La desfeta del partit socialista era previsible, encara que difícilment es podia redreçar. D’una banda estem a Europa en plena crisi i a Europa te majoria la dreta, tot i que la dreta té un to modern i assenyat, no com la dreta Espanyola. Pel que fa a la economia te els mateixos criteris, lògicament. Resumint: escanyar els treballadors i petits comerciants i salvaguardar els diners dels poderosos. Tan sols Finlàndia ho ha fet al revés, però no està a l’Europa unida. Per si això no fos poc els problemes d’ immigració, supressió de l’espai Shengen i restabliment de les fronteres. El Govern Espanyol, tot i no estar plenament d’acord, ha hagut d’aplicar aquest criteris.
Per si això no fos poc, la dreta Espanyola sempre s’ha declarat hereva de la unitat d’Espanya.
Així ho han afirmat després de les eleccions municipals, un cop més. Si algú s’havia cregut que el nacionalisme Espanyol no és fort, és que no sap veure el que passa. Vam haver de redactar un nou estatut i aprovar-lo. El primer era aprovat abans de formar-se l’Espanya de les autonomies i després de 30 anys d’exercitar les llibertats. Però el primer va tenir la virtut d’implicar a la dreta en el redactat. Bé, sigui com sigui a la dreta no li ha calgut enderrocar el poder mitjançant trames periodístiques. Li ha calgut tan sols despertar el nacionalisme castellà i apropiar-se’l.
Estic d’acord amb Miquel Iceta i no estic d’acord amb Patxi López. No hi ha temps abans de la fi de la legislatura de fer un congrés que impliqui a totes les bases, a no ser que se’ls vulgui deixar sense vacances ni torrons. Per més que són les circumstàncies externes les que ens han fet trontollar i no una desorientació interna. El que cal és reflexionar a fons, com enfocar aquests inconvenients.
Si no volem naufragar novament hem de recuperar amb tota urgència la defensa de l’Espanya moderna en contra de L’Espanya rància que defensa el PP i fer entrar al PP en contradicció. Com pot haver redactat , aprovat i defensat públicament , la constitució, base de l’Espanya plural i després negar la pluralitat?. Només amb una defensa clara d’Espanya i discutint al PP
la titularitat d’Espanya podrem redreçar una mica la desfeta. Les nostres bases han d’entendre que el febrer de 1936 el front popular va guanyar les eleccions i a l’Abril esclatava la guerra civil en defensa d’Espanya i l’Església. Ara hem aprovat l’Estatut , hem fet consultes sobre la independència i el nacionalisme nacional castellà, esperonat pel PP s’ha mostrat amb tota la seva força. Una herència més de l’Engany de Casp.
També hi ha veus a dins i a fora del nostre partit, maleïnt el tripartit. Jo sempre estaré a favor de la unitat de l’esquerra. Només així es pot fer front a la unitat de la dreta, ja sigui com una coalició: Convergència i Unió o com un arrambar amb tot com el PP, des de l’extrema dreta fins al centre. Però la unitat de l’esquerra ha d’estar sempre amatent a les escomeses de la dreta. Ara CIU demana l’abstenció, en votar els pressupostos. Quan sempre ens han negat el pa i la sal en els temes cabdals, quan a esventat a tort i adret que el tripartit era una olla de grills. Negant sempre la paraula ENTESA , quan han endegat campanyes per enfonsar projectes cabdals per Catalunya , ara no poden venir a pidolar. Que ho aprovin amb el PP i amb ciutadans. No aixecaran l’economia del País escanyant les classes populars. Això esmentat també per economistes.
