Maria Badia: Passant comptes

Objectius generals

Compromisos electorals del PSC

Acompliments del Grup S&D

1/ Rellançar l’economia i prevenir noves crisis

1.1 Frenar la involució proteccionista i el retorn a un model intergovernamentalista.

1.2 Rellançar l’activitat econòmica, la solidaritat intraeuropea i la construcció de l’Europa política.

1.3 Reformar el sistema financer: millor coordinació i harmonització del sistema financer a nivell europeu i internacional.

1.4 Adoptar codis de conducta i polítiques de bon govern corporatiu que mantinguin en un nivell honest les retribucions dels seus consellers i directius.

1.5 Acabar amb els paradisos fiscals, el frau i l’evasió fiscal i intensificar la lluita contra el blanqueig de capitals a la Unió Europea i a escala global.

– Impost sobre transaccions financeres mitjançant un mecanisme de cooperació reforçadaentre 11 dels 28 estats membres, entre ells Espanya. La seva introducció resta ara en mans de la Comissió i dels estats membres.

– Garantia Juvenil Europea per reduir l’atur juvenil entre els joves, dotada amb 6.000 milions d’euros.

– Aprovació del Sistema Europeu de Supervisió Financera i del Mecanisme Europeu d’Estabilitat, que permetran un major control dels mercats financers a nivell europeu.

– Creació del Mecanisme Únic de Supervisió, el Mecanisme Únic de Resolució i el Fons Únic de Liquidació de Bancs, així com la regulació d’Agències de Qualificació; mesures que representen els fonaments de la Unió Bancària Europea i que posen les bases per evitar futures crisis de solvència a la zona euro.

– Regulació de la remuneració dels consellers de les empreses amb cotització a borsa.

– El grup ha pressionat amb èxit per introduir el tema de l’evasió fiscal a l’agenda política europea i mundial (G20), aconseguint que la Unió hagi assumit la lluita contra l’evasió fiscal com a pròpia i defensi que s’emprenguin mesures al respecte dins del marc de les diferents organitzacions internacionals en les que participa. També ha donat suport al reglament sobre fons de capital risc, que recull provisions en matèria de lluita contra el frau fiscal.

2/ Un futur millor a Europa

2.1 Construir una Europa per a les persones. Volem sortir de la crisi amb una economia més dinàmica però més estable, una societat més cohesionada i solidària, la plena igualtat entre dones i homes, un model de producció i de consum sostenible, unes institucions més democràtiques i més eficaces.

2.2 Potenciar un nou model productiu i de consum, amb energies renovables, indústria verda, noves tecnologies i un model de desenvolupament sostenible.

2.3 Garantir treball de qualitat, amb retribucions i condicions dignes per a tots i totes, promovent la conciliació de la vida personal i laboral.

2.4 Potenciar els valors i els elements d’identitat comuna que compartim.

2.5 Lluitar contra el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme.

– Aprovació de diversos informes sobre Política Industrial que recollien la importància de la indústria per a l’ocupació, la competitivitat i per a adreçar el canvi climàtic.

– Maria Badia va ser ponent de l’informe d’opinió en suport del sector automobilístic i del seu potencial innovador i de motor econòmic en el marc de l’informe CARS 2020.

– Reconeixement de qualificacions professionals i a la cooperació administrativa en aquest àmbit, així com a la creació de la Targeta Professional Europea.

– Resolució sobre el reforç de la lluita contra el racisme, la xenofòbia i els delictes motivats per l’odi amb l’objectiu últim d’establir una estratègia global de lluita contra la violència motivada per prejudicis i la discriminació a nivell europeu. Malgrat els intents del grup socialista d’impulsar una directiva antidiscriminació, aquesta està bloquejada per alguns governs europeus majoritàriament conservadors.

– Estratègia europea contra la homofòbia i la discriminació per motius d’orientació sexual i d’identitat de gènere.

– El grup socialista ha creat un Grup de Treball sobre Extremisme, Populisme, Nacionalisme i Xenofòbia per fer un seguiment atent dels moviments d’ultradreta.

