Fa temps que Miquel Iceta predica en nom del PSC que l’única sortida al contenciós català amb l’actual Govern d’Espanya i amb els que hi hagi en el futur és la via del diàleg, la negociació i el pacte. I que, en conseqüència, ha estat un greu error polític del president Artur Mas convertir l’assoliment de la independència de Catalunya en l’objectiu del seu govern. Ahir va afegir que la primera condició per aturar la fugida cap endavant en què estan Mas i el líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, és que els dirigents polítics catalans i els líders d’opinió es diguin les veritats els uns altres. I, a més a més, que deixin d’enganyar la gent intentant fer-li creure que són possibles coses que no ho són.
Ho va dir ben clar: el punt dèbil dels fulls de ruta cap a la independència de Catalunya que maneguen Mas i Junqueras és la seva unilateralitat. Una unilateralitat que els fa inviables en l’Espanya i l’Europa actuals, i que, per tant, està abocada al fracàs. És un gran error. No hi ha cap imperi que s’ensorri i obri la via per a la creació de nous estats. Catalunya no forma part de cap Iugoslàvia que es disloqui. No hi ha cap Unió Soviètica que es volatilitzi i faciliti o faci viable el reconeixement internacional de noves estatalitats. No hi ha en el cas de Catalunya cap possibilitat d’un acord entre parts, com el que es va produir entre Txèquia i Eslovàquia.
Per tant, tard o d’hora arribarà el moment que la fugida cap endavant toparà de veritat amb el mur, s’esgotarà. Iceta creu que aleshores serà el moment del diàleg, encara que va assumir que a l’altra banda de la taula també hi ha d’haver algú que el vulgui i a parer seu és evident que ara no hi és. Sobre això no s’enganya, tampoc. Va donar per segur que si el PP no és derrotat a les eleccions del 2015, no hi ha res a fer.
D’acord amb la declarada intenció de parlar clar i d’aconseguir que tothom digui les coses pel seu nom, Iceta va denunciar la pretensió d’identificar l’independentisme amb el catalanisme i l’interès del Govern de Mas i els seus aliats d’Esquerra de reduir tot el debat polític català al “monotema” de la independència i de refugiar-se en l’excusa que Madrid és el responsable de tot el que va malament. I l’avançament de les eleccions al Parlament que Mas busca és per a Iceta un simple intent de camuflar una altra patacada electoral. Sí, s’agraeix que es diguin algunes coses clares.
Independentment del que costi, Catalunya és una nació i té dret a la sobirania. En quines condicions? depèn més de l’altra part que d’ella mateix!