Intervenció de Martin Schulz al Congrés del Partit Socialista Europeu

Benvolguts companys, benvolguts amics,

Els socialistes europeus estem tornant! Hem guanyat noves eleccions. La balança torna a estar al nostre costat!

Recordem-nos de les derrotes que acabàvem d’enregistrar en l’últim Congrés de Praga el 2009. En aquell moment, havíem perdut en vàries les Eleccions europees. Vam perdre al Regne Unit, a Portugal, a Espanya i a Grècia.

Portem al darrera, anys difícils. Sota la pressió dels partits d’extrema esquerra i els euroescèptics, podríem haver adaptar els nostres programes a aquests corrents populistes. No ho hem fet. Està bé així. De fet, ara ens renovem amb la victòria. Tornem a governar – a Dinamarca, Bèlgica, Eslovàquia, Romania i França. I això és només el principi!

Diederik Samson ha aconseguit fa dues setmanes, als Països Baixos, una victòria espectacular. Ha fet una remuntada increïble que ningú veia possible abans de les vacances estiu. I a més, va fer campanya clarament proeuropea. Felicitats Diederik i al PvdA!

El meu amic Robert Fico, també, ha dedicat a la campanya d’Eslovàquia una professió de fe clarament favorable a Europa – i ha guanyat.

La balança està al nostre costat. Europa està canviant de direcció, es mou cap a l’esquerra! Podem guanyar i guanyarem.

La victòria de François Hollande ha marcat a un canvi a la Europa. François ha posat fi a la supremacia de “Merkozy”. A la tardor de 2013, l’SPD posarà fi al regnat de Merkel a Europa.

És l’hora del canvi a Europa. Hi haurà eleccions en els propers dotze mesos a Lituània, Romania, Malta, Itàlia, Bulgària, Portugal, Àustria i Alemanya. I en tots aquests països, els socialistes tornaran al govern. Només la socialdemocràcia pot canviar la vida dels ciutadans europeus.

La nostra hora ha arribat!

Europa ens necessita, necessita un socialisme europeu fort!

Benvolguts companys, fa quatre anys va començar l’espiral catastròfica dels rescats als bancs, del creixement del deute públic, de la política d’austeritat, la recessió, l’augment de la desocupació i l’empitjorament de la pobresa. Encara ens trobem en aquest descens als inferns. Encara no veiem el final del túnel. Després de quatre anys, seguim veient constantment com es reprodueixen els mateixos errors polítics. Les receptes de la dreta no funcionen!

Fins ara, el capitalisme s’ha regit pel principi segons el qual els riscos i les responsabilitats han d’estar en les mateixes mans. Però, les mesures de rescat públic sense condicions han donat lloc a un capitalisme sense risc: per què exercir les activitats de manera responsable quan el contribuent vindrà al rescat en cas de pèrdua? El capitalisme sense riscos és la pitjor forma de capitalisme: ho corromp tot.

En efecte, en virtut del principi del capitalisme sense risc, s’han privatitzat els beneficis i socialitzat les pèrdues. És el contribuent qui paga pels especuladors. S’estableix una contribució per salvar els bancs i evitar el col·lapse del sistema financer. Milers de milions queden en fum. I després, per reduir l’endeutament astronòmic tots ens hem estrènyer el cinturó. S’imposen als països en crisi els programes d’austeritat draconians, amb salaris més baixos, reducció de les pensions, el tancament d’hospitals, retallades en l’educació i amputació dels drets dels treballadors. Com podem explicar als nostres conciutadans que no hi ha més diners per a l’educació i la salut donat que hem de reduir el deute, i al mateix temps els responsables de la crisi, no contribueixin en l’esforç?

Per què no existeix encara cap impost sobre les transaccions financeres a l’esfera europea? Cada cop que algú compra un pa o una poma, ha de pagar l’IVA. Les transaccions financeres, escapen de qualsevol impost. El sector financer no ha  contribuït a la reducció d’un deute enorme del que n’és àmpliament responsable. A més, aquest sector està recollint de nou milers de milions.

Necessitem un impost europeu sobre les transaccions financeres ja! És una qüestió de moralitat. Europa ha de fer pagar els plats trencats als responsables de la crisi. Es tracta d’una qüestió de justícia social.

