Ja fa temps que els partits polítics han deixat de representar als ciutadans; el seu distanciament i falta de credibilitat social és una cosa tan preocupant com urgent de resoldre, i l’actual sensació general de corrupció política propicia la desconfiança i la indignació, ampliant el divorci entre els partits i la societat. Molts ciutadans se senten fins i tot segrestats en l’exercici dels seus drets per unes organitzacions que monopolitzen el poder, controlant tant el poder legislatiu com tots i cadascun dels nivells de govern, així com la composició de les més altes institucions de l’Estat. Aquesta partitocràcia limita substantivament l’exercici real de la democràcia, i els ciutadans tenen poc marge a la pràctica per decidir sobre la marxa de la societat. Es fa necessari, en definitiva, un major equilibri de poder entre els partits polítics i la societat.
Són nombrosos els estudis i institucions que vénen evidenciant aquesta negativa sensació sobre els partits i la corrupció. Segons l’últim Baròmetre del CIS la corrupció és el segon motiu de preocupació dels espanyols, i els polítics i els partits arriben així mateix a una destacada quarta posició en el rànquing, i amb una clara tendència a l’alça. D’altra banda, en l’últim Índex de Percepció de la Corrupció publicat per Transparència Internacional, Espanya ha estat el segon país del món que més ha empitjorat en la seva valoració relativa a la corrupció.
També en l’última Enquesta Social Europea, els ciutadans espanyols reproven clarament tant als partits com als propis polítics, qualificant a tots dos amb la valoració més baixa -amb diferència- entre totes les institucions: 1,9 sobre 10. I en l’últim Baròmetre Global de la Corrupció, publicat per Transparència Internacional, els partits polítics obtenen al nostre país la pitjor puntuació de totes les institucions avaluades, amb una qualificació de 4,4 sobre 5 (sent 5 el màxim de corrupció). El mateix Consell d’Europa, a través de l’últim informe del GRECO, ha tret els colors als partits espanyols quant a la seva manifestament millorable transparència financera. A més, ens hem assabentat ara els ciutadans, per l’últim informe del Tribunal de Comptes, que una bona part dels partits polítics espanyols es troben des de fa anys en situació de fallida tècnica, o el que és el mateix, tenen un patrimoni net negatiu, per haver anat gastant bastant més del que tenien.
Encara que no dubtem en principi de l’honradesa individual de la majoria dels polítics i càrrecs públics, és evident que alguna cosa falla en el funcionament dels partits i la seva relació amb els ciutadans. I aquesta situació ha de canviar.
Els partits polítics no poden ignorar aquesta clara situació de rebuig de la societat espanyola, i els ciutadans han de ser actius i contundents exigint urgentment als partits actuacions clares i inequívoques per la transparència i contra la corrupció. I per això els ciutadans no estem sols, ens acompanyen en aquest afany molts aliats: un bon nombre de jutges realment bel·ligerants contra la corrupció, unes forces de seguretat (UCO i UDEF) eficaços i amb personal altament qualificat, uns mitjans de comunicació cada vegada més actius i incisius contra els corruptes, i unes organitzacions civils, universitats, etcètera, cada vegada més proactives en combatre la corrupció. Els qui, per contra, s’han quedat sols són els partits polítics, i una mica hauran de fer de forma urgent per sortir d’aquest important atzucac social en què es troben.
Atès que els partits han estat incapaços d’arribar a un pacte o compromís col·lectiu contra la corrupció, és el moment que els ciutadans els exigim a ells aquest compromís amb la societat, i que controlem si ho compleixen a través del nostre vot en les eleccions , que és dels pocs instruments -per no dir l’únic- que tenim per fer alguna cosa que pugui influir sobre els partits.
A l’hora de decidir el vot en les pròximes eleccions, els ciutadans haurien d’exigir i valorar l’actuació i el compromís de canvi -si és que el tenen- d’uns i altres davant aquesta situació. Anem a indicar alguns criteris, emanats dels seminaris contra la corrupció organitzats per Transparència Internacional Espanya, perquè els ciutadans que ho desitgin puguin avaluar la situació i expectatives de cada partit polític en aquest terreny de la transparència i la corrupció, i disposar així d’un possible element de judici més a l’hora de decidir a quin partit polític votaran, i en definitiva quina papereta (encara que sigui tancada) introduiran en les urnes electorals.
Els primers criteris de transparència que s’indiquen haurien de complir pels partits ja en el moment de concórrer a les eleccions. Els segons criteris haurien incloure’ls, almenys, com a compromisos contra la corrupció en els seus respectius programes electorals.
1) Transparència dels partits
Els partits polítics han de publicar en les seves respectives pàgines web la següent informació: 1) Comptes anuals del partit (dos últims exercicis).2) Dates en què ha remès els seus comptes al Tribunal de Comptes. 3) Últim informe de fiscalització dels comptes del partit emès pel Tribunal de Comptes. 4) Pressupostos anuals (dos últims exercicis) amb la corresponent liquidació pressupostària. 5) Dades bàsiques de les entitats vinculades al partit (fundacions, associacions, etc). 6) Desglossament (orgànic i geogràfic) de les despeses i ingressos, així com dels béns patrimonials. 7) Declaració de la inexistència en les llistes electorals de processats o investigats per corrupció. 8) Límits legalment establerts per a les seves despeses electorals. 9) Descripció del procediment de control i/o auditoria interna del partit. 10) Currículum o dades biogràfiques (almenys cinc línies) de cada un dels candidats inclosos en les llistes electorals.
2) Compromisos a incloure en els programes electorals
Els partits haurien de recollir en els seus programes electorals una bona part dels compromisos següents: 1) Reforma de la legislació electoral per desbloquejar les llistes tancades dels partits. 2) Publicació de la liquidació de despeses i ingressos electorals, en els tres mesos següents a les eleccions. 3) Retenció de tota subvenció pública als partits polítics que no hagin tramès els seus comptes al Tribunal de Comptes. 4) Complir estrictament les recomanacions sobre transparència financera del Consell d’Europa (GRECO). 5) Tipificació jurídica del delicte de finançament il·legal dels partits. 6) Prohibició legal de les donacions d’empreses (o altres persones jurídiques) als partits. 7) Prohibició legal de la condonació de deutes als partits per les entitats financeres. 8) Debat parlamentari anual sobre aquells partits polítics que estiguin en situació de fallida tècnica. 9) Llei de protecció al denunciant de corrupció, frau, abús o malbaratament. 10) Canviar la legislació per limitar els privilegis jurídics i judicials dels aforats. 11) Limitació al màxim de la concessió d’indults, excloent en tot cas els delictes per corrupció. 12) Introducció en els diferents nivells educatius de matèries i continguts ètics, de valors i contra la corrupció.
En tot cas, i al marge que els ciutadans puguin avaluar als partits segons els anteriors criteris, Transparència Internacional Espanya va a tractar de col·laborar en aquest control social divulgant en aquests propers mesos l’opinió dels ciutadans sobre aquests criteris, i informant sobre el nivell del seu compliment pels partits que concorrin a les pròximes eleccions.
