Entrevista a Jaume Collboni: “Si ningú té majoria, la meva prioritat és una coalició d’esquerres”

Jaume Collboni (Barcelona, 1969) va deixar el seu escó al Parlament per presentar-se a les primàries del PSC com a alcaldable de Barcelona. Va guanyar. Reivindica el llegat socialista a la ciutat, aposta per la política de la quotidianitat, els drets i els serveis públics, i està convençut que el pròxim govern municipal serà una aliança d’esquerres.

Pregunta. La rebaixa de la T-10 pactada amb l’alcalde Trias justifica facilitar l’aprovació d’uns pressupostos on cau un 12% la inversió?

Resposta. És una primera rebaixa del que haurà de ser una política d’un transport públic més assequible en la futura T-mobilitat. A més a més, vam pactar mesures de combat contra les desigualtats, com el pla de rescat social de 20 milions d’euros que el Govern del senyor Trias, que té superàvit, no tenia previst. En qualsevol cas, són uns pressupostos de transició i serà el nou govern qui els acabarà desenvolupant.

P. Creu que l’electorat socialista entendrà aquest pacte?

R. Fa temps que vaig deixar de banda la calculadora electoral, ho hauríem de fer tots. Les decisions, si estan ben explicades i argumentades, les pot entendre tothom. No compartim les decisions del Govern Trias, però una pròrroga era objectivament pitjor que abstenir-se.

P. Les partides en serveis socials han augmentat, però la bretxa creix. Què proposen?

R. Hi ha un error de fons: la política social no són polítiques pal·liatives, sinó la predistribució, com reorientem els recursos, quines són les prioritats que ajuden a fixar ocupació a la ciutat i que aquesta ofereixi oportunitats.

P. Hi haurà els actuals regidors a la seva llista electoral?

R. (Silenci). És aviat per parlar d’això. Tinc la sort d’haver heretat un equip que té experiència de govern i coneix la ciutat i aquest factor de la candidatura s’ha de mantenir. Però el PSC ha d’oferir una llista en sintonia amb els nous temps i la ciutat. Ja veurem en les properes setmanes com ho estructurem; serà una llista molt vinculada a la ciutat.

P. Per recuperar districtes com Nou Barris o Sant Martí, on han perdut molts vots?

R. Penso en gent vinculada als districtes i també vinculada als sectors que ens identifiquen, com el cultural, l’econòmic…

P. Hi haurà independents?

R. Per mi no ha estat mai un problema que n’hi hagi. El que és rellevant és que estiguin d’acord amb el programa i tinguin afinitat amb nosaltres.

P. Es compromet a finalitzar el mandat sigui quin sigui el resultat?

R. Em comprometo a acabar-lo i a treballar des d’on els ciutadans em situïn.

P. Com afronten el fenomen Guanyem? Temen el seu efecte?

R. El segueixo amb molt d’interès. Afecta l’esquerra; a Barcelona les esquerres hem governat durant 30 anys amb èxit, la gent en general ho reconeix. Per tant, malgrat que jo surto a guanyar i amb la intenció d’encapçalar un govern, sembla bastant evident que no hi haurà majories absolutes en el proper mandat. Estic molt atent a com evolucionen les esquerres en general perquè som aliats naturals.

P. Si arribés el cas, votaria la investidura d’Ada Colau?

R. Qualsevol pacte de Govern ha de passar per un programa. No és qüestió ni de suma de sigles, ni de personalismes. Si ningú té majoria absoluta, la meva prioritat natural és una coalició d’esquerres; qui va primer o segon ho decidirà la gent.

P. En clau interna del PSC, té intenció de posar fi a la bicefàlia entre Nicaragua i la federació barcelonina, o el PSC de Barcelona seguirà marcant perfil propi?

R. Barcelona sempre ha tingut i ha de tenir perfil propi, perquè la política a la ciutat té una clau molt pròpia. És una gran ciutat, la capital de Catalunya i simbolitza el lloc on es pot refer el projecte socialista i coalicions d’esquerres; té uns trets identitaris propis, encara que estic molt còmode amb l’actual direcció nacional.

P. En clau municipal, i amb la dificultat de separar-lo del procés, com veu el partit, quines perspectives creu que té el PSC?

R. Són unes eleccions que tindran lloc enmig d’una convulsió política de primer ordre, no ho podem obviar. Però justament per això tenim una gran oportunitat si ho sabem fer bé tots. Estic convençut que a Barcelona hi pot haver un canvi, que es donen les condicions per canviar les polítiques del senyor Trias i perquè de la convulsió en surti una nova majoria de progrés que espero articular a l’entorn del PSC. Es tracta de tornar a la política que es toca, la quotidiana, la dels drets socials, l’accés als serveis públics. D’això se n’ha deixat de parlar en política catalana i Trias se n’ha aprofitat per deixar de parlar de Barcelona. S’ha aprofitat de la bandera sobiranista per anul·lar Barcelona com a subjecte polític, sobre quina ciutat volem; i tenim l’oportunitat de parlar de la política quotidiana, i de Barcelona. Trias, o ha fracassat, o s’ha dedicat a esquivar els problemes que té la ciutat.

P. Quin balanç fa de la seva gestió?

R. Negatiu. Han estat quatre anys perduts en els quals no s’ha fet cap avenç substancial a la ciutat. No s’han marcat els objectius a mitjà i llarg termini que ha de tenir tota gran ciutat a 10-15 anys, decidir què ha de ser quan sigui gran. Quin model de mobilitat, econòmic, turístic vol, quines polítiques socials farà… ni s’ha fet ni Trias ha ensenyat què volia. I en molts casos s’han fet retrocessos objectius, com és el cas de la desigualtat o no haver afrontat problemes com el model turístic, els horaris comercials, els comerços emblemàtics… ha passat la pilota als sectors socials implicats o a l’oposició perquè ho resolguin. La tònica de Trias ha estat no tenir un projecte a mitjà termini i no resoldre els problemes de la ciutat.

Entrevista de Clara Blanchar per a El País