Raimon Obiols: L’apunt del dia/385 (L’espectacle de Washington)
L’espectacle d’ahir
Estaven molt pagats d’ells mateixos i les imatges també pagaven. Els oligarques aplaudint, fent ganyotes i saltets. Trump aixecant la barbeta com Mussolini i signant ordres executives davant la multitud. La seva esposa Melania, una silueta hieràtica, tènuement sinistra, amb un barret del Zorro. Musk excitat, donant-se cops al pit, i repetint salutacions romanes, no se sap si d’emperador, de jerarca nazi o de doctor Strangelove, Etcètera. El show no va ser reconfortant.
Trump va signar les seves primeres decisions executives en un estadi cobert, davant de milers de seguidors, convertint en espectacle de masses el seu primer acte presidencial. Tirà als assistents les estilogràfiques que havia emprat per signar. S’hi abraonaren, excitats com infants.
Anava comentant la jugada, mentre signava 26 decrets presidencials, lluny dels 100 que havia promès feia pocs dies. Primer signà la derogació, d’una tacada, de 78 ordres executives de Biden. Després, una congelació regulatòria per a totes les agències federals. A continuació aturà les contractacions de funcionaris. Demanà seguidament que les agències federals treballin per combatre la inflació. Seguí amb la retirada de l’Acord de París sobre el clima i de l’OMS. L’anunci més aplaudit per la multitud va ser el perdó als més de 1500 condemnats per l’assalt al Capitoli.
Tot desmesurat, de mal gust i de mal auguri. En comptes d’anunciar una edat d’or, aquestes jornades semblen el pròleg d’uns anys de decadència mediocre i perillosa, si l’evident agressivitat i l’indissimulable esperit de revenja es converteixen en fets.
Tant de bo els meus mals presagis no es verifiquin, però els anuncis són pèssims: deportacions massives i de pujades d’aranzels; multiplicació exponencial de les de «veritats alternatives»; amenaces als veïns (Canadà, Mèxic, Groenlàndia); iniciatives pintoresques (el Golf de Mèxic, rebatejat Golf d’Amèrica), intervencionisme en la política interna dels països, etc.
Si el panorama de conjunt que han ofert els espectacles a Washington, abans, durant i després de la cerimònia de reinauguració de Trump, no fa desvetllar del seu torpor polític i estratègic els demòcrates nord-americans i europeus, ens mereixerem el que està passant i el que pugui passar en els propers temps.
P.S.- A la llista de convidats hi havia la primera ministra italiana Giorgia Meloni i molts líders de partits europeus d’extrema dreta, com Éric Zemmour i Sarah Knafo (Reconquête!, França), André Ventura (Chega!, Portugal), Santiago Abascal (Vox, Espanya), Nigel Farage (Reform UK, Regne Unit), Tom van Grieken (Vlaams Belang, Bèlgica), Carlo Fidanza (Fratelli d’Italia, Itàlia), George Simion (Aliança per a la Unió de Romanesos, Romania), Rihards Kols (Aliança Nacional, Letònia), Stephen Bartulica (Moviment de la Pàtria, Croàcia), Mateusz Morawiecki i Dominik Tarczynski (Dret i Justícia, Polònia) i Alice Weidel i Beatrix von Storch (Alternativa per a Alemanya, Alemanya).
El millor de cada casa. És interessant l’ anàlisi que fan d’aquesta llista Javier Carbonell i Tabea Schaumann, a Mapping Trump’s far-right inauguration guest list.