És per això que volem lluitar a Europa, és per això que volem canviar Europa.

Aquesta és també la raó per la qual Europa ens necessita, necessita un socialisme europeu fort!

Els Merkel, els Sarkozy, els conservadors i els liberals han dictaminat que els programes d’austeritat imposats als diferents països són la penitència pels pecats del passat i la única manera de recuperar-se. Seguidament, vindria la competitivitat. Però on és aquesta recuperació? Dins la pobresa que augmenta de forma exponencial? En l’augment de l’atur? En l’agreujament i la propagació de la recessió? No en veig cap de recuperació.

Els mateixos països model com Irlanda i Portugal, que han fet encara més del que la Troica els ha demanat, ja no són capaços d’escapar de la misèria. La recepta de l’austeritat no funciona. El mateix govern conservador de Suècia ha indicat que posaria en marxa un tren de mesures per impulsar el creixement.

Falta que l’esperança reneixi finalment a Europa. Europa necessita una estratègia de creixement, un pacte per al creixement i l’ocupació. És per això que volem lluitar per Europa, és per això que volem canviar Europa.

Per això, Europa ens necessita, necessita un socialisme europeu fort!

Benvolguts Companys, Com si tot això no fos suficientment greu, podem observar com la bretxa entre rics i pobres creix. Els rics segueixen sent rics tot i la crisi. On és la justícia social en tot això?

Permeteu-me citar un exemple del meu país. Entre 1992 i 2012, el patrimoni

net de les llars alemanyes s’ha més que duplicat, de 4,6 a 10 bilions d’euros. En els últims cinc anys de crisi, l’augment va ser d’1,4 bilions de dòlars. Més de la meitat d’aquesta quantitat està a les mans de la desena part de la població. La meitat inferior no sosté, però, més que l’1% de la riquesa privada. No és en una publicació d’esquerres que vaig llegir això, sinó en l’informe sobre la riquesa i la

pobresa del govern federal conservador.

Europa segueix sent un continent ric, però ha de distribuir la riquesa disponible més justament. L’impost sobre el patrimoni de François Hollande va en la direcció correcta. De fet, les espatlles amples suporten millor les càrregues.

És per això que volem lluitar a Europa, és per això que volem canviar Europa.

Aquesta és també la raó per la qual Europa ens necessita, necessita un socialisme europeu fort!

Benvolguts companys, se’m fa insuportable el menyspreu al que s’enfronten els simples ciutadans que han de suportar el pes de la crisi financera.

Sobre els beneficiaris de l’assistència social, Guido Westerwelle parla de “decadència romana”. Mario Draghi va qualificar el model social europeu de “desavantatge competitiu”. Mitt Romney diu que el 47% dels nord-americans són “víctimes” dependents de l’Estat.

Pel que fa a les observacions formulades al Parlament per la diputada espanyola Andrea Fabra sobre els desocupats, m’abstindré de repetir-les aquí.

No és suficient amb que els ciutadans hagin de fer sacrificis considerables per

la destrucció causada pels especuladors. Sinó que, a sobre, es burlen d’ells. Aquest menyspreu té l’origen en una concepció neoliberal de l’home. El neoliberalisme veu els homes com a competidors o com a factors de cost amb orelles. Cadascú

per si mateix. L’home contra el seu proïsme i un Estat contra un altre. L’egoisme regna en l’altre. Els altres són les víctimes, dels bons als mandrosos, només em preocupo de mi mateix.

Nosaltres, els socialistes sempre hem tingut una idea diferent de l’home com a ésser humà social. L’home que està en solidaritat amb els altres homes. Això comporta un altre disseny de societat, una altra concepció d’Europa.

Nosaltres, els socialistes defensem una societat humana, on l’home és al centre. Nosaltres som partidaris d’una Europa unida. Entenem que a Europa, tots estem en el mateix vaixell, els nostres interessos i les nostres vides estan entrellaçades. Nosaltres som tan interdependents que en ajudar als altres ens ajudem a nosaltres mateixos.

És per això que volem lluitar a Europa, és per això que volem canviar Europa.

