Una Catalunya Estat-propi no tindria sentit fora de la Unió Europea tant per la seva tradició , com pels seus valors i les seves relacions econòmiques externes. Per això en aquestes pagines analitzarem si és possible que Catalunya pugui seguir a la UE si es separa de la resta d’Espanya o pugui entrar en la UE si s’ha separat de l’Estat espanyol que és el que ara li permet estar integrada a la UE. Pel meu raonament seguiré un anàlisi no tan econòmic com institucional introduint temes històrics i polítics, endemés dels relacionats amb la teoria de la integració econòmica regional. Un aclariment inicial es necessari: als efectes de l’anàlisi Catalunya no és per a la UE un territori excepcional sinó una de les 99 regions de nivell NUT 2 en que la UE s’articula a finals de 2013.
1. ÉS DÍFICIL PENSAR EN UNA CATALUNYA FORA DE LA UE
Inclús els independentistes més radicals coincideixen en la idea de que una Catalunya-Estat fora de la Unió Europea no tindria sentit, tot tenint en compte endemés que Catalunya és ara, com a part d’Espanya que és, part de la UE. La necessitat de que Catalunya estigui a Europa es basa en raons històriques, polítiques i d’integració econòmica que analitzaré però, per començar i per a no enganyar-nos, s’ha de partir del punt de vista de la Comissió Europea emes arrel del procés independentista d’Escòcia i que amb totes les excepcions que es vulgui es pot aplicar al cas Català com recordava recentment el Vicepresident de la Comissió Europea Joaquin Almunia: “Si una parte del territorio de un Estado miembro se separase, esa parte quedaria fuera de la UE y tendría que volver a empezar el proceso de adhesión y cualquier miembro podria vetar su posterior incorporación pues el proceso de incorporación en la UE está regido por el principio de unanimidad” (Prodi,2004).
Veient aquest posicionament i la reclamació dels que es van manifestar l’onze de setembre del 2012 al reclamar que la Catalunya independent hauria d’estar dins d’Europa i l’afirmació del president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas de que sense estar dins la UE la independència de Catalunya és més que problemàtica, és important veure els arguments històrics, polítics i de integració econòmica regional que expliquen que una Catalunya Estat-propi no tingui sentit fora de la UE. Podria una Catalunya independent continuar sent membre de la Unió Europea tal com ho és ara en la seva realitat de ser una part de l’Espanya membre de la UE? o podria convertir-se en membre de la UE en el cas de que deixés de ser una part de l’Espanya membre actual de la UE?
2.ELS ARGUMENTS EN PRO D’UNA CATALUNYA INTEGRADA A LA UE
2.1. LES RAONS HISTÒRIQUES
En el seu pròleg al llibre Catalunya dins la Unió Europea (Granell F.-Pou V. i Sánchez Ferriz,M.A,2002), el president Jordi Pujol afirmava,- seguint el que va dir en la Conferència que va pronunciar a Aquisgrà al març de 1985, que l’u de gener de 1986 Catalunya va tornar a casa com a conseqüència de d’ingrés a la llavors Comunitat Europea. Les enquestes mostren que estar fora de la UE no té avui gaires partidaris a Catalunya. Cal recordar que Aquisgrà va ser la capital de l’antic imperi carolingi del que va néixer la Marca Hispànica embrió dels comtats catalans desprès integrats en la Corona d’Aragó. I cal recordar que els federalistes europeus consideren l’imperi carolingi com un antecedent notable de l’Europa actual desprès de la desintegració de l’imperi romà d’Occident a on Tarraco havia tingut un paper cabdal a la Hispania Citerior, divisió provincial en la que Roma va basar la unitat peninsular fins a convertir la Península hispànica en una de les unitats geopolítiques més clares i amb límits precisos. El territori català actual ha vist el pas de moltes de les civilitzacions que estan a la base de l’Europa actual. Ara que s’està commemorant el 300 aniversari de l’0nze de setembre de 1714 no està de més dir que aquell conflicte no va ser una guerra de Catalunya contra Castella o contra Espanya sinó el reflex a casa nostra d’un enfrontament europeu que a Espanya va veure austriacistes, partidaris de governs federalitzants, contra borbonistes, impulsors de règims de caire absolutista, (Albareda,2002)
