Raimon Obiols: L’apunt del dia/ 388 (L’amic flamenc de Puigdemont)
L’amic flamenc de Puigdemont
Hi ha nou govern federal a Bèlgica. Bart de Wever ha prestat jurament davant del rei Felip al palau reial, i és el nou primer ministre. De manera que el cap d’un partit (la Nova Aliança Flamenca, NV-A) que fins fa poc pretenia la independència de Flandes ha esdevingut el cap del govern del país que volia dividir. És paradoxal, com a mínim, i les extrapolacions imaginàries són permeses, amb moderació.
A la coalició que sustenta el govern li han donat el nom d’Arizona, pels colors de la bandera de l’estat nord-americà: blau (els liberals valons del Mouvement réformateur), taronja (els demòcrata-cristians flamencs del CD&V), roig (els socialistes flamencs del Vooruit) i groc (els nacionalistes flamencs del N-VA). Tenen 82 escons dels 150 de la Cambra de representants. Les negociacions han durat vuit mesos, que pels estàndards belgues no és massa temps.
De Wever dirigeix el seu partit des de 2004. Ha fet guanyar vots al N-VA, que tenia un sol escó al parlament federal, a base de moderar les seves posicions de partida, que eren independentistes intransigents i populistes. L’any 2005 va anar de Flandes a Valònia amb una caravana de camions plens de bitllets falsos per denunciar la redistribució dels impostos: «Valònia ens roba». Deia aleshores que Bèlgica, era «el país més fracassat del món». Després, al llarg dels anys, ha anat suavitzant la seva imatge d’independentista del morro fort. «En el seu programa electoral en els últims comicis belgues va deixar de considerar la independència de Flandes com una prioritat», ha escrit Gerard Fageda, corresponsal del diari Ara a Brussel·les.
De Wever estudià història a la Universitat catòlica de Lovaina, és molt aficionat a la història romana i sol incloure citacions en llatí als seus discursos. La darrera nit electoral, un fill de De Wever enarborà una àguila legionària per obrir pas al líder. Fascinat de jovenet per Juli Cèsar, De Wever s’ha moderat i ara s’emmiralla en Cèsar August. Afirma que la principal causa de la caiguda de l’Imperi Romà va ser la impossibilitat dels bàrbars per integrar-se i, fent un paral·lelisme amb l’Europa actual, diu que «les migracions massives i incontrolables, amenacen a les nostres fronteres exteriors, orientals i meridionals». En el ser darrer llibre, Over Woke, critica «la guerra autodestructiva que bona part de l’elit intel·lectual està lliurant contra la societat occidental moderna». El seu govern és format per 11 homes i 4 dones, proporció significativa i depriment.
Després de jurar el càrrec, De Wever va explicar a la televisió que es proposava reduir l’administració pública, i posà com a exemple la draconiana dieta d’aprimament que va seguir fa uns deu anys: «Tinc més salut que abans, estic content d’haver-ho fet, però el procés en si no és agradable».
En efecte, l’any 2013, De Wever va fer règim i afirma que va perdre 61 quilos en deu mesos. Això contribuí a fer-lo popular, especialment entre la població amb sobrepès, que no és escassa. Entrevistat a La Vanguardia per Victor M. Amela, el gener de 2017, explicà que ho havia aconseguit gràcies a «un mètode català anomenat Pronokal». Perdre tant pes sembla quasi impossible, i no vull imaginar-me com quedaria Puigdemont si apliqués el mètode del seu amic flamenc per a rebaixar mitxelins.
El títol de la crònica de Gerard Fageda que he esmentat és «L’independentista flamenc i “amic” de Puigdemont que governa Bèlgica». Em demano la raó d’aquestes cauteloses cometes entorn del mot «amic». Diu Fageda que «De Wever sempre ha defensat Carles Puigdemont, i quan l’aleshores president de la Generalitat es va exiliar a Bèlgica el va rebre amb els braços oberts. “És un amic, i els amics sempre són benvinguts”». Potser ha fet servir les cometes perquè recorda que en algunes ocasions De Wever recorda que el president Harry Truman solia dir que «si vols un amic a Washington, compra’t un gos». La política és dura, massa sovint; però no convé arribar a aquestes conclusions.
