El passat 1 d’octubre, l’hashtag #Catalanreferendum portava a la conversa més popular del món a Twitter. Durant més de 12 hores, el referèndum d’independència de Catalunya es va convertir en un tema de tendència mundial. Com era d’esperar, els enllaços, publicacions i articles dels dos mitjans espanyols més importants van ser els més distribuïts de manera virtual en la conversa digital. Més sorprenentment, el conglomerat de mitjans de comunicació rus format per RT i Sputnik va ser la quarta font més utilitzada, amb el seu contingut distribuït de forma viral com a part del debat digital.
Com van arribar RT i Sputnik a envair així una conversa digital sobre una crisi política a Espanya? L’anàlisi dels 100 comptes més actius a l’hora de difondre els vincles de mitjans de comunicació russos revela una xifra inquietant: el 48% d’aquests comptes són anònims, i la majoria d’ells semblen estar controlats per robots digitals.
Heus aquí com vaig fer la meva recerca
Per mesurar amb més precisió la conversa digital sobre Catalunya, vam recollir més de 5 milions de missatges digitals publicats del 29 de setembre al 5 d’octubre que incloïen les paraules “Cataluña“, “Catalonia” o “Catalunya“. La majoria eren tweets, però també vam recollir publicacions de Facebook, vídeos de YouTube i articles d’altres plataformes de xarxes socials com Instagram, Blogger, WordPress, Reddit i Flickr.
Vam trobar que, com era d’esperar, els mitjans de comunicació tradicionals espanyols van ser els més actius en la conversa digital sobre Catalunya. El diari català “La Vanguardia” va ocupar el primer lloc, amb 5.095 articles publicats.El lloc web on més es van distribuir els continguts, articles i publicacions de les xarxes socials va ser eldiario.es, un servei de notícies en línia que es va fundar el setembre del 2012. Les 72.488 publicacions compartides pel lloc web podrien arribar fins a 136,9 milions de lectors individuals. A continuació va arribar la BBC britànica, les seves 70.457 publicacions compartides van arribar a una audiència màxima potencial de 218,2 milions, i el diari espanyol El País, que va tenir 52.042 publicacions compartides va assolir una audiència potencial màxima de 208,1 milions.
Però ara vé el més sorprenent: RT News i Sputnik apareixen en la quarta posició. Junts van distribuir 47.964 publicacions relacionades amb Catalunya que van aconseguir fins a 125.9 lectors o espectadors. Els continguts publicats per Sputnik i RT es van compartir deu vegades més que els publicats per la televisió pública espanyola RTVE o l’agència pública espanyola EFE.
Pel que fa a les 10 publicacions més compartides del grup Sputnik sobre Catalunya afavorien la narrativa dels grups independentistes catalans. D’aquestes publicacions, el 40% denunciava accions policials espanyoles; el 30 % va criticar el primer ministre espanyol; i el 30% assenyalava el suport internacional a la independència de Catalunya.
Qui estava compartint aquestes publicacions de RT i Sputnik?
Qui estava difonent aquestes “notícies”? Per esbrinar-ho, vam analitzar els 100 comptes de xarxes socials més actius en compartir les publicacions de RT i Sputnik sobre Catalunya del 29 de setembre al 19 d’octubre.
Això és el que vam trobar. Només 9 dels 100 comptes més actius semblaven seguir el comportament humà en les seves estratègies d’edició i d’interacció. Set altres comptes corresponen als perfils oficials a les xarxes socials de RT i Sputnik. Els restants 84 comptes no es podien identificar amb cap persona o institució real; no generaven cap contingut o publicació original; i propagaven els enllaços i els missatges de les xarxes socials d’una manera constant, sistemàtica i massiva, en la majoria dels casos, utilitzant RT i Sputnik com a font principal.
Tot això indica clarament que el 84 per cent dels comptes clau que sistemàticament i àmpliament difonien els continguts de RT i Sputnik sobre Catalunya eren, probablement, bots digitals. Alguns d’ells, com @ bobbit2266, @ rickrick888 o @ ivan226622 publicaven el mateix contingut al mateix temps, i altres com @ domz97819744 publicaven una mitjana de 1425 missatges per dia.
Podem dividir aquesta conjunt de perfils digitals anònims en tres grups. El primer grup, amb un 24 per cent d’aquests comptes, mostra clarament la simpatia cap al règim de Nicolás Maduro i Hugo Chávez a Veneçuela.
Un segon grup, amb el 37,7% dels comptes, es dedicava exclusivament a redistribuir o retweetar continguts de RT i Sputnik. A diferència dels comptes relacionats amb el moviment “chavista“, aquest segon grup s’amaga sota una identitat encoberta ben elaborada. En alguns casos, aquests comptes publiquen el mateix contingut alhora, reforçant la hipòtesi que són bots digitals que responen a una estratègia coordinada.
El tercer grup amb el 27.3% distribuia massivament i repetia continguts publicats per diversos mitjans de comunicació internacionals, no només de RT i Sputnik. En la darrera setmana, Twitter va eliminar el 7,1 per cent dels comptes més actius.
Aquests resultats plantegen moltes preguntes. Qui o què hi ha darrere d’aquesta tropa de zombis digitals? Per què els mitjans de comunicació russos i els perfils digitals veneçolans presten molta atenció a difondre notícies d’una crisi institucional dins d’una democràcia de la Unió Europea? Quins interessos impulsen les seves estratègies editorials? Els qui son darrere d’aquestes accions inverteixen també en campanyes publicitàries menys visibles? Aquest exèrcit anònim ha participat en altres batalles digitals a Europa o als Estats Units? Aquests zombis influeixen en les principals qüestions de governança i crisis institucionals arreu del món?
Javier Lesaca és investigador visitant de l’Escola de Mitjans i Afers Públics de la Universitat George Washington. A Twitter @ lesacajavier.