I cal recordar també que la victòria a la Guerra de Successió espanyola de la causa borbònica va suposar la implantació – a través del Decret de Nova Planta- d’un estat que va igualar les lleis quedant tots els súbdits del rei sotmesos a un règim comú (Vicens Vives,1985) la qual cosa ajudà a un ràpid creixement de Catalunya i el desenvolupament de les Arts i les Ciències rematada en temps de Carles III amb la supressió de les duanes interiors i la llibertat de comerç amb Amèrica, circumstancia econòmica favorable per Catalunya que no s’havia produït en temps dels Àustries en que els parlaments peninsulars no havien generat l’harmonització característica dels estats moderns nascuts en el seu concepte actual amb la Pau de Westfalia de 1648 . En l’època napoleònica Catalunya va ser província francesa com ja ho havia estat quan va fer a Luis XIII de França Comte de Barcelona en el context de la revolta catalana contra Felip IV al 1641 Va ser un català, Laureà Figuerola que va crear la pesseta com a unitat monetària espanyola amb el propòsit, després frustrat, de que Espanya entres a la Unió Monetària Llatina que en aquell temps volia ser una mena d’unió monetària europea. Aquets apunts històrics serveixen per evidenciar que el territori que avui constitueix Catalunya ha estat sempre subjecte (mes passiu que actiu) d’esdeveniments històrics europeus i que no pot renunciar a aquest passat històric europeu. Aquest repàs històric no pot acabar sense recordar, endemés, que líders catalans han pres part activa en moviments precursors de la integració europea posterior a la Segona Guerra Mundial i a desenvolupaments institucionals que han conduit a la integració europea com avui la coneixem (Granell, Pou,Sanchez-Ferriz,2002)
2.2. LES RAONS POLÍTIQUES
Les raons polítiques deriven dels valors, principis democràtics i d’estat de dret que proclamen el Tractat de la Unió Europea, el Tractat de Funcionament de la Unió Europea i la Carta Europea de Drets Fonamentals i en les que Catalunya creu com va demostrar votant massivament a favor de la “Constitución Espanyola” de 1978 que va consagrar els drets democràtics sota els que la societat espanyola viu des de llavors alineada amb els principis i valors europeus.
Els polítics catalans actuals han treballat per fer avançar la integració europea des de que es va produir l’ingrés d’Espanya a la llavors Comunitat Europea de la mateixa manera que grups de l’oposició al Franquisme van lluitar -abans de l’ingrés d’Espanya a la CE- perquè es produís l’ingrés perquè sabien que entrar a la Comunitat obligaria al règim franquista a democratitzar Espanya. La creació a Barcelona de l’Institut d’Estudis Europeus al 1951, el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica al 1956 o el manifest de les principals entitats econòmiques catalanes al 1972 senyalant que “la incorporació d’Espanya a la CEE en qualitat de membre ple constitueix una exigència històrica” (Círculo de Economia,1973) serveixen com a mostra d’un anhel col·lectiu europeista que es va veure confirmat quan el Tractat d’adhesió d’Espanya a les Comunitats va ser ratificat unànimement. L’anhel d’estar a Europa ha estat, doncs, una constant política per a la societat catalana que nomes ha vist algunes veus dissidents aïllades quan durant el Consell Europeu celebrat a Barcelona al març de 2002 es varen produir algunes manifestacions contràries al model econòmic europeu actual per part de grups altermundistes oposats a “l’Europa del Capital” o , al 2005, en que l’Omnium Cultural es va mostrar contrari a la ratificació per Espanya del Tractat Constitucional Europeu.