Aquesta és també la raó per la que Europa ens necessita, necessita un socialisme europeu fort!

Quan veig el que està passant a l’Europa d’avui, m’entristeixo i m’enfado. Veig com els ressentiments nacionals s’exalten, escolto els discursos plens d’animositat i prejudicis cap a altres persones, observo l’ascens al poder dels partits xenòfobs i els hostils cap a Europa. Cal que ens adonem que els dimonis de la destrucció i l’odi no s’han eradicat, sinó que només s’han mantingut allunyats. Nosaltres hem canviat les estructures d’Europa, però no hem canviat als homes. Si eliminem aquestes estructures, els dimonis tornaran. La millor protecció contra aquestes mentides resideixen en els valors del socialisme: el respecte, la tolerància i la solidaritat.

És per això que volem lluitar a Europa, és per això que volem canviar Europa.

Aquesta és també la raó per la que Europa ens necessita, necessita un socialisme europeu fort!

La crisi ha obligat al neoliberalisme a reconèixer una cosa: la fórmula de la mà invisible simplement no funciona. Els mercats necessiten el lideratge polític.

Milton Friedman, Ronald Reagan, Margaret Thatcher – tot el què van predicar en el seu dia: com menys control hi hagi, millor. Com menys regles hi hagi, millor. Com menys política hi hagi, millor. Aquestes idees han florit a costa de milions de persones. Durant tres dècades, el neoliberalisme s’ha imposat a Europa. La privatització, la desregulació i la rebaixa dels impostos s’han convertit en la regla.

I de sobte, enmig de la crisi, els caps de govern conservadors van afirmar que només l’Estat podia salvar els mercats de la ruptura total. Els governs es van veure obligats a intervenir per salvar els bancs europeus. Tot d’una es va produir una

consciència per reconèixer que l’Estat i les polítiques tenen un paper a exercir.

Però ara, on és el “renaixement de la política” tants cops promès, tant sovint anunciat? On són totes les solemnes promeses fetes a les cimeres del G-20, segons les quals es regularien els mercats financers d’una vegada per totes? En que s’han

convertit?

A la pràctica, els caps de govern no implementen les seves intervencions en

accions. Ho veig cada dia. En aquests moments estem lluitant amb el Consell sobre

la limitació de les primes i l’avaluació legal del deute sobirà per part de les agències de qualificació. Aquests arxius estan bloquejats per la majoria conservadora i liberal en el Consell. No han après absolutament res de tot això. Encara hi són, els defensors del neoliberalisme. Ocupen posicions de lideratge i es troben en el govern central. Encara creuen en la història de la salvació de la llibertat dels mercats. Si no vigilem, escoltarem dir un dia en què la crisi s’hagi superat: No va ser tan dolent, ja veus, no hi ha cap necessitat de regular els mercats financers, d’establir l’impost sobre les transaccions financeres, de la Unió bancària, de la governança econòmica, totes aquestes coses!

No es necessita ser clarivident per predir que la pròxima crisi vindrà inevitablement. És una simple qüestió de sentit comú. I tot tornarà de nou: les mesures de rescat, el deute públic, la desocupació, la distribució del fons cap a dalt, l’empobriment, etc. És per això que necessitem que la supremacia de la política s’imposi a Europa. Cap actor financer, cap producte financer, cap mercat financer pot seguir evadint la regulació i la supervisió.

És per això que volem lluitar a Europa, és per això que volem canviar Europa.

Aquesta és també la raó per la que Europa ens necessita, necessita un socialisme europeu fort!

De fet, si no imposem la supremacia de la política i frenem els mercats financers incontrolats, la democràcia estarà en perill. Merkel ha forjat una fórmula enganyosa “democràcia conforme el mercat”. El que vull és un mercat conforme a la democràcia. I estic convençut que això és també el què voleu. És en la meva qualitat de president del Parlament Europeu, que afirmo: No, els parlaments no són una pèrdua de temps. Els parlaments són els garants de la democràcia! Com a President del Parlament Europeu, lluito cada dia contra aquesta hostilitat al parlament. M’oposo a que els caps de govern, reunits al si del Consell acaparin totes les decisions preses a porta tancada i lluny de l’opinió pública, les decisions ens afecten a tots. Això és inacceptable!

