Mentre Fèlix Millet afirmava davant el tribunal que jutja el cas Palau que l’empresa Ferrovial feia donacions a CDC a canvi d’obra pública, el president Puigdemont confirmava la fugida cap endavant amb la tramitació exprés per a la desconnexió amb Espanya.
Fèlix Millet va confessar que les comissions que arribaven de Ferrovial ascendien al 4%, que es repartien entre CDC, ell mateix i Jordi Montull. Els detalls sobre la disponibilitat de diners en efectiu, se suposa que negre, per celebrar casaments, efectuar obres en els domicilis particulars i altres despeses en viatges de luxe a llocs llunyans són el de menys.
Puigdemont va insistir a celebrar el referèndum sense tenir en compte que el Consell de Garanties Estatutàries ha declarat per unanimitat que és il·legal perquè la partida pressupostària destinada a la celebració de la consulta va en contra de la llei. El president diu que el CGE els ha negat la poesia però ha avalat la prosa. Visca la metàfora, sí senyor.
Puigdemont, de la mà de part del seu partit i sota la pressió dels diputats de la CUP, està portant el país a un conflicte polític i social que no respon a la voluntat de la majoria dels catalans. Amb trampes i amb lleis preparades en secret que no estan a l’abast ni tan sols dels diputats que les han de votar. És impropi que tot aquest procedir s’executi, a més, donant lliçons de democràcia. Cal no oblidar que la democràcia, entre altres coses, és defensar les minories i sotmetre’s als debats que decisions tan rellevants mereixen. La independència no és delicte sempre que es defensi a través dels mecanismes de l’Estatut i de la Constitució. De tot el que passa es desprèn que l’objectiu de Puigdemont és forçar la intervenció de l’Estat amb un trencament unilateral per aparèixer davant del món com a víctimes i per demanar el suport dels catalans que sortirien al carrer per protestar contra l’Estat que retalla les llibertats. Un bell relat voluntarista i fins i tot romàntic. Albert Manent em parlava que calia evitar de nou la frustració col·lectiva.
Les confessions de Fèlix Millet són variades i fins a cert punt insòlites. Però confirmen el finançament il·legal de CDC, que ha fet saltar pels aires el partit fundat per Jordi Pujol del qual ara Puigdemont és el successor, encara que amb sigles diferents.
És impossible no relacionar la trajectòria política d’Artur Mas i del seu designat dofí, Carles Puigdemont, amb el cas Palau. La corrupció de la qual es beneficiava CDC no va ser mai admesa per Artur Mas, que va obligar Maragall a retirar l’acusació del 3% en seu parlamentària. Era el 4%.
Arribats a aquest punt, penso que cal pensar en el dia després per veure com es reconstrueix la convivència cívica i política i per ser governats per persones més decents.
