La crisi de la socialdemocràcia europea i les crisis del socialisme espanyol i català reclamen alguna cosa més que calma i tranquil·litat per a la seva resolució. Fa temps que es viu en temps de descompte. Cal encertar amb els diagnòstics dels problemes; ampliar les visions de la realitat que es vol transformar; renovar els compromisos, actualitzant-se; millorar l’oferta programàtica i la selecció de lideratges i representants, i, finalment, apostar decididament per una reformulació dels formats i pràctiques organitzatives.
Mentre aquest procés es desenvolupa en les millors condicions possibles, el PSC ha d’aprofundir, a més, en la radicalitat democràtica: si es vol canviar les coses fora, cal canviar-les dins, també, per ser creïble.
El PSC ha d’evitar els fronts, ampliar els ponts i treballar a l’espai central del país. La consulta acordada i pactada és aquest espai majoritari. Aquest partit, que ha governat Catalunya, pot i ha de tornar a contribuir a la governabilitat des de la centralitat nacional i des de les esquerres renovadores. La seva cultura de pacte i de gestió li pot donar un paper clau i decisiu en aquest moment crucial.
Els que creuen que es poden abordar solucions unilaterals i vinculants per a les parts s’equivoquen. Si són unilaterals no són vinculants, i si són vinculants han de ser pactades. Els problemes només es poden resoldre amb política, diàleg i pacte; no amb trinxera i imposició.
Article publicat a El Periódico
