El President Montilla presenta com a proposta de resolució el preàmbul íntegre de l’Estatut
La proposta de resolució que ha proposat el president de la Generalitat, José Montilla, tindrà el vot favorable de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA. Ha proposat com a resolució en defensa de l’Estatut el text íntegre del preàmbul de la Carta catalana, que inclou la definició de Catalunya com a nació i el seu reconeixement com a “realitat nacional”. El president ha volgut tancar, així, la pugna pel text unitari que han lliurat el tripartit i CiU al llarg d’aquesta setmana.
Montilla ha utilitzat el seu torn de rèplica conjunt als grups parlamentaris per llegir la resolució que posa sobre la taula com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional (TC). El Parlament ratifica punt per punt el preàmbul de l’Estatut, un dels preceptes de la norma que ha estat objecte de reinterpretació per part del TC. En concret, els magistrats van dictaminar que l’ús del terme nació no té “eficàcia jurídica” i s’ha d’entendre com a sinònim del concepte de nacionalitat, recollit a la Constitució.
Així doncs, la resolució proposada per Montilla declara el següent:
Catalunya ha anat construint-se al llarg del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que va ser creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic recollit, entre altres recopilacions de normes, a les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut del 1932, el seu restabliment el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; història que els homes i dones de Catalunya volen prosseguir amb el fi de fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa.
El poble català segueix proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte al principi de subsidiarietat.
És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, el present Estatut assumeix que:
– Catalunya és un país ric en territoris i gent, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps que vindran.
– Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte a la dignitat de totes i cadascuna de les persones.
– L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, valors que segueixen impulsant-ne el progrés.
– L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, així com en els drets històrics del poble català que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya.
– La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i dels deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, avui, en especial, de la igualtat entre dones i homes.
– Catalunya, a través de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i objectius de la qual comparteix.
– Catalunya, des de la seva tradició humanista, afirma el seu compromís amb tots els pobles per construir un ordre mundial pacífic i just.
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària Catalunya com a nació. La Constitució Espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica el present Estatut.
