El pitjor de tocar fons és no ser-ne conscient. El PSC ha obtingut el pitjor resultat de la seva història. Consolar-se en la patacada d’Artur Mas o en haver obtingut algun escó més que en el pitjor dels sondejos és inacceptable. Els electors es mereixen més respecte i els nostres afiliats, més rigor.
És temps d’anàlisi i la por i la comoditat no poden atenuar-nos. El fantasma del pensament conservador i possibilista no s’ha d’imposar. Crec que ens devem un procés seriós de reflexió sobre el qual apunto algunes idees.
1. Realisme. Una dada: el PSC és la quarta força a Barcelona ciutat, a pocs centenars de vots de la cinquena. Quan es perd a la capital, difícilment es pot governar el país. És el moment de la humilitat. Comprendre que som l’ombra desdibuixada del que vam ser, ens permetria iniciar un procés honest i profund de canvis. Sense aquesta imprescindible humilitat no tornarem a ser creïbles.
2. Responsabilitat. En política, les urnes situen a cada un en el seu lloc. Artur Mas, amb el seu fracàs, ha situat el país en un difícil carreró. Però el retrocés del PSC també té responsables. Conformar-se amb l’anàlisi simple de les dificultats del context o la impossibilitat de consolidació del nou projecte és condemnar-nos a la mandra i a la inacció. Els electors volen que traiem conclusions i que actuem en conseqüència. És el primer pas per recuperar la seva confiança i per ser útils en una situació tan complexa.
3. Renovació. En aquests moments el PSC ja no pot generar processos de renovació des de la seva pròpia realitat. La capacitat endògena de crear dinàmiques de canvi i renovació no són suficients. La impostura del relleu generacional o el frustrat últim intent del Congrés del Nou PSC hauria oferir alguns ensenyaments. Canviar de cares és fàcil, renovar les idees i el projecte, no tant.
4. Reconstrucció. El PSC necessita reconstruir-se per poder aportar, amb modèstia, la seva força en l’articulació d’una alternativa política a l’hegemonia conservadora. Aquest procés només es podrà fer amb més democràcia, no amb menys. Un poderós i radical procés de democratització per a un nou partit, amb bases ampliades que participin en les grans decisions com l’elecció del primer secretari i la redefinició del model de relació amb el PSOE. També amb el vot dels electors per a l’elecció de candidats. Primàries obertes, més que mai.
5. Refundació. Avui hi ha més capital polític reformador fora del partit que dins. Sense capacitat d’acollir, cedir i recuperar les persones que han acabat cansades, decebudes o empeses extramurs del PSC no tindrem cap opció. Explorem fórmules generoses i innovadores per construir el projecte del futur amb persones que han de poder estar juntes. I des d’aquesta posició treballar per refundar l’espai progressista i articular alguna cosa més que una coalició electoral oportunista.
En el procés de selecció de llistes al Parlament de Catalunya, he escoltat -amb estupefacció i vergonya- que era millor ser pocs i ben avinguts, que molts i diferents. Aquesta mentalitat redueix la política a la homogeneïtat acrítica i al silenci dels anyells. Sense pluralitat interna, no tindrem energies creatives, ni millors solucions per abordar els problemes de la societat catalana. El socialisme és llibertat i democràcia. Sense elles, no hi ha futur. Aquest és el desafiament.
Laia, demanes i parles d’impossibles. Fem tard. O es va al costat d’Esquerra o no hi haurà alternativa.