Ahir ens vam indignar una vegada més al rebre la desagradable notícia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva interlocutòria que diu que no és suficient l’atenció individualitzada en castellà a un alumne que ho demani. Diu que: “la necesaria adaptación del sistema de enseñanza lingüística a la consideración del castellano como lengua vehicular” s’imposarà a tota la classe o unitat escolar de la qual formi part aquest únic alumne que ho demani. Sense voler polemitzar més del compte, no sembla molt raonable que la voluntat d’un pare o d’un alumne s’imposi sobre la voluntat de la resta d’alumnes o famílies.
El sistema d’immersió lingüística de l’escola a Catalunya ha estat reconegut moltes vegades per la Comissió Europea com un bon model d’integració i d’aprenentatge en comunitats bilingües i en molts dels informes sobre multilingüisme elaborats pel Parlament Europeu, en la majoria dels quals he participat activament durant els més de set anys que he estat membre de la Comissió de Cultura.
Avui, ens trobem de nou davant d’una interlocutòria que pretén laminar els drets lingüístics i culturals de l’escola catalana.
Aquesta nova agressió mereix una resposta contundent que ha de sortir del Parlament de Catalunya, i així ha estat.
Podem, és clar, portar aquesta qüestió de manera immediata al Parlament Europeu, però hem d’evitar portar tots els nostres problemes amb els governs o les institucions nacionals al Parlament Europeu.
Tenim cinc nivells de govern: local, autonòmic, estatal i europeu i cada un té les seves competències. Si apel.lem de manera indiscriminada a tots ells, el que suceeix és que la resposta que se’ns dóna moltes vegades és la de manca de competències per emetre una opinió i no ajudem gaire als ciutadans a conèixer qui fa què i qui és responsable de què.
En el cas que ens ocupa del nostre model d’ensenyament, crec més oportú esperar quina resposta obté la iniciativa del Parlament de Catalunya i en tot cas, quan s’hagin esgotat totes les vies, veure quina iniciativa -molt potent- portem a les institucions europees i decidir si cal presentar-la al Parlament Europeu o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al de Drets Humans.
