La crisi galopant a penes debilita el creixement del districte 22@ de BCN
Les activitats productives i la construcció han estat i són les principals afectades de la crisi que castiga l’economia mundial des de ja fa un any i mig. Si es pensa en un districte d’una ciutat que agrupi tots dos sectors, el resultat hauria de ser de fiasco absolut. Però això no és així a Barcelona. El districte 22@, el procés de reforma urbanística de grans àrees del districte de Sant Martí i, a la vegada, motor de canvi de model productiu des del passat industrial fins a les noves indústries del coneixement, no ha parat de créixer. És cert que no ha crescut amb els percentatges amb què ho acostumava a fer en els últims anys, com també és cert que el sol fet de seguir augmentant el nombre d’empreses i de metres quadrats llogats, construïts o simplement planificats suposa, tal com està en aquests moments la situació, tot un èxit.
En els pressupostos municipals per a l’any 2010, l’ajuntament preveu una caiguda de gairebé el 25% en la recaptació de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. És només un símptoma de la gravetat de la crisi. Per sort per a la ciutat la crisi va arribar més o menys vuit anys després que l’ajuntament posés en marxa el pla 22@. És a dir, la crisi ha afectat la velocitat de creuer –que ja era molt alta i consolidada–, però no el rumb del projecte.
Davant d’aquestes dades poc esperançadores, el 22@ va concedir, entre l’1 de gener i el 30 de setembre, 55.619 metres quadrats més de noves llicències, una xifra que si es projecta fins a finals d’any pot significar 75.000 metres quadrats més de sòl, la major part del qual dedicat a les activitats productives, segons les dades de què es va parlar el 28 d’octubre al consell d’administració de la societat que impulsa el districte
tecnològic.
PLANEJAMENT / La quantitat acumulada des de l’any 2000, en realitat des del 2004, ja que els primers anys van ser temps de requalificacions urbanístiques i adequació de les infraestructures, arriba als 884.527 metres quadrats de sòl.
D’aquesta xifra, 628.931 metres quadrats corresponen a sòl per a les activitats productives, en qualsevol dels cinc camps en què s’ha dividit el districte; 152.789 corresponen a noves vivendes, i 102.807, a nous equipaments per als barris que es van omplint.
¿I encara queda sòl? Sí. L’operació del 22@ es va planificar a 20 anys vista, i en aquest moment el 65% del sòl ja té el planejament aprovat, pel 35% que queda fins i tot pendent de transformació.
El sòl que a més de tenir el planejament ja s’ha edificat o que té un projecte que ja ha estat tramitat suposa el 45% del total .
CONSOLIDACIÓ / Segons el president del 22@ i tercer tinent d’alcalde, Jordi William Carnes, «el ritme de transformació urbana i econòmica compleix totes les previsions». A més a més, segons Carnes, «les 1.500 empreses instal·lades al districte consoliden aquest creixement al mateix temps que posicionen el 22@ com un dels principals centres de negocis d’Europa».
Pel que fa a l’edificació, l’última construcció que s’ha acabat ha estat la residència per a estudiants Melon District. D’aquí molt poc temps, a finals d’any o al mes de gener, com a màxim, s’acabaran les tasques de l’edifici Media-Tic (a la confluència dels carrers de Sancho de Ávila i Roc Boronat). Passarà el mateix amb la nova seu –per a tot Espanya– de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT).
A més a més, ja s’han acabat dos blocs al carrer de Pujades, així com el bloc d’oficines que està situat al número 199 de l’avinguda de la Diagonal, els arrendataris del qual ja han demanat la llicència de primera activitat.