L’altre dia Josep Ramoneda en un article a El Pais insinuava la seva esperança que Artur Mas donés per acabat el pragmatisme pujolista i decidís no acceptar engrunes en la seva possible negociació pel “pacte fiscal”.
Jo, la veritat, veig pujolisme per tot arreu, començant pel cognom del número dos de Convergència Democràtica de Catalunya. Avui Oriol Pujol es defensa dels casos de finançament il · legal i corrupció que amenacen al seu partit i a ell personalment dient bàsicament que són atacs a Catalunya. En això consisteix el declivi del pujolisme? En dir el mateix que la família Pujol ha vingut dient des de fa 30 anys? Per descomptat, mini-Pujol connecta el seu argumentari amb la necessitat de no fer cas a aquests atacs a Catalunya centrant l’atenció en la “transició nacional” cap a la “llibertat”. Hi ha cap pla jurídic concret en què es precisin aquestes paraules buides? Pujolisme del bo.
És el pujolisme de sempre però està més gastat que mai. I si construïm una alternativa nova, sobre la base d’un projecte ampli protagonitzat per les joves generacions, que reuneixi als partits, moviments i persones que simplement desitgen que Catalunya contribueixi a un món millor (on per cert, es pugui també parlar de plans tangibles i concrets per reformar l’organització de les sobiranies)?