Un ventall de polítics catalans actuals han treballat per donar força a la idea d’una Catalunya motor d’Europa: Lluis Maria de Puig va donar aquesta batalla al Consell d’Europa mentre que Jordi Pujol i Pasqual Maragall van fer-ho en el context de les institucions comunitàries impulsant, inclús, que al Tractat de Maastricht de 1992 es crees el Comitè de les Regions aconseguint així que –encara que limitadament- les “regions” dels estats membres de la UE participin en els mecanismes europeus de presa de decisions. Aquest “europeisme català” que havia ressaltat Jacques Delors quan va inaugurar l’Oficina Europea a Barcelona al 1991,va ser ressaltat pel president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas en el seu discurs a Brussel·les, a “Friends of Europe” al novembre de 2012. ç
2.3. LES RAONS DE LA INTEGRACIÓ ECONÒMICA REGIONAL
Per raons de integració/desintegració econòmica regional, Catalunya no es pot permetre quedar al marge de la integració europea per la senzilla raó de que el 50% de les seves vendes externes va a la resta del mercat espanyol i del 50% restant que va fora d’Espanya el 70% té com a destinació la resta dels mercats de la UE. Amb la resta d’Espanya Catalunya manté un saldo comercial positiu de mÉs de 20.000 milions d’euros mentre que amb la resta del Mon manté un saldo comercial negatiu. De la mateixa manera que l’entrada a les Comunitats Europees al 1986 va tenir efectes estàtics de creació de comerç (grans) i desviació de comerç (petits) i efectes dinàmics d’expansió de mercats, augment de competència , millora de tecnologia i augment de les inversions estrangeres (entre d’altres), separar-se de la UE i de la resta d’Espanya tindria efectes estàtics i dinàmics negatius tan respecte a les transaccions amb la resta d’Espanya com a la resta dels països europeus membres de la UE. Com va demostrar l’informe Cecchini (Cecchini,P. 1988) formar part d’un mercat integrat gran no només permet una expansió del comerç (efecte estàtic de creació de comerç) sinó que dinamitza l’economia en el seu conjunt. A sensu contrari sortir del mercat integrat tindria efectes dinàmics negatius.
A Catalunya s’està discutint si les empreses es deslocalitzarien si Catalunya sortís de la UE. És evident que algunes empreses marxarien, altres vindrien i altres no es mourien. Marxarien les que necessiten importar inputs que s’encaririen si Catalunya deixés de formar part de la unió duanera europea o les que han basat la seva estratègia per estar aquí en vendre a la resta d’Espanya o a Llatinoamèrica des de la plataforma espanyola i no ho farien les que es seguirien trobant còmodes aquí superant el sempre complicat efecte frontera. Algunes empreses lligades amb la demanda del nou estat segurament trobarien interès en implantar-se a Catalunya en comptes de seguir treballant des altres punts d’Espanya. La qüestió es, però, que entre estar a un mercat de 500 milions de consumidors (que es l’Europa actual dels 28) a rebre nomes els impulsos dinàmics que poden suposar els 7,5 milions de catalans hi ha una gran diferència.
Per això avaluar l’economia d’estar o no dins d’Espanya i dins d’Europa no només pot fer-se veient les relacions fiscals o de nous paràmetres de despesa publica amb la resta d’Espanya sinó analitzant l’efecte dinàmic sobre les empreses industrials, de serveis i financeres que suposaria el canvi de dimensió del marc de referencia al qual estan actuant les empreses instal·lades a Catalunya en l’actualitat i l’impacte que tindria quedar a fora de les polítiques europees que beneficien empreses i acadèmics catalans per be que la balança fiscal entre Catalunya i la UE sigui desfavorable per a Catalunya donada la seva caracterització com regió europea rica. El fet de que Catalunya s’associés des de 1988 amb Baden-Wurtenberg , Lombardia i Rhône-Alpes per fer « Els quatre motors per a Europa » evidencia que Catalunya ha reivindicat sempre un paper de zona econòmicament desenvolupada acceptant, per això, contribuir amb els seus impostos a les polítiques regionals a favor de zones mes pobres.
De totes maneres el saldo fiscal amb la UE no és important per la senzilla raó de que el pressupost de la UE nomes representa entorn el 1% de la renta dels estats membres i aquesta xifra no es comparable amb l’impacte dels pressupostos nacionals sobre les economies internes. Un impacte negatiu important d’una Catalunya fora de la UE vindria donat pel fet de que els bancs catalans quedarien al marge de possibles finançaments del Banc Central Europeu la qual cosa tindria un efecte molt negatiu sobre la capacitat financera dels bancs catalans i això faria encara mes difícil que les empreses catalanes tinguessin accés al crèdit i que el Govern de la Generalitat pogués finançar-se accedint a entitats financeres catalanes.
