Carta d’en Joaquim Sabrià
Per fi, ja era hora!!! Feia molt de temps que em preguntava què hi passava dins del PSC!!
Feia molt de temps que m’extranyava de que no s’hi vegés cap veu ni cap figura, ni cap posicío ni cap postura catalanista de veritat al PSC!!!
Feia molt de temps que em plantejava si la disciplina de partit ho pot tot!!
Feia molt de temps que em qüestionava si algun dia passaria el miracle… i apareixeria alguna figura capaç de catalitzar el procés catalanista i ajuntar el corrent catalanista dins del partit!
Suposo que la figura del Sr Montilla (imposada des de Madrid), i la seva primera victòria electoral, feien callar les possibles veus “dissidents” dins del partit. Quin llarg silenci… Quants anys durant els que el PSC, s’ha mogut al ritme marcat pels fils del titellaire major de la capital del Reino de España.
Ha hagut de ser la profunda crisi que el partit pateix i la gran patacada que s’ha “fotut” (perdoneu-me l’expressió), que feia temps que es veia venir, la que ha remogut consciències de la gent catalanista que encara hi queda al partit!! Gràcies a Déu!!! Ja era hora!!
La política catalana, dels últims anys fa pena, i crea aversió! Fa anys que me’n vaig a Lleida al poble a exercir el meu dret de vot en blanc!!! Fastiguejat del panorama polític!! Perquè no hi crec en ningú, en cap dels partits!
La meva germana Marta, fa temps em deia: “la política a casa nostra, és com un circ, cada dia un numeret diferent, i la gent distreta i enganxada al culebró-serial de les batusses entre els polítics!!”
Gràcies a Déu, això també s’ha acabat! La gent ja n’està molt cansada de numerets i de mentides i de promeses incomplertes, etc.
Senyors polítics, ja va sent hora que comencem a fer “POLÍTICA” i no engatussar la població amb numerets de mag de pa sucat amb oli! Jo sóc professor d’informàtica a l’escola pública, les poques hores que m’han deixat per a poder-ho fer, després de les espectaculars retallades que estem patint als serveis més bàsics del país, i que va començar el Sr Maragall, des de fa anys!!! Felicitats Sr. Maragall, per deixar-me gairebé sense feina, i fer-me viure amb 600€ al mes del misérrim terç de jornada, que m’han donat! Però aquest és el meu drama personal, i de com pago la Hipoteca, és el meu problema!
Tornem a la política: renovar-se o morir, diuen! I és veritat, ara més que mai!!!
Veig amb un bri d’esperança, la possibilitat de tenir per fi, un nou partit seriós i renovat, un partit catalanista, que miri de veritat per Catalunya i que s’alliberi de la cadena que el subjecta pel coll, al Gran Germà del centre de la Messeta castellana!
El dia que vostés facin aquest petit-gran pas, em miraré el seu programa electoral, i si m’agrada i em sembla digne de confiança, els depositaré la meva confiança votant-los!
De moment i mentrestant, votarem Independència, l’única via possible, després de 30 anys de calvari autonomista i de faltes de respecte, i d’insults!!! D’expoli fiscal, de tancament de repetidors de TV3 (el Sr Felipe Gonzalez, ja va assignar la mateixa freqüència al Canal 9, que ja tenia TV3, per a que no es poguessin veure a la vegada al País Valencià), i de clausurar 120 vols Intercontinentals, des de l’aeroport de Barcelona a la resta del món (això també va ser una criatura del Govern Gonzalez, d’un partit anomenat PSOE).
I després d’endarrerir l’arribada de l’alta velocitat a Catalunya i de prioritzar l’eix pirenaic, enlloc de l’arc mediterrani!!!
Tot això són les mostres d’estimació i apreci, de respecte i de comprensió, que ens tenen des d’allà baix, del centre del país veí.
Permetint-me que els recordi que una de les conseqüències del cop d’estat del 23-F del 1981, va ser l’absorció i integració del PSC a dins de l’estructura del PSOE !!!
I que encara ara, el 2011, 30 anys després, encara estem així, patint-ne les conseqüències d’aquell lamentable i nefast succés històric…. Déu n’hi do!!!
Ja va sent hora de que tornem a tenir el PSC a Catalunya, no els sembla???
Atentament.
Joaquim Sabrià (professor d’informàtica a CFGS, quan el deixen i a jornada reduïda)
PD: Vostès poden passar-se pel forro aquesta carta que els adreço, i com la meva opinió, la de la resta de la gent normal i corrent del carrer, com han fet els polítics fins ara des de fa molts anys. Si actuen així, el que aconseguiran, serà seguir estant fantàsticament allunyats de la població, de la relaitat, i de l’opinió pública que els suspén des de fa temps!!
Jo els meus alumnes me’ls he d’escoltar si em demanen quelcom, i el meu cap i companys de Departament també.