El títol de la sèrie ja és molt revelador: El divan socialista. Així és com aquest diari, amb habilitat periodística i precisió clínica, enquadra els articles sobre el moment que viu el PSC. No hi ha dubte, i d’aquí ve l’encert del títol, que, després del tipus de derrota electoral que hem patit, molts socialistes creiem que la reflexió conjuntural ha de donar pas a una altra de més envergadura, més estratègica. Les preguntes, llavors, girarien -com en la psicoanàlisi- cap a qüestions més existencials: ¿qui som?, ¿què volem?, ¿com ens veuen?, ¿cap on anem?
El sentiment de culpa, el desconcert i el desànim, sumats als grans desafiaments socials i a la incapacitat de respondre amb èxit als reptes que ens planteja la Catalunya del 2010, poden portar-nos a la melancolia. També a la confusió. Però el mal seria que acabéssim sumits en un debat estèril per superficial, per nominalista, per personalista. Atrapat per les coordenades del passat, en lloc d’un debat que ens permeti explorar camins de futur. Si perdem l’oportunitat d’afrontar amb rigor i coratge el desafiament que el pròxim congrés ens planteja, perdrem un temps decisiu. No hi ha res pitjor que un fals debat.
El procés obert per José Montilla, amb la seva exemplaritat i autenticitat, fa inevitable el debat, encara que segurament no el garanteix. Almenys de la manera en què crec que l’hem de fer. Tenim una crisi de lideratge, sí; però també de projecte. I a això s’hi ha d’afegir greus problemes de llenguatge polític, organització i estil relacional. Cap d’aquests es resol fàcilment amb un recanvi de persones. No es tracta de simples relleus de poder. Es tracta d’una nova cultura política que ens permeti identificar-nos amb el país, comprendre’l, representar-lo i estar en condicions de liderar-lo quan els ciutadans ho decideixin. Aquestes són les meves idees, les que he compartit durant les últimes setmanes amb persones diverses. ¿Quin PSC volem?
1. Amable. Acollidor i atent. Un PSC que escolti i sigui humil. El nostre estil ha de parlar per si mateix. Les formes són els fons. I un reflex autèntic i creïble de la nostra proposta. Per aquest costat hem perdut sensibilitats i connexió amb la ciutadania. Un PSC feminitzat en persones i actituds.
2. Digital. Profundament obert a la comunicació digital. Organització, comunicació i creació de valor en xarxa. Els temes de la societat digital, la nova societat, com a gran fortalesa política.
3. Modern. De la modernitat, de la cultura, del coneixement. Pròxim als creadors de nous llenguatges. Un PSC que combati el conservadorisme mental, cultural, estètic… i polític. No podem governar Catalunya si no representem la modernitat. No hi ha progrés sense justícia, però tampoc sense modernitat. I ens hem quedat antiquats… mentalment.
4. Jove. Han envellit els militants, els votants i els simpatitzants del partit i necessitem connectar amb tota la societat. Fan falta joves i temes joves. La renovació no és només joventut… però per ser a l’oposició quatre o potser vuit anys i reconstruir una alternativa necessitem continuïtat, perseverança i resistència.
5. Obert. És necessari assajar noves fórmules d’acció i col·laboració polítiques. Hem de buscar causes o punts de trobada, més que cases i ideologies. Un PSC obert als sectors dinàmics de la societat i a nous temes que afecten la vida de la gent: obesitat, soledat, por, salut mental… Un PSC híbrid, transversal i plural.
6. D’esquerres. Un país d’esquerres, sí, i un partit capaç d’entendre-les totes. I treballar amb totes. Necessitem un pol progressista a Catalunya. I participar, a fons, de la reflexió dels grans temes de la socialdemocràcia i dels temes nous de la política emergent que està als marges dels partits i dels sindicats.
7. Catalanista. En el marc d’una Espanya federal. Però ara més que mai són necessaris gestos de reforç del federalisme. D’una altra manera, el discurs del federalisme ens deixa orfes. Bilateralitat real i multilateralitat en les relacions polítiques i institucionals. Som una nació i som un altre partit. Comencem a construir coherentment.
8. Global. Que parli del que passa i del que importa al món: Wikileaks o Cancún. Cap tema important ha de ser-nos aliè. Europa al cor, però, al cap, el món global. I els peus a terra i clavats en els problemes de la gent.
9. Social. De les noves fractures socials. Un PSC de defensa dels drets dels més vulnerables. Un PSC que fa del combat contra la discriminació, la pobresa i la marginació el seu sentit més íntim. Treballadors i capes populars, sí; però, sobretot, gent sense futur, horitzó i oportunitats.
10. Innovador. La nova economia. Del talent, dels emprenedors. Un PSC que farà una aliança per la governabilitat democràtica, social i sostenible amb els empresaris, els emprenedors i els creatius més lúcids. Un PSC que impulsa la responsabilitat social corporativa i l’ètica en el món dels negocis més que un país business friendly.
