Angela Merkel no haurà trigat. Poques hores després de la victòria de François Hollande, la Cancellera ha despenjat el seu telèfon, segons Pierre Moscovici per felicitar el nou president de la República. El contingut de la discussió no s’ha filtrat, però és improbable que hagin parlat de la política de creixement a Europa. Però això és només un ajornament …
Jean-Marc Ayrault, proper a Francois Hollande, i candidat creïble pel lloc de primer ministre va anunciar el diumenge a l’escola primària de la Germandat de Nantes, que “si, François Hollande, és elegit president, negociarà amb la Cancellera d’Alemanya, ja que és la clau per a la recuperació d’Europa, la reorientació d’Europa en la direcció del creixement, en el sentit de la competitivitat, la protecció”. Abans d’afegir: “en aquest tema, he invertit molt, perquè crec que hi ha alguns problemes de França i d’Europa que depenen de decisions molt importants que s’han de prendre.”
I François Hollande, sempre ha anunciat que el seu primer moviment seria a Alemanya per trobar-se amb Angela Merkel. Aquesta reunió podria tenir lloc una setmana o deu dies després de la pressa de possessió, a finals de maig o principis de juny. I pot ser fins i tot abans del G-8 que tindrà lloc el 18 i el 19 de maig. El desafiament? Establir les bases per a una renegociació del Tractat de la UE per introduir una dosi de la política de creixement, d’acord a la promesa feta per François Hollande, en el míting a Le Bourget.
A principis de la campanya, els observadors consideraven que si François Hollande, resultava elegit, hauria de lluitar contra molins de vent i que no tindria cap possibilitat d’influir en la Cancellera. Des de llavors, les coses han canviat.
1) Més i més líders lluitant per una política de creixement
El passat 25 d’abril, el cap del Banc Central Europeu Mario Draghi, va plantejar la qüestió del creixement en termes de propostes similars a les de François Hollande: “Tenim un pacte de pressupost (…) hem de tornar enrere i fer un Pacte de Creixement”. Una petició idèntica va venir de Grècia, Portugal i Espanya … i fins i tot dels Països Baixos, un país que té un cop més la famosa triple A.
Fins i tot els mercats financers semblen demanar més i més una política europea concertada sobre la matèria. Atès que l’austeritat té el risc, d’acord amb molts analistes, de matar el creixement, si mai tornar.
Angela Merkel va confirmar el 27 d’abril que el tema del creixement seria a l’ordre del dia de la cimera de juny de la Unió Europea, prevista del 28 a 29.
I, a l’anunci de l’elecció de François Hollande, José Manuel Barroso, President de la Comissió Europea va anunciar : “tenim un objectiu clar: la reactivació de l’economia europea per generar un creixement sostenible, basat en una sòlida base i font de nous llocs de treball. Ara hem de convertir aquestes aspiracions en accions concretes”.
2) El Comissari per a Assumptes Econòmics, Olli Rehn, vol un pacte
El dissabte, 5 de maig, va haver-hi una declaració contundent d’Olli Rehn, Comissari Europeu d’Assumptes Econòmics: “La disciplina fiscal a Europa ha de ser aplicada amb discreció, depenent de la situació econòmica de cada país a fi de no obstaculitzar el creixement.”
“La consolidació fiscal, si bé és necessària, ha de ser aplicada per tal de promoure el creixement i de manera diferenciada, per aconseguir un equilibri entre la consolidació fiscal i el creixement”, va dir, d’acord amb el text d’un discurs a la Vreije Universiteit de Brussel·les.
“Contràriament a la impressió enganyosa plantejada per alguns polítics i alguns experts de que el marc fiscal europeu s’aplica de manera uniforme a tots els Estats membres, el Pacte d’Estabilitat i Creixement no és estúpid”, va insistir, Olli Rehn, en referència a les observacions formulades el 2002 pel llavors president de la Comissió Europea, Romano Prodi, que va qualificar el Pacte d’Estabilitat com “estúpid”.
“Sí, el marc pressupostari de la de la UE està basat en normes, amb criteris clars sobre el dèficit públic i el deute, que pot causar l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu i, si s’escau, les sancions. Però, alhora, el Pacte deixa molt marge per al judici en la seva aplicació”, va afegir, el que suggereix que la Comissió podia tancar eñs ulls sobre possibles lliscaments fiscals en alguns països.
El Pacte “posa l’accent en la sostenibilitat de les finances públiques en el mig termini i implica una diferenciació en els Estats membres, d’acord al seu espai fiscal i entorn macroeconòmic”, va subratllar.
3) Alemanya dobla la seva política salarial
Això hauria semblat poc probable fa uns mesos, en plena crisi grega, però el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, va fer campanya el 5 de maig per uns salaris més alts a Alemanya . Una declaració que tracta de resoldre els conflictes salarials i socials a Alemanya. “Tenim anys de reforma a les nostres esquenes. És normal que els salaris augmentin al nostre país ara amb més força que en tots els països europeus.”
No obstant això, François Hollande, està lluny de guanyar la partida. De fet, Mario Draghi, i Angela Merkel no conceben la política de creixement de la mateixa manera que el nou president. Ells advoquen per una reforma més estructural, que necessitarà molts anys per reiniciar el motor del creixement. Mentre que François Hollande desitja les primeres mesures concretes de forma immediata.
Un comentari