3. PODRIA CATALUNYA MANTINDRE EL SEU ESTATUS ACTUAL DE MEMBRE DE LA UE SI S’INDEPENDITZÉS DE LA RESTA D’ESPANYA?
Catalunya és una de les 99 regions NUT2 d’Europa com a part que és d’un dels estats membres de la Unió Europea. Com a tal regió d’Europa participa al Comitè de les Regions que es va crear pel Tractat de Maastricht de 1992 per la pressió, entre altres, de Catalunya. El procés d’integració europea ha anat donant més funcions a les regions a través del Comitè de les Regions i amb l’aplicació dels principis de Subsidiarietat i Proporcionalitat. Per això tan el Parlament de Catalunya com el Govern de la Generalitat poden ara dir la seva respecte a la integració europea sigui orientant les posicions que el govern espanyol ha de defensar en les institucions europees com podent oposar-se a decisions que afectin el seu nivell competencial. Catalunya ja ha aprofitat aquesta possibilitat (Generalitat de Catalunya,2003).
Dit això una Catalunya independitzada de la resta d’Espanya no podria participar com fa ara –si es vol mínimament- en el procés d’adopció de decisions europees al si de les institucions de la UE perquè no participaria del procés institucional de integració europea. La Unió Europea es una unió d’estats i no de regions i per això i amb lo dit sobre les regions europees que s’independitzin d’un Estat membre, Catalunya només podria ser membre de la UE i participar en el seu joc institucional si és pogués reconvertir en estat. L’aparició d’un nou estat no és un fenomen impossible a la societat internacional actual però en el cas de Catalunya no es pot invocar que sigui un territori colonitzat per la resta d’Espanya (com fa el professor Pont,2012) – la qual cosa li podria obrir el camí de la descolonització com han pogut invocar a les Nacions Unides antigues colònies africanes, dels Caribs o del Pacífic respecte a França, Regne Unit, Holanda o Portugal- Per altra banda Espanya no ha rebentat com va succeir a l’ex URSS o a la Guerra civil a l’ex-Iugoslàvia. La separació de Txèquia i Eslovàquia per a constituir-se en dos estats independent separats es va produir abans de la seva adhesió a la UE en dos negociacions separades i el cas de Groenlàndia que a cops s’invoca com a precedent d’una regió que se separa en busca d’una mes gran llibertat, no ha donat lloc a un Estat independent sinó a un Territori d’Ultramar dependent de Dinamarca.
Per a Catalunya podria ser un exemple el cas de la futura relació d’Escòcia amb la UE, però aquest es un cas encara no resolt i sobre el que les institucions europees esperen un enteniment entre Londres i Edimburg (Keating,2009 i Govern Britànic,2012). La conclusió de tot això és clara: Una Catalunya independent no podria continuar sent membre institucional de la UE si no arribés a ser estat, i avui per avui no es veu clar que Catalunya es pugui convertir en estat atès que forma part de l’Espanya constitucional que es va formar de manera democràtica amb un ampli suport de la població catalana i que es va integrar a la Comunitat Europea en un procés i uns termes que van ser acceptats per la població i els partits polítics de forma totalment democràtica.
4. LI SERIA FACIL A CATALUNYA TORNAR A ENTRAR A LA UE SI DEIXÉS DE SER MEMBRE DE LA UE COM A CONSEQÜÈNCIA DEL SEU PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA?
