La trucada d’un amic comú em sobresalta i em dona la notícia més inesperada. Sorpresa, dolor, pena i ràbia són sentiments que en aquell moment m’atrapen i em desborden. Són moltes les vivències, les alegries i les tristeses compartides.
La Carme ha sigut una persona que des de molt jove es va comprometre pels seus ideals del socialisme democràtic i pel seu país, Catalunya. Els seus valors van ser els de la seva família: el seu avi matern, Francisco, anarquista aragonès; el seu pare, Baltasar, d’Olula del Río (Almeria); la seva mare, Esther, dona compromesa des de molt jove en la lluita per les llibertats democràtiques. La Carme va viure uns valors i unes arrels que li van donar una identitat. I no hi va renunciar mai. Al contrari. Va entrar a militar als 16 anys.
Tenia un somriure que desbordava. La seva determinació i les seves conviccions no impedien una amabilitat i una calidesa humana que són inusuals –tristament– en la política. Era ferma i atenta. Tenaç i sensible. La seva manera de ser, la seva proximitat i el seu compromís despertaven afecte i admiració. La Carme es feia estimar. I molt.Políticament, tenia unes característiques que la feien molt especial. Era valenta. Era lleial. Era intel·ligent. Era sensible. Era capaç. La seva mort ens deixa impactats més enllà del que és inesperat, perquè la Carme semblava, permanentment, plena de vida i il·lusió. La seva llum personal era molt més que una brillantor o una espurna: ella il·luminava sempre, amb les seves idees i la seva passió, allà on fos.La Carme ha deixat una empremta profunda en la vida política espanyola i en la comunitat socialista. Però, a més, ha guiat moltes dones –a tot el món– en la seva lluita per la igualtat i en el desenvolupament del seu lideratge. Va desafiar convencionalismes, clixés i prejudicis. Ho va fer amb coratge i seguretat. Va inspirar a tothom. En va animar moltes.Escric aquestes línies de pressa i totalment insuficients per expressar els meus sentiments i les meves idees. Cada paraula em fa mal, cada frase m’entristeix. Estic trencat i emocionat. Però vull escriure, amb orgull, que la Carme ha sigut una companya exemplar i una líder excepcional. Que he tingut la sort de conèixer-la, ajudar-la, acompanyar-la i treballar junts per una societat millor i unes millors relacions entre Catalunya i Espanya.La Carme volia el que volen la majoria dels catalans: més Catalunya i més Espanya, sense ruptures ni frustracions. Va lluitar per fer compatibles sentiments i compromisos. Lleialtats i projectes. Va ser un exemple, i ho seguirà sent cada dia més.L’última vegada que la vaig veure va ser en l’homenatge al nostre estimat i enyorat Toño Alonso. Els exministres de Zapatero ens havíem emplaçat a un sopar en les setmanes posteriors. Ja no serà possible amb ella. Desolació i tristesa.La vall del riu vermell és la popular adaptació al català de la cançó espiritual Red River Valley. La seva primera estrofa és molt coneguda a Catalunya. I la vull compartir. El dolor és profund i res ens consola tret de la convicció que no t’oblidarem, perquè el teu record serà inesborrable. Descansa en pau. Una abraçada permanent per a tota la seva família. En especial per al Miquel, el seu fill.Trobarem a faltar el teu somriure,
diu que ens deixes te’n vas lluny d’aquí,
però el record de la vall on vas viure
no l’esborra la pols del camí.