El filòsof Jürgen Habermas ho anomena “el cop d’Estat del Consell Europeu” i és

una advertència en contra d’un “desmantellament de la democràcia”. Puc estar d’acord amb aquesta posició.

Tots coneixeu la frase cèlebre de Willy Brandt: “Volem donar més audàcia a la democràcia”. A l’època, s’aplicava a la República Federal. Avui en dia,

s’aplica a tot Europa: Europa necessita més democràcia. És per això que volem lluitar a Europa. Donem més audàcia a la democràcia a Europa.

Per això, Europa ens necessita, necessita un socialisme europeu fort!

Estimats amics, el que se’m fa més amarg és que són els joves els que veuen les seves possibilitats sacrificades a l’altar de la crisi. Avui en dia, en països com Espanya i Grècia, un de cada dos joves està aturat. És una vergonya! La generació més ben preparada que el nostre continent hagi conegut està en risc d’esdevenir una generació perduda! Una jove espanyola sense feina em va preguntar, a Madrid: “Teniu 750.000 milions d’euros per rescatar els bancs. Quants en teniu per a nosaltres?”

Entenc la decepció dels joves, entenc el seu enuig. Entenc que els joves a Espanya, a Grècia, a Europa es llancin als carrers per protestar contra un sistema que privatitza els beneficis i fa suportar les pèrdues a la comunitat.

Entenc que es llancin als carrers per protestar en contra d’una política que no defensa els seus interessos. És just que s’indignin. Se senten abandonats al seu destí. Se senten impotents. Perden l’esperança. Aquesta impotència, aquesta desesperació en comparació amb els mercats financers que semblen omnipotents i un món polític que fa l’efecte d’estar en una torre d’ivori, són la major amenaça per a la democràcia.

En efecte, l’essència de la democràcia és que els ciutadans sàpiguen que són ells mateixos els qui determinen les seves vides, que el seu compromís pot canviar la societat per a la millor.

Nosaltres, els socialistes, hem d’entendre la decepció, la indignació. Si no som capaços de proporcionar una pàtria política a aquests joves, haurem fallat en la nostra missió de socialistes.

Nosaltres, els socialistes tenim al darrera una història de la que podem estar orgullosos: hem estat sempre al costat dels que no tenien drets, els oprimits, els perseguits.

És contra aquesta tradició que entenc les paraules del líder del meu partit, Sigmar

Gabriel: els socialistes han d’anar allà on la vida fa soroll i on és més difícil. També m’agradaria afegir: on regna la desesperació.

Durant un segle, els socialistes hem fet de l’enfortiment de la democràcia,

la justícia social, la llibertat i la igualtat el fil de la nostra acció. El nostres

pares i mares van lluitar per aquests ideals. Molts d’ells han donat la seva

vida per això. N’estem orgullosos.

Hem aportat a les nostres societats més democràcia, justícia social, llibertat i

igualtat. Hem construït la societat més progressista i la més humana del

planeta. Hem aconseguit posar el capitalisme sota el control de l’Estat.

Avui, hem de renovar aquest enfocament: hem de posar el capitalisme sota el control estatal a nivell europeu. Aquesta és la missió a la que ens enfrontem. Si fracassem, aviat no hi haurà més solidaritat, més democràcia, més Europa. Aquest és l’objecte de la nostra lluita.

Com ens podem reforçar com a Socialistes Europeus? Guanyant eleccions a nivell nacional, i unint-nos a nivell europeu.

Quan vaig ser elegit líder del Grup Socialista al Parlament Europeu, em van dir: Aquí no manaràs res. No et prendran seriosament, estaràs sempre en el segon lloc.

La lliçó que vaig emportar en aquella època va ser: junts tots som victoriosos. Si ara no som més que el segon grup en importància numèrica, som sense dubte el més fort en termes de la nostra capacitat de donar idees i obtenir resultats. Junts som victoriosos. Em sento orgullós de pertànyer a aquest grup que està presidit per un notable amic meu, Hannes Swoboda.