Com s’ha demostrat abans Catalunya no es pot permetre el “luxe” de quedar fora de la Unió Europea perquè els seus intensos vincles econòmics i socials amb els 28 patirien de la separació durant, al menys, un llarg procés de transició i, com s’ha dit, un territori separat d’un estat no pot continuar sent membre de la UE. En un procés de independència no pactada amb la resta de països membres de la Unió Europea –inclosa Espanya- les possibilitats de tornar a entrar a la UE serien molt minses malgrat que la Catalunya actual és ja membre de la UE com a regió d’un Estat que es membre (Espanya). Com s’ha vist una Catalunya que s’independitzés sortiria de la UE i hauria de demanar el reingrés. D’acord amb els criteris de Copenhaguen que estableixen les condicions per a les ampliacions de la UE, una Catalunya independent que independitzant-se hagués sortit institucionalment de la UE i volgués ser admesa com a membre de la UE hauria de presentar la seva candidatura d’adhesió tot complint les condicions de Copenhagen establertes.
Catalunya compleix tots aquets requisits (democràcia i estat de dret, economia de mercat viable i capacitat d’assumir les obligacions derivades d’assumir el Cabal Comunitari (Acquis Communautaire) però no es un estat europeu com també s’exigeix. El problema per a Catalunya dins d’aquest esquema no seria, doncs, el complir amb aquets criteris d’admissió que ja compleix com a regió europea espanyola integrada en els estàndards i regles de la UE com a part d’Espanya, sinó aconseguir ser acceptada per iniciar les negociacions d’adhesió com a membre per arribar a poder integrar-se, amb el seu corresponent pes, a les institucions europees. Això requeriria que el Consell, per unanimitat de tots els estats membres actuals de la UE sense excepcions aprovés la demanda d’adhesió de Catalunya si aquest fos estat europeu i dones ordre a la Comissió Europea de començar a fer els anàlisi tècnics per la integració. A aquest efecte cal recordar com s’organitza un procés de incorporació d’un nou Estat Europeu a la Unió (Granell,1995):
1.L’Estat Europeu que vol entrar a la UE i que considera que compleix amb els criteris d’admissibilitat demana formalment l’ingrés.
2. El Consell de la UE format pels representants de tots els estats membres aprova per unanimitat la sol·licitud d’adhesió. Com que la incorporació d’un nou membre es dóna en forma de conferencia intergovernamental no es possible l’aprovació d’una candidatura si un sol o més membres actuals si oposen a l’acceptació de la candidatura.
3.Si el Consell de la UE aprova la sol·licitud encarrega a la Comissió Europea que elabori un Dictamen analitzant si el nou candidat compleix amb els criteris d’admissibilitat al temps que dona indicacions al Consell sobre el pes que el nou estat membre haurà de tindre dins les institucions de la UE ampliada. A partir d’ací es fa un “screening” sobre el grau de compliment per l’estat candidat de la normativa europea i sobre la seva capacitat administrativa per adaptar-se a l’acquis que als efectes d’anàlisi i per les negociacions de Croàcia es va dividir en 35 capítols :
1. Lliure circulació de productes sense barreres i respectant les harmonitzacions existents dins el mercat interior únic
2. Llibertat de circulació de treballadors amb coordinació de mecanismes de seguretat social pels treballadors i les seves famílies.
3. Dret d’establiment i llibertat de prestació de serveis, amb harmonització de professions regulades i reconeixement recíproc de títols professionals i diplomes Prestació universal del servei de correus amb competència.
4. Lliure circulació de capitals incloent normativa sobre lluita contra el blanqueig de diners i creació de serveis per combatre el crim i el terrorisme organitzat.
5. Contractes públics amb regles i organismes per assegurar la transparència, igualtat de tractament , competència lleial i no discriminació en els contractes públics per obres, serveis i subministraments
6. Lleis sobre Societats referides a formació i registre de societats, regles sobre presentació de comptes i normes sobre independència dels auditors
7. Normativa sobre Propietat Intel·lectual amb normes de protecció de patents, marques, dissenys i protecció de bases de dades . Patent Europea.
8. Política de competència referida a mesures antitrust, abúss de posició dominant, control de fusions i ajudes estatals distorsionadores de la competència.
9. Serveis Financers amb les corresponents regles sobre autorització, operació i supervisió de bancs, companyies d’assegurança , fons de pensions, fons de inversió i mercats d’accions i obligacions.
