara impulsa una taxa per les transaccions financeres per desincentivar les operacions especulatives.
Pregunta. Com explica que tot i el desastre que està causant la crisi financera i econòmica i les respostes de les polítiques conservadores contra l’estat del benestar, l’esquerra segueixi perdent terreny?
Resposta. Crec que el factor por és la resposta a aquesta qüestió. Molta gent té por a la incertesa sobre el futur. Por de l’emigració, a perdre la feina, al futur de l’educació dels seus fills.
P. I quina és la seva resposta a aquesta incertesa?
R. El nostre missatge és que no ens podem deixar guanyar per la por. Hi ha altres solucions. Hem d’explicar a les persones que pertanyen a una comunitat més gran. Cal reformular la comunitat donant més espai a l’individu, explicant que l’emigració té cabuda en una comunitat més gran, en la qual el ciutadà ha de percebre que forma part d’una comunitat en la que tindrà ocupació i educació.
P. Però com es poden assumir aquests canvis?
R. Hem d’acceptar que les coses no seran com en el passat. Abans quan els nostres pares perdien la feina sabien que tornarien a trobar-ne una altra igual o en el mateix sector. Ara cal adonar-se que haurem de canviar de feina moltes vegades al llarg de la vida i per això haurem de disposar d’una millor política social que tingui cura dels treballadors durant aquests canvis. No podrem aturar els canvis, per tant, haurem assegurar que l’ocupació, l’educació i la vida social estiguin garantits durant els mateixos.
P. En aquest clima d’incertesa com percep la pressió que està exercint la UE sobre Espanya. Totes les reformes que proposa el Govern espanyol semblen insuficients a Brussel·les.
R. Això és una qüestió política. Ha d’entendre que la Comissió Europea no és una Comissió socialdemòcrata sinó conservadora. Barroso pronuncia algunes paraules boniques però és un tipus conservador. El que ha fet Zapatero és notable, ha aixecat la societat espanyola enormement, però està sol. En aquest moment trobem a faltar la solidaritat d’Europa amb Espanya.
P. Quines són les arrels d’aquesta manca d’actuació per part d’Europa?
R. Crec que Alemanya està defraudant a la Unió Europea. El que Alemanya hauria de fer és actuar com un soci europeu. El Govern de Berlín pensa equivocadament que oposant-se a les accions comunes europees està salvant l’economia alemanya. Però això és un error perquè Alemanya és una economia exportadora que no pot sobreviure per si sola com si estigués en una illa. Si els altres països s’enfonsen Alemanya també serà colpejada.
P. Alemanya ha optat per un gran retallada de la despesa pública perquè els altres hagin de fer el mateix?
R. El que Angela Merkel està promovent és matar el creixement. Totes les petites flors que estan apareixent en el camí del creixement estan sent matades per aquesta política de retalls. El que vull és construir una alternativa a la retallada i al pla d’austeritat. Nosaltres tenim una estratègia de sortida de la crisi diferent, que implica un equilibri entre la consolidació pressupostària, d’una banda, i l’ocupació i el creixement per una altra.
P. Però la pressió per a més retallades i més flexibilitat és molt insistent?
R. No anem a créixer només amb retalls de la despesa pública i reformes del mercat laboral. La meva experiència com a primer ministre a Dinamarca va ser la posada en marxa de l’anomenada flexisecurity. El que dic és que una reforma del mercat laboral no pot funcionar sense un creixement fort. És el que vam fer a Dinamarca, llançar el creixement econòmic i al mateix temps les reformes. Els Governs conservadors no han comprès bé això i només es centren en la flexibilitat i obliden la seguretat. No es pot fer només reformes, retallada de la despesa pública i res més. Per això l’FMI està equivocat i per això adverteixo al G-20 i a la UE dient-los si us plau no repetim els errors del passat.
P. Vostè és molt crític amb els hedge funds, els fons especulatius que estan encarint el deute. Quin és el veritable perill d’aquests fons?
R. Els hedge funds pressionen a un país fins al límit. Són capaços de forçar als països a retallar el seu sistema de benestar. Veiem que a Espanya i Grècia hauran de pagar més interessos per l’especulació dels hedge funds sobre el deute. José Luis Rodríguez Zapatero està en una situació molt difícil perquè el 25 hedge funds més grans del món estan fent un pressió massiva sobre el Govern espanyol que ha de refinançar el seu pressupost. Els hedge funds són com caçadors al bosc que tracten de matar tot el que necessiten.
Un comentari