Gaza, la massacre
2 de març de 2023
La massacre de 115 palestins mentre feien cua per menjar, atribuït a les Forces de Defensa d’Israel (FDI) ha provocat una enorme indignació i la denúncia de molts líders internacionals. L’exèrcit israelià ha ofert la seva pròpia versió dels fets, i ha publicat un vídeo gravat per un dron en el que es veu a desenes de persones amuntegades al voltant de camions carregats d’ajuda humanitària que es dirigien cap a la zona nord de la Franja. Segons les FDI, la majoria de les morts són atribuïbles a aixafaments de la multitud i als camions en moviment, i «només» deu persones haurien mort per trets israelians. Però el New York Times ha assenyalat que el vídeo té diversos talls i que no mostra els moments claus que precedeixen la tragèdia. Compulsant un vídeo d’Al Jazeera i els testimonis dels metges que van intervenir al lloc dels fets, el NYT ha afirmat que diverses desenes de persones tenien ferides de bala i que la tragèdia es va produir no gaire lluny d’una base militar israeliana.
El diari israelià Haaretz ha escrit que «el desastre podria canviar el curs de la guerra», perquè ha augmentat la pressió de la comunitat internacional sobre Israel per implementar un alto el foc. Però la negociació -entre Hamas, Israel, Qatar, Egipte i els EUA- segueix essent extraordinàriament difícil. Ahir, el NYT resumia així la situació: «Hamàs i Israel estan ancorats a les seves posicions i no hi ha indicis d’un punt d’inflexió. Les dues parts estan negociant indirectament, a través d’intermediaris en converses celebrades a Doha, El Caire i París. Els líders de Hamàs continuen demanant a Tel Aviv que accepti un alto el foc i la retirada de les tropes de Gaza; d’altra banda, Israel ha confirmat que seguirà lluitant fins que Hamàs sigui eliminat, suggerint que l’estat jueu no està disposat a acceptar una treva a llarg termini». A més, Hamàs ha cridat als palestins a acudir en massa a la mesquita d’al-Aqsa de Jerusalem en l’inici del mes del Ramadà.
De fet, la negociació s’ha transformat en una mena de guerra psicològica: uns i altres juguen a crear tensions internes entre els adversaris: dins de Hamàs, entre Hamàs i l’Autoritat palestina, entre el govern israelià i les FDI, dins de l’estat major d’aquestes, etc.
En aquesta situació, hi ha qui fins i tot es demana si existeix o no una veritable negociació. La resposta que dona el Middle East Institute és que de negociacions n’hi ha, en paral·lel, com a mínim a sis bandes: 1) entre Israel i Hamàs; 2) dins d’Israel; 3) dins de Hamàs (entre els dirigents de Gaza i els de Doha); 4) entre Qatar, Egipte i Hamàs; 5) entre Israel i els EUA; i 6) entre els EUA i els diversos països àrabs. Caldria afegir-hi la fragmentació de la diàspora palestina: fins a una dotzena de grups diferents es van reunir a Moscou la setmana passada.
A l’horror d’una situació extrema (ultra les bombes i les morts s’hi afegeix la fam i el perill d’inanició de tota la població de Gaza) s’hi suma una gran confusió i l’aparent desaparició de tota perspectiva d’una pau mínimament estable.
Pablo Iglesias, en un article a l’Ara, diu avui que «ningú amb un mínim d’informació i de formació pot pensar que la solució dels dos estats és viable». Coincideix, en aquest punt, amb la posició de Binyamín Netanyahu. Un dels arguments que aquest repeteix és que la creació d’un Estat palestí, o el seu simple reconeixement simbòlic, seria una «recompensa» a Hamàs. Per diabòlicament dificil que sigui avui la perspectiva dels dos Estats, ho és menys que la d’un Estat binacional, o que la perpetuació d’un estat de guerra i massacres permanents, una espiral d’autodestrucció que pot expandir-se al Líban i a tota la regió.
P. S.- De passada, Iglesias aprofita el seu article per qualificar els socialdemòcrates i els verds europeus de «miserables». Poc partidari de recórrer a crítiques ad hominem, no puc deixar d’observar que també en aquesta opinió l’ex líder de Podemos coincideix amb Netanyahu.