10. Societat de la informació i Media amb regles especifiques sobre radio, Tv, comunicacions electròniques, comerç electrònic, protecció dels consumidors, directiva de la Televisió sense fronteres així com participació en els programes europeus Media Plus i Media Training.
11. Agricultura i desenvolupament rural amb creació dels òrgans capaços d’administrar la Política Agrícola Comuna, gestionar el control de qualitat i tenir un sistema integrat d’administració i control dels esquemes de suport a l’Agricultura i organitzacions comunes de mercat.
12. Seguretat alimentaria i política veterinària i fitosanitària i regles d’higiene per la producció i distribució d’aliments així com regles de Salud animal
13. Pesca: reglaments que no requereixen transposició en normativa estatal però que exigeixen preparació de l’administració per inspecció i control de l’aplicació de la política pesquera, gestió de la flota pesquera i participació en acords pesquers i organitzacions internacionals.
14. Política de Transport controlant l’aplicació dels estàndards i normes de seguretat, eficiència i liberalització en el mercat interior dels transports així com participació en les regulacions del transport aeri i marítim internacional.
15. Energia: millora de la competitivitat i la seguretat en els subministraments i la protecció del medi ambient tot assegurant la competència en un mercat intern sense barreres (electricitat, gas) i sense ajudes estatals, promoció de les energies renovables , eficiència energètica i seguretat nuclear.
16. Fiscalitat : aplicació de les directives sobre l’IVA i drets especials (tabac, begudes alcohòliques, productes energètics) i en matèria de imposició directa normes sobre fiscalitat de l’estalvi i fiscalitat a les empreses. Respecte al Codi de bones practiques cooperació administrativa per evitar practiques fiscals que atemptin al bon funcionament del mercat interior únic amb necessitat de connexió a les xarxes informàtiques europees organitzades d’informació fiscal per evitar l’evasió, el crim organitzat i el frau.
17. Política Econòmica i Monetària complint les regles especifiques sobre la independència del banc central amb prohibició de finançament privilegiat al sector públic. Els estats membres han de coordinar les seves polítiques econòmiques tot respectant el contingut dels Tractats , el Pacte d’Estabilitat i Creixement i respectar els criteris establers per adoptar l’euro després de l’adhesió prenent part en les institucions rectores de la UEM.
18. Estadístiques- necessitat de disposar d’una infraestructura estadística basada en criteris de imparcialitat, fiabilitat, transparència, confidencialitat i accés a les estadístiques oficials amb respecte a la metodologia, criteris comuns respecte a estadístiques econòmiques, demogràfiques, socials, regionals, negocis, transports, comerç exterior, agricultura, medi ambient i ciència i tecnologia.
19. Política Social i Ocupació- estàndards a respectar en termes de regles laborals, igualtat, Salud i seguretat , diàleg social al nivell europeu i participació en els processos polítics sobre ocupació, inclusió i protecció social així com participació en les orientacions pel Fos Social Europeu (inclòs en capítol 22 junt a la resta d’instruments estructurals).
20. Empresa i Política Industrial -Promoció d’entorns favorables per la creació d’empreses i inversions domestiques i foranies. Mesures per establir un entorn favorables per les PIME i estímul a la privatització (capítol 8) i reestructuració per incrementar la competitivitat i l’ajust al canvi estructural. Participació en Fòrums i programes comunitaris i capacitat administrativa per implementar la política industrial i d’empresa europees.
21. Xarxes Trans Europees en les àrees de transport, telecomunicacions i infraestructures energètiques amb promoció de les interconnexions i interoperabilitat de les xarxes nacionals
22. Política Regional i coordinació de instruments estructurals implementant els programes europeus en la part en que la responsabilitat correspon a l’estat membre amb respecte a regles europees sobre licitacions, competència i medi ambient així com creació dels mecanismes necessaris de programació, implementació , seguiment, control financer i avaluació de les accions.
