A l’estiu de 2011, amb l’enduriment de les condicions per accedir a la renda mínima d’inserció (RMI, la prestació de 420 euros que reben les famílies amb menys ingressos), el Govern de CiU obria la veda a les tisorades en els serveis socials catalans. Amb una taxa d’atur del 22% i un 18% de la població sota el llindar de pobresa, la societat catalana està assistint des de llavors al desmantellament dels serveis socials.
Encara que la lluita contra la pobresa és, segons la Generalitat, “una prioritat” -les polítiques socials suposen el 70% del pressupost autonòmic – la dotació del Departament de Benestar Social per a 2014 és de 1.630 milions d’euros, fet que suposa un 16% menys que el 2010. La tisorada principal se l’emporten els programes de suport a les famílies (70% menys en relació amb 2012), als discapacitats (50% menys) i el de la dependència (-10%). Puja, en canvi, l’aportació prevista per a la lluita contra la pobresa, encara que només un 1%. Les retallades als serveis socials segueixen marcant el full de ruta al Govern d’Artur Mas:
Copagament. La reducció del finançament públic que contemplen els pressupostos de 2014 en els serveis socials implica una pujada general de la part que abonen els usuaris segons el seu nivell de renda (copagament). Els imports màxims creixen fins al 54%, de manera que alguns serveis s’encareixen fins a 600 euros mensuals.
En la cartera de serveis es recullen les places de residència i centres de dia per a gent gran amb dependència (fins al 20% més de copagament, uns 200 euros més al mes), els discapacitats físics (fins al 40% d’augment), el servei d’assistència personal per a persones sordes i cegues (31%), el suport a malalts mentals (fins al 40%), el servei de comunitat terapèutica o pis per a drogodependents (fins al 49%) o el servei de suport a la llar per malalts de la sida (fins al 54%).
Renda mínima. L’enduriment de les condicions per accedir a la RMI van reduir de 32.000 (el 2011) a 23.886 (a finals de 2013) el nombre de beneficiaris dels 420 euros. No obstant això, davant l’allau de llars catalanes sense cap tipus d’ingrés (més de 95.000), el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha decidit incrementar la partida de la RMI fins als 173 milions, 73 més que en l’exercici anterior. Amb això, assegura Puig, la prestació arribarà a unes 28.000 persones, el 17% més. “No n’hi ha prou. Segueix havent-hi un desviament important perquè queden moltes famílies descobertes“, denuncia Àngels Guiteras, de la Taula del Tercer Sector.
Naixements i adopcions. Les retallades també s’han acarnissat en les famílies amb fills a càrrec. A l’anul·lació el 2011 de la prestació universal per fills de 0 a 3 anys (de 0 a 6, en el cas de famílies nombroses o monoparentals) s’ha sumat, des del mes passat, la supressió de la universalitat en els ajuts per part, adopció, acolliment o tutela múltiple. A partir d’aquest any, l’ajuda passa a dependre de la renda familiar.
“Estem hipotecant el futur dels nostres fills, perquè el sistema del benestar es basa en el reemplaçament generacional”, protesta Raúl Sánchez, president de la Federació de Famílies Nombroses de Catalunya (Fanoc).
Autonomia per a discapacitats. Segons la federació de discapacitats intel·lectuals de Catalunya (Dincat), la Generalitat ha reduït en uns 56 milions les ajudes a aquest col·lectiu. En una de les últimes tisorades, Benestar Social ha retallat el 20% les ajudes destinades al fet que els discapacitats físics i mentals puguin portar una vida autònoma. La quantia que rebran els discapacitats serà de 500 euros mensuals, quan l’any passat eren 626 euros. La mesura afecta unes 900 persones.
Valedors. Els menors amb discapacitat o dificultats d’aprenentatge també han vist retallat el seu suport a través de la figura del vetllador, que assisteix a aquests alumnes i els ajuda a l’escola a entendre les lliçons o moure pel centre. Aquest curs, la Generalitat va retallar inicialment un 10% la dotació pressupostària per contractar aquests professionals (uns 2.000), cosa que es va traduir en reduccions del 50% del seu horari, va denunciar CCOO, tot i tenir el mateix nombre de nens que atendre. Després de les denúncies del sindicat, Ensenyament va fer marxa enrere i va ampliar les hores, encara que, segons el sindicat, segueixen sent menys que abans de les retallades.
Beques menjador. Les beques menjador van créixer aquest curs per primera vegada en els últims tres anys, després de les protestes dels partits de l’oposició, el síndic de greuges i la comunitat escolar, que va donar l’alerta per casos de malnutrició infantil. Aquest any s’han injectat vuit milions addicionals fins a un total de 41 milions, que han permès concedir beques a 67.000 nens. En 2009-10, abans de les retallades, hi havia 75.460 beneficiaris. La condició de la família ha de ser molt precària per poder accedir a la beca, ja que el nivell de renda s’unifica per al pròxim curs i es fixa en 7.967,73 euros anuals per membre familiar, al qual s’afegeixen mil euros per persona addicional, informa Ivanna Vallespín.
Dependència. Encara que la llei de dependència s’emporta el 77% del pressupost de Benestar Social, l’ofec econòmic està fent “insostenible” la tasca del sector residencial. Segons les patronals, el deute per dependència ronda els 90 milions.L’impagament de la mensualitat de juny de 2012 a les residències, se suma la suspensió indefinida per part de la Generalitat de la prestació econòmica vinculada (PEV), que serveix per ajudar als dependents a pagar un llit en un geriàtric privat mentre aconsegueixen una plaça pública. La llista d’espera mitjana per accedir a un llit públic, segons les patronals, és de dos a tres anys.
Atenció en residència. La Generalitat i les patronals van acordar donar llum verda als geriàtrics per reduir fins a 47 hores anuals per usuari l’atenció de fisioterapeutes, treballadors socials, psicòlegs, terapeutes ocupacionals i educadors socials. Els col·legis professionals ja han anunciat que l’atenció als dependents es pot veure minvada amb aquesta reducció de ràtios.
Amb el degoteig de retallades socials sobre la taula, les entitats del Tercer Sector i els partits polítics es preparen per al ple monogràfic sobre la pobresa que tindrà lloc dimecres que ve al Parlament de Catalunya. “No és un tema que hi hagi més pobres, que també, sinó que, els que hi ha, cada vegada són més pobres”, postil·la Teresa Crespo, presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), una de les patronals del sector.
