Raimon Obiols: L’apunt del dia/260 (Sílvia Paneque, els taps de suro i la Generalitat)
Sílvia Paneque, els taps de suro i la Generalitat
19 d’octubre de 2023
«Vaig passar-me molts anys a la carretera per Catalunya, Espanya, Portugal i molts països europeus. Venia taps de suro. Hi creia molt, perquè apostar pels taps de suro és apostar per la sostenibilitat i l’ecologia, i en definitiva, significa contribuir en un món millor per als nostres fills i filles». Ho escrivia ahir Sílvia Paneque a Facebook. Els seus arguments són irrebatibles: «El suro és el tapament ideal per oxigenar el vi en la seva criança o maduració. Els taps artificials, en canvi, tenen un alt impacte ambiental»; «El suro és un producte natural, reciclable i renovable, valors imprescindibles per reduir els nivells de contaminació i preservar la biodiversitat»; «La seva extracció no causa cap impacte negatiu i no requereix la tala de l’arbre»; «Les sureres tenen la capacitat de regenerar l’escorça de suro fàcilment». Ho explica amb més detall en un article a la revista TransBaix Power & Roses.
L’article de la futura alcaldessa de Girona, que és molt interessant, m’ha fet recordar un vell amic que també feia entusiastes elogis del tap de suro: Felip Calvet, de Sant Feliu de Guíxols i de la lleva del 41 (l’autèntica lleva del biberó). Ferit a la serra de Pàndols, s’exilià a França el 1939, als 19 anys, i allà esdevingué un íntim col·laborador polític i professional d’una altre guixolenc, Josep Irla, que gràcies al seu coneixement en la indústria i el comerç del suro, havia reemprès a l’exili francès les seves activitats tapsureres.
Quan el president Companys fou afusellat (el 1940), Josep Irla, que havia estat elegit president del Parlament en plena guerra civil (el 1938), passà automàticament a ser president de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’Estatut Interior de Catalunya. Exercí dignament la Presidència fins que l’any 1954, «vell, malalt i pobre» segons les seves paraules, renuncià al càrrec i comunicà a Tarradellas, aleshores conseller primer, que «es procedís a l’elecció d’un nou president».
Josep Irla i Felip Calvet (tots dos d’ERC i fills de taper), de la indústria i el comerç dels taps de suro en sabien un niu. En un excel·lent perfil biogràfic (En memoria de Felip Calvet i Costa (1920-1999), testimoni guixolenc de l’exili català de 1939), el seu autor, Àngel Jiménez, va incloure en apèndix una interessant nota escrita per Calvet (Les finances de la Generalitat de Catalunya a l’exili, durant la presidència de Josep Irla, 1940-1954) que explica fins a quin punt els taps de suro contribuïren a pal·liar la dramàtica manca de mitjans de la Generalitat a l’exili durant la Presidència d’Irla.
