La primera empresa espanyola en beneficis, mes de 10.000 milions d’ euros l’any 2010, ha decidit reduir un 20 % la seva plantilla, el que suposa suprimir 5.800 llocs de treball en tres anys.
La primera reacció de molts ciutadans és d’ una gran indignació contra els directius de Telefónica, per tenir la gosadia de voler aconseguir tants beneficis destruint llocs de treball en un moment que l’ atur es la primera preocupació dels ciutadans. El segon atac d’indignació és contra el govern per permetre tal barbaritat, i la tercera contra els sindicats que sembla estan disposat a negociar l’ ajust.
L’ indignació és general i ben justificada. Com és possible que això passi en un país que te el record d’ atur a nivell europeu? Però veiem quina és en realitat el problema de fons. Telefónica és una empresa espanyola multinacional que ha de competir dins i fora d’ Espanya. La competència local i internacional és forta, les tarifes baixen, i la crisi redueix els ingressos. Però al mateix temps, precisa d’ elevats beneficis per atraure inversors que li permetin seguir creixent i tenir una major presencia mundial per ser competitiva. L’única manera d’atraure inversors és donar un dividend elevat que faci atractiva l’ inversió.
Per mantenir un elevat nivell de beneficis i de dividends s’ han de reduir els costos, i el personal suposa una part significativa d’aquestos. Solució més fàcil: reduir la plantilla, encara que el nivell d’ un 20 % d’ atur a Espanya sigui ja insuportable. Aquest no és un problema que als directius els preocupi excessivament. La seva sensibilitat per l’atur és propera a zero. La seva obsessió és la competitivitat de l’empresa, i un nivell elevat de benefici. Les persones només són part dels costos de producció, costos que s’ han de reduir com sigui.
No sé ben bé perquè ens escandalitzem. És el model que tenim. Els directius de Telefònica només apliquen les regles del joc del sistema liberal que governa el món. Un cop més l’ economia mana sobre la política i l’ interès general. La resposta dels ciutadans europeus a la crisi actual és votar a governs conservadors que apliquen amb entusiasme les regles del capital financer. Sembla que s’ ignori que aquest entusiasme ens porta cap una gran debacle. Per si algú té dubtes, ens porta cap a governs autoritaris que sacrificaran l’ Estat del Benestar i l’ ocupació, per complir amb el mandat i l’ imposició dels mercats financers que tenen com a tota legitimitat el poder que els dona ser els gestors dels diners dels demes. És millor que ens agafin confesats!
