El president de la Generalitat, José Montilla, va defensar ahir a la nit a Londres la identitat nacional de Catalunya i la va atribuir no només a la seva llengua i cultura, sinó a la seva voluntat d’autogovern al temps que va destacar la seva utilitat en temps de crisi. Montilla va tancar una sèrie de conferències organitzades a la London School of Economics per la Fundació Rafael Campalans i el Centre Cañada Blanch d’Estudis Hispànics Contemporanis. El cicle, que ha vist passar al conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, el d’Educació, Ernest Maragall, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha tingut com a objectiu combatre els estereotips difosos fa un any per la revista britànica The Economist en un polèmic reportatge que a Barcelona es va interpretar com una visió de Catalunya amb ulls de Madrid.A la inicial reacció exigint disculpes va seguir després una actuació més temperada i personalitzada, dirigida a que la premsa estrangera conegui de primera mà la realitat catalana, “sense intermediaris“, com va sintetitzar ahir Montilla en un breu trobada amb la premsa espanyola.
Després va intentar dibuixar aquesta realitat a la London School mirant a l’autonomia a través de tres prismes: la crisi, el que va anomenar “la gestió de les identitats múltiples” i “la governança dels Estats complexos“. Montilla va emfatitzar que els desitjos d’autogovern no són un capritx o un fenomen de mera descentralització administrativa, sinó el producte de “sis segles i mig d’història” representats per la mateixa Generalitat. Va defensar que “Catalunya és una nació, definida per una cultura i llengua pròpies, però també per mantenir una voluntat d’autogovern“.
Va explicar la importància d’aquest autogovern en moments de crisi per pal·liar els seus efectes entre les capes menys afavorides i transformar el model de creixement. Tot això a través del tradicional “pactisme intrínsec al caràcter català” i l’aposta per l’economia del coneixement sense renunciar a indústries “madures però no caduques“, com l’agroalimentària, l’automòbil, la farmacèutica i la turística. “És cert que ja no som la mateixa fàbrica d’Espanya però tampoc Europa és ja la fàbrica del món“, va dir.
Va defensar amb afany el caràcter multicultural i integrador d’una Catalunya que sempre ha crescut a través de la immigració. I es va posar com a exemple: “Jo mateix vaig ser un immigrant. Avui sóc un català. I ho sóc per decisió lliure“. I va acabar defensant el bilingüisme i la necessitat de preservar-lo mitjançant la política d’immersió lingüística, lamentant que “des de la resta d’Espanya sorgeixin veus, interessades i desinformades, sobre un fals conflicte lingüístic“.
Podeu llegir la intervenció del president Montilla, ací.
