Carta de Tere Arenas i Joaquim Julià: Algunes reflexions, potser les darreres, sobre el PSC, posteriors al darrer Congrés

1.-  Els que vàrem recolzar  les opcions amb perfil més catalanista ( Nou cicle , el company Ros etc), hem sortit francament  defraudats, no tan sols pel resultat, que també, sinó per  la manca de qualsevol  debat en profunditat sobre aquestes opcions durant el passat congres.

2.- Seguint tot tipus de premsa com va ser el nostre cas, assitiem  sorpresos  a unes  integracions de candidatures  i a una executiva, a on estàvem tots representats i  “aquí no passa res”, això si, neix un NOU PSC , que no sabem que té  de nou ni pel debat que vàrem veure ni per les cares noves de la executiva.

3.- No entenem  quin partit tenim ara, no ho sabem veure,  ni pel perfil més nítidament defensor dels interessos  del nostre País, ni pel discurs socialdemòcrata en defensa del estat del benestar, en uns moments crítics per a la seva supervivència.

4.- No podem tampoc entendre, per què ningú surt en defensa del Govern de Progrés en el qual  el PSC va ser Pal de Paller i malgrat els errors, també va haver-hi  encerts importants pel País.  S’enfonsa  econòmicament la Generalitat i tot sembla responsabilitat del malgastador govern anterior…A on estan els defensors de la gestió econòmica, Sanitaria etc.,  amb xifres a la ma? ( companys Castells, Geli ,etc., )

4.- Ara sembla que recolzem fins i tot per a la secretaria general del PSOE,  a la companya que va fer una trista defensa de la sentencia sobre el estatut  formant part del Govern del Estat… i que defensava una espècie  de concert  econòmic federal que ningú va acabar d’entendre en la passada campanya electoral.

5.- Portem més de 30 anys sentint  parlar de fer  pedagogia als companys del PSOE sobre la Espanya federal. Ens preguntem, si queda  algun company que realment cregui  en la Espanya federal  a resultes de les darreres declaracions que ens arriben . Potser en Zapatero sigui el únic ..?

6.- Segons el nostre punt de vista,  s’ha perdut una gran oportunitat de fer un debat en profunditat i fer un altre  model de partit,  projectant-lo cap el futur , amb un perfil clarament  catalanista, progressista i actualitzant les nostres relacions amb el PSOE..

7.- No entenem tampoc  que es parli d’un  NOU PSC, quan estava cantat que  la candidatura “oficialiste” impulsada per la antiga direcció, ( inclosa la operació del company Iceta ) guanyava per una notable majoria,  avanç de iniciar-se el congrés i sense saber exactament, quines eren les diferències  entre els candidats que es presentàvem a dirigir el Partit.  Un debat entre aquests candidats a primer secretari, avanç de iniciar-se el congres,  hagués estat clarificador per a tots els militants i simpatitzants…

Amb aquestes reflexions, no pretenem un altre cosa que crear  un debat intern autocrític i constructiu, avanç de prendre una decisió sobre la nostra futura pertinença a un partit estimat,   que vàrem participar en la seva fundació i que ha estat un instrument clau fins ara, en la construcció democràtica del nostre País. Veiem però, en els darrers anys , una deriva clara  a posicions menys  Catalanistes i  sense una alternativa  a les polítiques clàssiques i neoliberals del sistema  i més  en la situació de crisi profunda en la  que estem immersors.