En la seva tristament cèlebre confessió del 25 de juliol, rivetejada de gestos de dolor i penediment per buscar l’«expiació» dels seus pecats, Jordi Pujol va adquirir el compromís de comparèixer davant les autoritats fiscals i judicials per «acreditar» els fets per ell narrats. Res d’això va passar en la compareixença que l’imputat expresident va protagonitzar dimarts davant la jutge: sense aportar cap document, es va escudar en el seu tortuós relat paternofilial i en diferents evasives –«No ho vaig voler saber»; «Tenia por»…»– per mantenir entre tenebres el fosc origen de la fortuna oculta a l’estranger.Mentre el patriarca del clan protegeix amb calculats silencis la seva família sanguínia, la prole política suma a aquesta inesperada infàmia una ràbia indissimulada davant la decisió d’ERC de forçar la compareixença d’Artur Mas en la comissió Pujol («comissió sobre el frau i l’evasió fiscal», en l’argot oficialista). Després d’estalviar al presidentun trago tan amarg en quatre ocasions, i en plena negociació delfull de rutacap a la independència, els republicans van tenir a bé estrènyer la soga el mateix dia en què formalitzaven el pacte pressupostari que dóna oxigen al líder de CiU. Pura casualitat.
Mas havia expressat la seva «total predisposició i disponibilitat» a anar a la comissió si aquesta ho demandava, un gest que l’honra i encara honra més el reglament del Parlament, que l’hi obliga. Encara que podia fer-ho a petició pròpia o de CiU, crida l’atenció que, en lloc d’agrair als seus socis l’oportunitat que li brinden, llanci els seus a la caça del republicà insurrecte. Si el portaveu Homs ha censurat la petició perquè «va contra les plebiscitàries», el conseller Vila ha qüestionat el patriotisme d’ERC per infligir aquesta «punyalada» a CiU.
L’argumentari
Segons l’argumentari sobiranista, una Catalunya independent permetria frenar la corrupció. Un pronòstic que resultaria més creïble si els que el formulen ja anessin predicant amb l’exemple. Per col·laborar amb la justícia, rendir comptes al Parlament o expulsar els corruptes no calen «estructures d’Estat». Només es necessita la patriòtica voluntat de fer-ho.
Article publicat a El Periódico
