Raimon Obiols: L’apunt del dia/177 (Allò que és evident)
Allò que és evident
14 de juliol de 2023
«Tenim claríssim que en la negociació amb el Govern espanyol es cobra per avançat», ha dit la cap de llista de Junts, quan li han demanat sobre les negociacions posteriors al 23 de juliol, de cara a eventuals acords de governabilitat.
El cap de llista d’ERC, per la seva banda, ha declarat que si guanya el PP hauran de «respectar el resultat i passar a l’oposició».
Per a acabar-ho d’adobar, hi ha sectors independentistes, crítics amb el Procés, que preconitzen una «abstenció massiva».
«Sigui per convicció, sigui per la desgraciada espiral del “jo més”, ja hi ha algun partit sobiranista que no fa escarafalls a la possibilitat de, podent-ho evitar, permetre un govern PP-Vox. És la teoria de l’embat», ha escrit Andreu Mas-Colell, que subratlla una evidència: «Els embats no trencaran el mur. Ho hem viscut i ho hem patit. Val més, doncs, votar i actuar amb intel·ligència».
Em sembla que, vist el panorama, més que especular sobre com «cobrar per avançat», allò que s’ha d’evitar és «pagar per avançat». És a dir: impedir donar per cosa feta un govern del PP (o, com a València, del PP i Vox) i renunciar d’antuvi a mirar d’evitar-lo.
Hi ha grups i partits independentistes que semblen disposats a aquest pagament per anticipat. Ho fan per desànim o perquè calculen, com ha assenyalat Mas-Colell, que «com més intolerable sigui el govern espanyol, més ens mobilitzarem».
«Tristos temps aquests en què cal lluitar per allò que és evident» deia Dürrenmatt. Allò que avui és evident és que un govern del PP, amb o sense Vox, és perfectament evitable. Amb una condició, que també és evident: que els que som majoria, anem a votar.