No obstant això, aquesta unitat a vegades ens fa falta en el pla europeu. Permeteu-me il·lustrar aquesta idea amb un exemple: recentment, el Consell de Ministres de l’Interior va estar cridat a examinar la lliure circulació dels ciutadans i ciutadanes, el que coneixem a Brussel·les com a mecanisme d’avaluació de Schengen. Volien tornar a introduir els controls fronterers. Tot el problema havia estat creat per Nicolas Sarkozy. Un sol veto hauria estat suficient per posar fi a aquesta voluntat. Cap dels ministres de l’Interior que pertanyen a la nostra família política es va atrevir a interposar-s’hi. Tot i que la lliure circulació dels ciutadans constitueix incontestablement un valor socialista.

Els ministres nacionals que formen part de la nostra família política van a

Brussel·les amb la concepció que el seu mandat és defensar el seu país. Està bé. És per això que van ser elegits. Però també van ser elegits perquè els votants estan d’acord en que el seu país estigui representat per la visió socialista. Van ser elegits perquè els votants desitgen imposar els valors socialistes a Europa. Aquesta és la raó per la qual ha d’existir en les institucions clau de la política europea, el Consell, la Comissió Europea, el Consell d’Europa, la col·laboració i la unitat dels socialistes europeus. Una reunió dels líders del PSE precedint les cimeres ha de ser un requisit previ en l’agenda de qualsevol líder del partit o cap de govern socialista, com és el cas dels conservadors i els liberals. No podem donar-los la primícia. La reunió dels líders del PSE és el moment en que es necessita mostrar la unitat i la força política, fins i tot respecte als mitjans de comunicació.

Estimat companys avui ens acomiadem de Philip Cordery, elegit aquí mateix fa vuit anys com a secretari general del PSE. Després de vuit anys de notable treball, el bucle es tanca de nou a Brussel·les. Philip ha avançat en l’europeïtzació del PSE, en particular mitjançant la creació d’activistes, amb els qui ha fet del PSE un partit europeu amb un ancoratge real. El càrrec de secretari general no és fàcil. Cal tenir al front als partits nacionals i animar-los a cooperar. Philip ho ha fet amb gran energia i compromís. Et donem les gràcies, Philip, i t’adrecem els nostres desitjos d’èxit en el teu mandat a l’Assemblea Nacional.

Benvolgut Sergei, m’alegro que hagis proposat Achim Post com a nou Secretari General. El conec i li tinc estima des de fa molts anys. Té una experiència enorme de la política europea, de l’organització de campanyes. Estic convençut, Sergei, que junts fareu un PSE més fort i aconseguirem un gloriosa victòria en les pròximes eleccions europees. Gràcies Sergei i continua així!.

Benvolguts companys, estimats amics,

Mirant aquesta sala, veig moltes cares joves, de persones que tenen l’edat dels meus fills. Un dia Europa serà vostra. Teniu la responsabilitat de fer d’Europa la vostra pàtria política. Europa és allò que nosaltres en fem. Europa serà allò que vosaltres en feu.

Europa ha de frenar per segona vegada el capitalisme.

Per a nosaltres, Europa significa la solidaritat entre els pobles i entre les persones.

Per a nosaltres, Europa significa la justícia social, els drets dels treballadors, la igualtat de salari per un mateix treball i la igualtat de gènere.

Per a nosaltres, Europa significa la democràcia, un parlament fort i una àmplia participació ciutadana.

Per a nosaltres, Europa significa la cohesió social i la sostenibilitat ambiental,

Per a nosaltres, Europa significa la tolerància, la diversitat i el respecte a les minories.

Per això, Europa ens necessita, necessita un socialisme europeu fort!

Europa està canviant de direcció, els socialistes estem guanyant eleccions de nou!

El conservadorisme, l’austeritat cega i desenfrenada dels mercats han fallat i han causat la misèria.

Nosaltres lluitem per una altra Europa on els ciutadans siguin al centre, on els mercats estiguin sota el control de la política i la solidaritat guiï totes les nostres accions.

Estimats amics, no podem fer-ho sols, unim les nostres forces per a una millor Europa, una Europa socialista.

Gràcies.