Ivanna Vallespín: Les retallades en educació s’acarnissen en els alumnes més desfavorits
“En educació s’ha retallat més del que dictaven els condicionants externs”. Així de contundents es mostren els experts de la Fundació Bofill, Xavier Bonal i Antoni Verger, ambdós sociòlegs, que han realitzat un exhaustiu i molt crític estudi sobre les polítiques educatives dutes a terme pel Govern de la Generalitat des de 2011, quan van començar les retallades. Segons els pressupostos, des de 2010 el Departament d’Ensenyament ha perdut 1.076 milions (un 20,6%), mentre que, en global, els comptes de la Generalitat han caigut un 15,4%, 4.100 milions.
“L’educació és un dels sectors que més ha patit les retallades, així que sí que es pot afirmar que les retallades també són ideològics, perquè és una qüestió d’opció política”, va dir Bonal, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del grup de recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials.
Però els experts subratllen que aquesta “ideologia” no només es nota en quant es retalla, sinó també en on. “Les escoles en pitjors condicions socials són les que més han patit les conseqüències”, reprova l’informe, titulat L’agenda de la política educativa a Catalunya: una anàlisi de les opcions de govern (2011-13). L’afirmació s’escuda en un reguitzell de retallades que afecta els alumnes més vulnerables com la falta de beques menjador o la pràctica desaparició de la sisena hora escolar als centres públics (i no tant en els concertats) i la reducció del finançament de les llars d’infants.
L’estudi critica que la tisorada hagi afectat principalment a l’educació pública, mentre que a penes s’ha tocat la concertada, que fins i tot va augmentar el seu pes en la despesa pública en educació, passant del 18,5% al 18,7% en aquest període. Això s’ha traduït en l’enfonsament de la inversió per alumne, d’un 27% en els últims quatre anys i situa Catalunya en el grup de les regions europees que més ha passat la tisora per les aules.
Sobre les beques menjador, l’informe critica que s’hagi produït “una progressiva reducció de cobertura i intensitat en aquestes ajudes, mentre augmenta l’alumnat en risc de pobresa”. I és que si les beques van aconseguir el seu zenit el 2009-10 amb 75.460 beneficiaris, aquest curs s’ha aconseguit arribar als 67.000, però després que Ensenyament injectés vuit milions addicionals fins arribar a una dotació de 40 milions. Una partida que els experts consideren “insuficient”, ja que continua sent inferior als 42 milions del 2009. Així, si aquest any les ajudes arribaven al 35% d’alumnes en risc de pobresa, la cobertura va caure al 24% el curs passat.
L’informe també lamenta que la Generalitat hagi reduït a la meitat la seva aportació al finançament a les llars d’infants des de 2011, a més d’eliminar les beques per pagar les quotes en les llars d’infants municipals. Per compensar aquesta retirada de finançament dels rebuts que paguen les famílies s’han disparat en molts municipis, amb el conseqüent descens de matriculats. Des de 2011 al 2013, “la caiguda de la demanda en l’etapa 0-3 ha caigut un 9%, mentre que la reducció demogràfica només ha estat del 3%”, recalquen els experts, que defensen la importància d’aquest cicle. Citant l’OCDE, l’informe destaca que hi ha una diferència de 33 punts (d’un total de 100) entre els resultats d’estudiants que han anat a la guarderia i els que no.
En el capítol de propostes, els experts demanen que es mantingui la sisena hora en tots els centres amb necessitats, que es redueixin els concerts en Batxillerat, que s’iniciï un pla de xoc per a les escoles més vulnerables amb mesures que compensin les retallades i que es distribueixi l’alumnat amb més dificultats de forma equilibrada per evitar una excessiva concentració d’aquest col·lectiu en determinats centres.
El Departament d’Ensenyament ha criticat l’estudi per les seves “interpretacions poc rigoroses i esbiaixades”. Pel que fa al descens pressupostari, l’àrea que dirigeix Irene Rigau ho va atribuir a la reducció del sou dels professors i va apuntar cap a “els dèficits deixats pels dos governs tripartits” per justificar els ajustos. Pel que fa als centres més vulnerables, el Departament assegura que han mantingut la sisena hora en tots ells (434) i que aquests tenen una dotació de docents més alta i ja se’ls ha començat a fer una auditoria. El curs que ve, a més, se’ls reduirà les ràtios d’alumnes per aula.
