En pocs dies, els socialistes de Barcelona hem presentat dues grans iniciatives per a recuperar el pols amb la ciutadania i, a partir d’aquesta reconnexió, oferir una alternativa al govern conservador de Xavier Trias a la capital de Catalunya. He assistit personalment a ambdues presentacions, i vull compartir les meves reflexions.
El Moviment Barcelona, que lidera el nostre cap de grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, es una aposta que va més enllà de la identificació personal de qui la lidera i l’impulsa. Estic convençuda que caldrà reagrupar en una llista progressista a tots aquells i aquelles que volen i creuen en una alternativa a les polítiques conservadores de CiU. Es tracta d’arribar al procés electoral, dinamitzant una àmplia, coral i plural aliança democràtica: un moviment polític d’àmplia base. I no descarto, llavors, que puguem fer –ja ara o més endavant- un procés de primàries de tota l’esquerra a Barcelona.
CiU està convertint Barcelona en una ciutat sense ambició ni solucions per als greus problemes socials que, amb la crisi, afloren i esquerden la cohesió social. No tenim un projecte sòlid com a capital de país, ni de la Mediterrània, ni del Sud d’Europa. I hem abandonat la nostra projecció internacional. Tenim un alcalde que el màxim que fa és creuar la plaça Sant Jaume per finançar a la Generalitat. Trias no es mou. Per això, també, cal un moviment.
I la segona iniciativa ha estat l’oferta de primàries obertes a la ciutadania que els socialistes de Barcelona han presentat fa uns dies. En la presentació, a la que vaig assistir per a donar recolzament a aquesta proposta, es va mostrar una estratègia interessant: escoltar primer, per dialogar després i finalment, acordar. Escoltar, per decidir. La iniciativa pretén estimular un procés d’escolta activa i de discussió programàtica a través d’una sèrie de convencions per a definir el projecte i afrontar a continuació -i ja des d’una base social molt més àmplia- l’elecció de candidat o candidata en un procés de primàries obertes. He acceptat participar ja en aquesta primera convenció i coordinar un grup de reflexió sobre “Representativitat i noves demandes de participació”.
Les dues propostes són una resposta activa a la nostra crítica situació política i electoral a Barcelona, on les passades eleccions autonòmiques hem quedat com a quarta força i a molts pocs vots de la cinquena. Una, el moviment, amb la humilitat de reconèixer que només amb els vots del PSC no podrem recuperar el lideratge polític de la ciutat. I la segona, amb l’habilitat de reconèixer que sense un procés sincer d’obertura no serà possible la recuperació política del PSC. Regenerar per a recuperar; aquesta és la fórmula.
Els socialistes de Barcelona, cometríem, crec, un greu error si veiéssim ambdues iniciatives com a contradictòries o confrontades. No estem en condicions de perdre cap impuls progressista. De fet, ens aniria millor si encara n’hi haguessin més. Això sí, ens cal una dinàmica política nova i un lideratge personal i coral, capaç de sumar i articular tota la força alternativa i progressista que crec que hi ha la ciutat i que és majoritària.
Barcelona ha de ser la llavor i el laboratori de noves solucions i propostes polítiques i electorals per a l’esquerra a Catalunya. Treballaré per a aconseguir-ho, per fer d’aquest procés una veritable crida a la Barcelona progressista. Per a fer possible, més aviat que mai, la primavera socialista que ens cal i que la ciutat espera.
