Clara Blanchar: La bretxa social a Catalunya ha crescut per sobre de la UE durant la crisi
La desigualtat, la bretxa entre rics i pobres, ha augmentat a Catalunya durant la crisi mentre cauen la despesa social i la pressió fiscal. El creixement de la bretxa arriba fins al punt que si el 2005 la comunitat presentava uns índexs de desigualtat inferiors a la mitjana europea, el 2011 (últim any del qual hi ha dades), està per sobre. Ho revela un informe del Centre d’Estudis i Investigacions Sindicals (CERES) del sindicat CCOO presentat en el matí d’avui. Mostren aquest augment de la desigualtat indicadors com el percentatge de renda mitjana, la taxa Arope de risc d’exclusió social o l’indicador 80/20 (compara els ingressos del 20% de la població que més ingressa amb els del 20% que menys).
En tots ells Catalunya estava per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea el 2005 i en tots ells actualment està per sobre. Per exemple la taxa de risc de pobresa era del 24,4% en el conjunt de la UE i el 2011 del 24,8%. Doncs bé, a Catalunya ha saltat del 23,3% al 28,2%. L’evolució de la renda d’acord amb l’indicador S80/S20 mostra que si els països europeus s’han mantingut en un valor de 5 (el 20% que més ingressa quintuplica els ingressos del 20% que menys ingressa), a Catalunya s’ha passat de no arribar a aquest valor (4,59 el 2005) a superar-lo àmpliament (5,9 el 2011).
L’estudi subratlla altres aspectes, com el fet que les persones que porten més d’un any a l’atur s’han multiplicat per 10 en aquest període; i les que viuen en llars on no treballa ningú, s’han multiplicat per 6. El cas de l’atur de llarga durada és especialment dramàtic, perquè la meitat dels aturats porten un any sense trobar feina, un 30% més de dos anys i un 22%, més de tres anys. L’informe també incideix en la pobresa laboral, el percentatge de treballadors que malgrat tenir feina estan per sota del llindar de la pobresa: a Catalunya representen el 11,7% dels treballadors catalans, quan el 2005 era del 8,6%. La mitjana europea és del 9,1%.
L’estudi compara tots aquests indicadors amb l’evolució de la despesa social (a Catalunya cau del 9,7% del PIB al 9,4% el 2010 malgrat la persistència de la crisi) i amb la reducció de la pressió fiscal, que des del inici de la crisi ha caigut en 5,4 punts percentuals, “la caiguda de tots els països de la UE”. El 2012 la pressió fiscal mitjana en els 27 països de la unió és del 39,7%, mentre que a Catalunya és del 33%.
El secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, ha atacat l’actual model fiscal – “que estreny més a les classes treballadores perquè paguen el que els correspon al contrari del que fan les grans fortunes” – i ha defensat que ” hi ha altres formes de gestionar la crisi que podrien reduir les desigualtats”. Gallego ha advocat per mesures com una reforma fiscal o l’aprovació de la Renda de Ciutadania per evitar “el creixement de les borses d’exclusió social”. També ha criticat el descens de la despesa en polítiques socials: “Qui fa d’element corrector són les polítiques públiques, i si cauen hi ha menys possibilitats d’atacar les desigualtats”, ha criticat.
