Gentil Puig: Al meu entranyable amic Àngel Castanyer
Som, amb Romà Planas, tu i jo, els tres ex-combatents de la nostra dissortada República i de la lluita antifranquista per la llibertat, viscuda des del llarg exili, al Casal Català de París, on et vaig conèixer per primera vegada, l’any 1958. Fa més de mig segle.
D’ençà d’aquells anys memorables, col·laborem primer a l’edició de la revista de la Joventut del Casal, « Foc Nou » i després, a les « Edicions Catalanes de París », amb Quico Vila Abadal i Josep Benet a Barcelona i tu i Romà Planas, des de Paris . Romà Planas amb Josep Maria Bricall van treballar al secretariat del nostre Honorable president, Josep Tarradellas. Quins anys aquells ! Mai no els oblidarem.
El 1977, els acompanyes dins l’avió de Paris a Madrid. És el retorn triumfal, durant el qual el president del Govern espanyol, Adolfo Suarez reconeix finalment, la Generalitat de Catalunya, trenta vuit anys després, que el dictador de la mort, la suprimis.
Després els nostres camins s’han separat durant alguns anys, però sempre ens hem retrobat en moments clau, com el 1976, durant la creació del PSC, amb Joan Raventós i Raimon Obiols. Finalment, vaig reconèixer que tenieu raó, vosaltres dos, tu i en Romà. Jo, el marxista antiestalinià impenitent, acceptava la visió d’un socialisme democràtic.
La vida va continuar amb alts i baixos, fins que, un dia, el maig del 2011, a la plaça de Catalunya i les Rambles, coincidim de nou amb uns « caminants parisencs de la Mémòria social i històrica », que ens demanen de rememorar els fets de Barcelona 1936 i 1937, moments claus de la nostra història. Fa només un any, aquests mateixos amics de París, van demanar-me de traduir al francès el teu llibre « Els valors dels vençuts » de Pagès editors del 2003, l’hem publicat el 2019 i el presentarem a la Delegació de Catalunya a França, el gener o febrer del 2020. Dedicarem l’acte en homenatge teu.
T’he visitat fa molt poc temps, a l’inici de novembre 2019, al carrer Consell de Cent, 100, i vaig notar que et trobaves en un estat de salut molt delicat, fins i tot, preocupant i intuia que, dissortadament, no et podria tornar a veure, com ho venia fent, d’ençà alguns temps, cada vegada que baixava a Barcelona des la Bretanya, on em trobo actualment.
Àngel, no et veuré mai més, però sempre et guardaré a la meva memòria, amb en Romà Planas, com a la foto d’aquella portada memorable del llibre teu, en la qual ens vas unir. Per sempre més, estaràs en el meu cor i el meu record.
Gentil Puig. Broceliande, Beizh, 20 de desembre de 2019.