23. Justícia i Drets Fonamentals per fer avançar la UE com àrea de llibertat, seguretat i justícia amb establiment d’un sistema judicial imparcial , íntegre i amb totes les garanties i fora de influencies externes. Lluita contra la corrupció. Accés dels ciutadans als Drets de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE
24. Justícia, Llibertat i Seguretat- Control de fronteres, vises, migració exterior, asil, cooperació policial, lluita contra el crim organitzat i el terrorisme, cooperació en la lluita contra el tràfic de drogues, cooperació duanera y cooperació judicial en matèria civil i penal. Acquis Schengen
25. Ciència i Recerca amb participació efectiva de l’estat membre en els Programes Marc Europeus de Recerca
26. Educació i Cultura- Cooperació en formació i cultura, programes per a joves. Diversitat cultural preservada i capacitat per gestionar els programes Leonardo da Vinci, Sòcrates, Joventut, Erasmus
27. Medi Ambient – acció preventiva basada en el principi qui pol·luciona paga i lluita contra la degradació ambiental per les actuals i properes generacions Compliment de les mes de 200 reglamentacions europees sobre qualitat de l’aigua i de l’aire, gestió de residus, pol·lució industrial, productes químics i organismes genèticament modificats, soroll, boscos… moltes d’elles exigint un costos d’equipament administratiu i tècnic a nivell nacional i local.
28. Protecció de la Salud pública i dels Consumidors relativa a seguretat i protecció dels interessos dels consumidors incloent els econòmics amb un sistema adequat de vigilància i resolució judicial així com informació i educació als consumidors i potenciació de les organitzacions de consumidors
29. Unió Duanera amb el Codi Duaner Comunitari d’obligada aplicació, Aranzel Exterior Comú i les seves provisions, control duaner, control de falsificacions i productes pirates, drogues, exportació de bens culturals i-sobre tot- assistència duanera mútua entre els estats membres en matèria de transit i de totes les operacions de comerç exterior.
30. Relacions exteriors- seguiment dels acords bilaterals i multilateral europeus i de les mesures europees autònomes en matèria comercial , de política de desenvolupament i d’acció humanitària així com alineació amb els altres estats en polítiques referides a altres estats i a posicionament en Organitzacions Internacionals
31. Política Exterior, de Seguretat i Defensa participació en els acords internacionals i els documents de política en matèria de Política Exterior Comuna i de Seguretat (CFSP) i de Política Europea de Seguretat i Defensa (ESDP) amb declaracions polítiques, accions comunes i acords així com alinear-se en l’establiment de les sancions i les mesures restrictives acordades.
32. Control Financer adoptant els principis, estàndards i mètodes de control públic financer intern (PIFC) tant per la gestió dels fons europeus com de la resta de fons públics aplicant transparència, control, inspecció, auditoria i protecció contra el frau sobre fons europeus.
33. Qüestions financeres i Pressupostaries capítol referit als recursos necessaris per alimentar el pressupost de la UE tan respecte a recursos propis tradicionals (aranzel de duanes, taxes agrícoles i taxes sobre el sucre) com recurs IVA i recurs basat en la Renta Nacional de l’estat membre). Exigència d’un acurat sistema de càlcul i control.
34. Institucions capítol en el que es negocia el pes que l’estat que entra en la UE tindrà en les institucions europees (Parlament, Consell, Comissió, Tribunal de Justícia) i altres institucions de la UE establint-se el drets de vot, les llengües oficials i altres regles de procediment) així com les eleccions al Parlament Europeu. El nou estat adherit esta obligat a establir internaments els organismes i mecanismes apropiats per a participar plenament en els processos de decisió comunitaris elegint representants nacionals ben preparats per participar en les estructures comunitàries.
35. Altres qüestions que s’hagin de plantejar si l’estat adherint o la UE volen introduir algun tema no cobert pels capítols anteriors.
És evident que per molts del capítols en que es dividiria la negociació per un accés de Catalunya a la UE seria fàcil la resolució perquè Catalunya compleix plenament amb els estàndards i normes europees com a regió europea espanyola que es, però la UE s’hauria d’assegurar de que en els casos en que la normativa europea es fa en forma de Directives que cal implementar a cada país, i que fins ara s’han implementat des de Madrid, o en casos en que cal establir òrgans de gestió existeixen a Catalunya els corresponents òrgans tècnics capacitats per fer-ho.
