El govern de Rajoy acaba de sol·licitar a la Unió Europea, a través de la Facilitat Europea d’Estabilitat Financera (FEEF) i, després, del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEE), un préstec de 100.000 milions d’euros, amb la finalitat de recapitalitzar una sèrie d’entitats financeres que, en opinió del FIM suposen el 30% de tot el sistema. Això vol dir:
a) Que l’Estat espanyol és incapaç de fer front a la situació pels seus propis mitjans. Era, doncs, falsa l’apreciació del president del govern que el sistema financer no necessitava rescat i ridícula l’afirmació de l’anterior president que teníem el millor sistema bancari d’Europa.
b) Ha estat un despropòsit centrar les mesures d’ajust en el mercat laboral, en la Sanitat i en l’Educació, quan el forat negre el tenim en el sistema financer, al qual hem fet front malament i tard. Els problemes no estaven en els treballadors sinó en la banca i en els governs.
c) El nou deute amb la FEEF i el MED la contreu l’Estat espanyol, és a dir els ciutadans, és a dir cada un de nosaltres, ja que el préstec se li fa al FROB que és entitat pública. El préstec és a l’Estat i som els ciutadans els que l’haurem de tornar per mitjà dels nostres impostos.
d) És ridícul afirmar que no es posen condicions a l’Estat espanyol, quan els bancs que rebran els fons estan o estaran nacionalitzats, ja que els diners proporcionats pel FROB són en forma de capital.
e) Cal evitar per tots els mitjans que el rescat suposi noves retallades socials que, en gran part, ja ha fet aquest govern, raó per la que li han perdonat la vida, de moment.
f) Els fons amb què el FROB recapitalitzi als bancs ha de conduir a la nacionalització d’aquests; han de ser gestionats en interès dels espanyols i no del FMI o d’altres entitats; s’ha de garantir que flueixi el crèdit i evitar que, al final de la pel·lícula suposi una socialització de les pèrdues i una privatització dels guanys. Cal plantejar seriosament la creació d’una banca pública al servei de la societat espanyola.
El mètode, com s’ha plantejat el rescat, no ha pogut ser més nefast des del punt de vista democràtic:
a) No és presentable que una de les decisions més greus que s’han pres en democràcia no la anunciï el president del govern i doni totes les explicacions necessàries.
b) És inconcebible que un deute de fins a 100.000 milions d’euros, és a dir, 10 punts del PIB que es contrau en nom i sobre les espatlles dels espanyols, es faci enmig d’una videoconferència, sense cap debat.
Per tot això, cal que el mateix dilluns el president del Govern comparegui al Congrés dels Diputats en sessió extraordinària, que el Govern comprengui d’una vegada que Espanya es troba en una situació de precarietat, que el seu marge de maniobra és estretíssim, que la seva majoria absoluta en aquestes condicions serveix de poc i que, per tant, estem en una situació d’emergència, en què és més necessari que mai un gran pacte d’Estat, entre les forces polítiques, per tal de negociar i administrar en millors condicions aquesta nova situació econòmica i política que ha creat el rescat financer sol·licitat.
Bloc de la Fundación Alternativas a El País
