Sol haver-hi un moment i un temps per a fer les coses. Les oportunitats històriques no tornen. De vegades cal provocar el problema per a solucionar-lo.
OBVIETATS: Que hi ha un major assetjament contra el nostre país es una evidencia que ningú imparcial nega. Que cada vegada afloren nous arguments en favor de prendre’ns autogovern, es palès. Aquest, no ens enganyem, es prestat, amb totes les competències delegades. Quant vulguin, amb qualsevol excusa, les perdem. La “Constitucion” es seva, és dels dos partits hegemònics. No tenim Circumscripció Única, per tant els europarlamentaris votats a Catalunya, ho son d’Espanya. El nostre President per molt que el votem nosaltres, el nomena l’estat i és “estat” depenent el seu nomenament d’una sanció reial i decret que ha de sortir publicat primer en el BOE, sinó, no val. Es prop el dia en que no es publicarà.
El Parlament de Catalunya, te acordat, crec que per tres vegades, el dret del nostre país a l’autodeterminació. Cal exercir-lo. De retardar-ho NO HI SEREM A TEMPS.
PEIX AL COBE estatal: La sentencia del TC contra l’Estatut. Les sentencies contra d’immersió lingüística. Les declaracions-intencions de finiquitar autonomies fetes pel “expresidente” i membre del Consejo de Estato, recolzades pel qui serà el nou “presidente del gobierno” d’aquí poc, amb l’excusa de la crisi i l’endeutament autonòmic, -uns ho diuen, altres ho pensen fer i callen- tot plegat, anuncia l’embranzida estatal propera.
Cal embastar l’oració per passiva. No es que el “estado” en temps de crisi o sense, no pugui sufragar “el estado de las autonomías” –en realitat no hi creu- sinó que és Catalunya qui, desprès de continues expropiacions de recursos, àdhuc financers, no té viabilitat dins d’un “estado” que, amb falsa solidaritat, -per expropiadora-, castiga l’esforç de la nostra comunitat amb incompliments endèmics que ens desgasten, fent-nos perdre posicions i competitivitat, forçant-nos a no poder superar camp test. De poder estar en el tercer-quart lloc en el ranking europeu, estem per sota de la meitat, descendent. Altres raons que aniran aflorant, conduiran a que “el gobierno, el estado”, -qualsevol dels dos partits hegemònics- farà un pas positiu, en qualsevol moment, amb un simple decret i/o llei, i ens trobarem amb que, cada iniciativa nostra, serà interpretada com a contraria a llei, llavors: NO HI SEREM A TEMPS.
Cal fer ara i no desprès, ni més endavant tampoc, un acte d’autoafirmació, d’autoestima, de força, positiu. El nostre Parlament, ha de promoure i admetre a tràmit qualsevol iniciativa per debatre i, si s’aconsegueix la majoria, aprovar en seu parlamentaria: Catalunya com a Circumscripció Única i la proclamació unilateral d’independència. Juristes tenim, jo en soc un, que podem cercar en el dret de gens, emparament legal a la nostra proclamació. Si no ho fem nosaltres, si no ho feu els politics, si ningú ho fa per Catalunya, ningú més ho farà.
Els que varem votar l’Estatut. Els que érem a la manifestació del 10-J. Els que hem participat en els Consultes, així ho volem. O es que els que hi érem, fèieu comèdia?. Jo no.
El 26.11.2010 vaig presentar al TEDH d’Estrasburg, demanda contra el Estado Español, per haver vulnerat la Sentencia del TC sobre l’Estatut, l’efectivitat del meu vot. El moviment es demostra caminant.
