Jordi Pujol va voler recobrir la seva intervenció d’aquest divendres davant del Parlament amb una pàtina d’intimisme familiar. L’expresident va triar aquesta via per explicar davant els diputats el frau fiscal continuat de més de quatre milions d’euros sense declarar a Andorra. Com va fracassar en la seva obstinació, va tornar a treure el geni que porta dins per renyar tota l’oposició, però no era el millor dia per a donar lliçons d’ètica i de moral. Mantenir fons sense regularitzar durant més de 30 anys no permet precisament a la màxima autoritat de Catalunya durant més de dues dècades referir-se a acusacions i preguntes de l’oposició en termes de “frau moral”.
El relat de Pujol es va limitar a explicar una història de família. Els diners dipositats a Andorra era una provisió que el seu pare, Florenci, va deixar a nom de Marta Ferrusola i fills per por que les coses “fossin mal dades políticament”. Els 140 milions de pessetes dels vuitanta s’han transformat en més quatre milions d’euros de 2014.
Però els diners, segons pròpia confessió, mai ha preocupat a un Pujol que, segons va explicar, ha tingut com a projecte prioritari des de 1958 la construcció nacional de Catalunya, “a la qual he dedicat la meva vida i els meus recursos”. Després va arribar el 23-F i la LOAPA i, ja se sap, “decisions que es prenen en un segon condicionen tota una vida”. El segon va durar anys, perquè Pujol no va declarar res de res fins que Hisenda va estrènyer el setge el passat mes de juliol. Les estructures d’Estat que volia aixecar tenien com assegurança de vida un fons a l’estranger lliure d’impostos. Trist corol·lari.
Pujol no va respondre a cap dels grans interrogants sobre els negocis dels seus fills, quan precisament el cas Palau de la Música ha posat a Convergència a la picota per suposat cobrament de comissions il·legals d’obra pública. La d’aquest divendres va ser una compareixença que no només no va aclarir incògnites, sinó que va permetre que les pitjors sospites cobressin aspectes de realitat.