Per altra banda hi han capítols en els quals la negociació és inevitable: nombre d’eurodiputats a atribuir a Catalunya en un Parlament Europeu i el pes a altres institucions i òrgans europeus, capital a subscriure al Banc Europeu de Inversions, participació financera en el Fons Europeu de Desenvolupament i en el seu dia al Banc Central Europeu si Catalunya arriba o no a complir ràpidament els criteris per a participar a l‘UEM i a l’Euro etc. Altres aspectes tècnics són també d’inevitable negociació: òrgans corresponsals per certs controls i per assistència mútua entre governs, etc.
El Tractat d’adhesió no pot incloure excepcions permanents a l’aplicació de l’acquis europeu però el país que s’adhereix pot demanar terminis i períodes transitoris per adaptar-se a les normes o per establir els mecanismes i els òrgans necessaris per implementar-les.
Els problemes tècnics no són insolubles però la gran qüestió es política: És que els actuals estats membres de la UE acceptarien amb la unanimitat requerida per aquests casos iniciar negociacions d’adhesió amb Catalunya per a poder entrar en la fase tècnica de les negociacions d’adhesió?
CONCLUSIONS
Una Catalunya independent no pot aspirar a continuar sent membre de la UE si no es converteix en un estat reconegut per tots els estats membres de la UE com a tal estat i no podria iniciar les negociacions d’ingrés a la UE si no és estat i si no té l’aprovació de la seva sol·licitud d’adhesió per unanimitat dels Estats membres. L’experiència de negociacions d’adhesió anteriors serveix per veure que Catalunya compleix ja una part substancial del Cabal Europeu però la negociació d’adhesió és necessària per concretar el pes que Catalunya tindria a les institucions europees i perquè la UE obtingui seguretats de que Catalunya podria organitzar-se per a complir amb les seves obligacions europees.
Com que Catalunya no es pot permetre quedar marginada de la UE a partir de la seva independència -per les raons que s’ha explicitat en aquestes pàgines- el que és necessari abans de plantejar-se el tema de la UE per a la Catalunya independent és treballar per aconseguir que cap estat actualment membre de la UE s’oposi a la sol·licitud d’adhesió a la UE de Catalunya i que aquests estats col·laborin a que Catalunya arribi a la condició d’Estat reconegut internacionalment per poder demanar amb garanties el seu reingrés a la UE un cop s’hagi produït la sortida segons l’apuntat en relació a Escòcia per la Comissió Europea.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
ALBAREDA, J. (2002): Felipe V y el triunfo del absolutismo:Cataluña en un conflicto europeo (1700-1714), Barcelona, Generalitat de Catalunya
CECCHINI,P.(1988): The European Challenge 1992: the Benefits of a Single Market,Aldershot,Wildwood House.
CIRCULO DE ECONOMIA (1973):La opción europea para la economia española,Libro Blanco sobre las repercusiones económicas de la integración de España en las Comunidades Europeas, Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA (2003):80 propostes per a una nova Europa formulades per la Convenció Catalana per al debat sobre el futur de la UE, Barcelona
GRANELL,F.(1995):The European Union’s Enlargement Negotiations with Austria,Finland,Norway and Sweden, Journal of Common Market Studies,March,33,1,117-141.
GRANELL,F.,POU,V. i SANCHEZ FERRIZ,M.A.(2002) (eds): Catalunya dins la Unió Europea:Política,Economia i Societat, Edicions 62,Barcelona
HER MAJESTY GOVERNMENT (2013): Scotland Analysis:Devolution and the implications of Scotish Independence, KEATING,M(2009):La independència de Escocia, Valencia,Universitat de Valencia.`
PONT,A.(2012):Delenda est Hispania, Ed.Viena/Cercle Català de Negocis,Barcelona.
PRODI,R.(2004):Respuesta de la Comisión Europea sobre la cesación de aplicación de los Tratados UE a los territorios que se separen de un Estado Miembro, Diario Oficial de la Unión Europea, C84 de 3.4.2004, 411-412
VICENS VIVES , J (1985, 8ª edic): Manual de Historia Economica de España, Ed. Vicens Vives, Barcelona, 434
