Jaume Masdéu: La UE critica la censura del Twitter de Trump i tem que estableixi un precedent
En l’ordenació de l’espai digital, hi ha un món de distància entre la concepció imperant als Estats Units i la que prima i guanya terreny a Europa. Uns ho deixen tot en mans de les plataformes digitals, mentre que altres primen la regulació per part dels poders públics.
Quan es va produir l’assalt al Capitoli, els líders europeus van condemnar amb contundència aquella violència, però també es van mostrar crítics amb la censura dels comptes de Donald Trump a Twitter, on tenia 88 milions de seguidors, i a altres xarxes socials. La forma com es va dur a terme, per una decisió unilateral d’una companyia privada, la van percebre com una potencial violació de la llibertat d’expressió i un perillós precedent. Es va escoltar la veu de Merkel, via portaveu, qualificant el tancament del compte de Trump de “molt problemàtic“, mentre que el comissari de Mercat Interior de la Comissió Europea, Thierry Breton, es va declarar “perplex“, i el ministre francès de Economia, Bruno Le Maire, va advertir que aquesta regulació no pot fer-la una “oligarquia digital”.
Ningú va menysvalorar a la Unió Europa la gravetat d’aquell assalt. “El que vam veure dimecres va ser només el clímax d’uns esdeveniments molt preocupants que han ocorregut a nivell global en els últims anys. Ha de ser un senyal d’alarma per a tots els defensors de la democràcia “, va dir Josep Borrell, alt representant de la UE. És a dir, no se subestima la transcendència de l’acció ni tampoc la complicitat de Trump, però alarma el precedent que suposa la censura unilateral d’un compte en línia. Ho va resumir amb precisió el comissari Breton. “El fet que el president d’una companyia pugui desconnectar l’altaveu de POTUS -les sigles que identifiquen el president dels Estats Units- sense cap control ni contrapès és desconcertant. No només és una confirmació de el poder d’aquestes plataformes, sinó que també mostra profundes debilitats en la forma en què la nostra -societat s’organitza en l’espai digital “, va escriure el comissari.
No obstant això, aquestes plataformes van prendre aquesta mesura extrema després de no haver aturat prèviament la desinformació difosa de manera sistemàtica pel Twitter de Trump, encara més examinar-cerbada des que va perdre les eleccions.
La decisió és correcta, però perillosa
El risc que suposa la censura unilateral del compte en línia d’un president la reconeix fins i tot l’autor d’aquesta censura. El director general de Twitter, Jack Dorsey, considera que expulsar Trump va ser la decisió correcta, però suposa un perillós precedent: “Haver de prendre aquestes accions fragmenta la discussió pública. Ens divideix. Limita el potencial per aclarir, redimir i aprendre. I estableix un precedent que considero perillós: el poder que un individu o una corporació té sobre una part de la conversa pública global “. Twitter justifica el tancament pel risc que s’incrementés la violència després de l’assalt a l’Capitoli. No obstant això, altres veus l’acusen de no haver actuat abans. “Pel que fa a Donald Trump, han efectuat un treball molt deficient durant molt temps“, va dir a AFP Jimmy Wales, el fundador de Wikipedia, que ha afegit que amb el seu model de negoci, que prima les visites, ho tenen difícil de gestionar.
En qualsevol cas, la censura del compte de Trump posa de manifest tant el paper d’actors sistèmics de les plataformes tecnològiques com l’enfocament radicalment diferent amb que les regulen Brussel·les i Washington. A Estats Units regeix la Secció 230 de la Communications Decency Act (CDA), que habilita les plataformes a regular-se per si mateixes i que les dota d’un alt grau d’immunitat legal. En canvi, la UE va llançar al desembre dues reformes per mantenir sota un control molt més estricte als gegants digitals, tant des del punt de vista de la seva responsabilitat en allò que publiquen com, des de la perspectiva de la competència, la posició predominant que els dóna la seva posició de gatekeepers, amb accés a dades confidencials de potencials competidors.
Són dues directives, Digital Single Act i Digital Market Act, que preveuen, entre altres mesures, multes si les plataformes no retiren en un temps determinat continguts jutjats il·legals o incitadors de l’odi a requeriment de la justícia. Aquesta és la gran diferència. La Unió Europea treballa per una acció del poder judicial que s’afegeixi als controls propis interns de l’empresa. Tot amb un objectiu final, que el que sigui il·legal offline, també ho sigui en línia, i amb els tribunals, no una empresa privada, disposant de l’última paraula.
La Vanguardia, 18 de gener de 2021
