Josep Antoni Duran i Lleida ha volgut defensar la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega (que en el seu currículum oficial s’havia atorgat un títol acadèmic que no posseïa), afirmant que els errors de la seva col·lega no són comparables a les irregularitats d’un notari, en referència al diputat de SI, Lòpez Tena, que en el Parlament havia estat especialment crític amb Ortega: “No és el mateix un error en un currículum que, per exemple, que un notari deixi en blanc uns fulls del seu protocol, i ja m’entens de què t’estic parlant“.
En el seu bloc, López Tena ha respost dient que tampoc no és igual “la presumpta actuació de la Sra. Ortega” que el fet que “el secretari general d’un partit polític sigui un corrupte, cobri comissions, vengui esmenes de lleis a grups d’interès, premiï amb càrrecs públics les seves amants i ex-amants, i dediqui diners públics a finançar la seva vida sexual, variada i extensa, i ja m’entens de què t’estic parlant, oi Sr. Duran?”
López Tena ha afegit que “és evident que ni el Sr. Duran es refereix a mi quan diu ‘un notari’, ni jo em refereixo a ell quan dic ‘el secretari general d’un partit polític“, però que “en la hipòtesi que el Sr. Duran es refereixi a mi“, convidava CiU a proposar “una comissió d’investigació sobre les insídies que insinua, i també sobre la presumpta falsificadora Sra. Ortega“, tot afegint que el seu grup parlamentari s’uniria a la petició d’ambdues comissions investigadores.
La resposta de Duran no s’ha fet esperar: ha dit que mai no s’ha sentit al·ludit per López Tena. I aquest ha respost que “com que Duran no es referia a mi, jo tampoc a ell”.
Entesos? En absolut. La única qüestió que ha quedat aclarida és que ni l’un ni l’altre no volen recórrer a un creuament de querelles en els tribunals, ni tampoc a una sol·licitud d’esclariments en seu parlamentària.
Resten, però, totes les punyents qüestions obertes per la duresa brutal i inusitada de les acusacions creuades entre els dos protagonistes. Si no són ells, qui són el notari i el polític als quals han penjat tan enormes acusacions? L’argument que es tracta de metàfores innocents és senzillament una presa de pèl.
Això exigeix aclariments: Duran i López Tena han de donar explicacions sobre tot plegat a l’opinió pública. I haurien de presentar excuses a la ciutadania. No fer-ho significaria un evident gest de menyspreu.
Però, francament, no creiem que ho facin. Optaran per tractar de girar pàgina i que no se’n parli més. La gent, deuen pensar, finalment s’ho empassa tot. S’equivoquen: és impossible arxivar aquest episodi com una simple picabaralla, tancant-la amb el clàssic expedient dels sobreentesos i les complicitats, de l’ “entre tots ja ens entenem”.
Aquesta pàgina, que els protagonistes volen girar precipitadament, restarà com una de les més tristes i sòrdides de la política catalana d’aquests anys: un autèntic rècord de baix nivell i mala bava. En comparació, la trampa de la Sra. Ortega,atribuint-se una titulació acadèmica que no tenia (un engany que no es pot minimitzar, tractant-se de la vicepresidenta de la Generalitat), apareix quasi com una criaturada poca-solta.
Nou Cicle
Un comentari