3/ L’Europa social

3.1 Més recursos a estimular el creixement i a continuar oferint una elevada protecció social.

3.2 Contra la competència fiscal a l’interior de la Unió i contra el dumping – les pràctiques deslleials recolzades en legislacions poc exigents en termes socials i mediambientals – , causants de les deslocalitzacions.

3.3 Estratègia de creixement social i mediambientalment sostenible. Desenvolupament d’un mercat de treball de qualitat, garantint unes retribucions dignes i la no pèrdua de valor adquisitiu dels treballadors.

3.4 Facilitar la mobilitat dels treballadors i treballadores a través d’un marc normatiu europeu que asseguri la igualtat de salaris i condicions laborals.

3.5 Prendre mesures contra el treball precari per prevenir l’exclusió social.

3.6 Crear un marc legislatiu comunitari que garanteixi la universalitat d’uns serveis públics eficients i de qualitat.

3.7 Reforçar l’assistència sanitària i els serveis socials, i fomentar la coordinació entre els Estats Membres de la UE per fer front a alertes sanitàries globals.

3.8 Impulsar una veritable política comuna d’immigració europea que reforci la plena integració.

– Regulació sobre treball i immigració legal, millorant les condicions per a treballadors estacionals, estudiants i investigadors.

– Paquet d’Asil per millorar les condicions dels demandants d’asil, amb l’ull posat a la Primavera Àrab i al conflicte Sirià.

– Promoció d’un discurs positiu sobre la immigració en totes les seves accions.

– Defensa dels drets dels ciutadans europeus promovent l’accés de la Unió a la Convenció Europea de Drets Humans, la millora de la Directiva sobre Dret d’Accés a un Advocat, la Garantia Europea de Detenció o noves lleis per facilitar els viatges transfronterers.

– Informe sobre contractes de crèdit per a béns immobles d’ús residencial que estableixgaranties en la contractació hipotecària.

– Informe sobre potenciació i internacionalització de PIMEs, introduint mesures facilitadores per a minimitzar la càrrega administrativa a les empreses i garantint els drets bàsics dels treballadors.

– Priorització del benestar i la salut dels ciutadans per davant dels interessos empresarials en la directiva de regulació de l’embalatge i l’etiquetatge del tabac.

– Posicionament crític en la negociació de l’acord comercial amb els Estats Units, protegint el sistema social europeu i blindant els governs i les administracions públiques europees davant dels interessos empresarials. Així mateix, el grup socialista va defensar la introducció de l’excepció cultural, és a dir, l’exclusió explícita dels serveis culturals i audiovisuals de l’acord.

– Maria Badia va ser ponent de l’informe d’opinió sobre el programa d’acció en matèria de salut de la UE per al període 2014-2020.

4/ L’Europa del coneixement, la cultura, la innovació i la competitivitat

4.1 Millorar la qualitat de l’educació mitjançant la reorganització del sistema educatiu.

4.2 Incrementar la inversió en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).

4.3 Preservar i fomentar la diversitat cultural europea.

4.4 Recolzar les indústries culturals i el sector creatiu, assolint un nou model que garanteixi l’equilibri necessari entre la protecció dels drets d’autor i l’accés a la cultura.

4.5 Establir un Dia Europeu de l’Esport per reconèixer el valor social de la pràctica esportiva.

– Impuls a l’Horitzó 2020, el marc europeu per a la recerca i la innovació, que comptarà amb un pressupost de més de 70.000 milions d’euros. El seu objectiu principal és enfortir la posició de la UE en l’àmbit científic, tecnològic i de lideratge industrial; tot contribuint al combat contra el canvi climàtic.

– Maria Badia va ser ponent de l’informe sobre “Internet de les coses” (Internet of Things) sobre la promoció de les noves tecnologies i de la utilització d’internet en la vida pública i privada.

– Maria Badia va ser ponent de l’informe sobre la posada en marxa del programa de treball “Educació i Formació 2010”, proposta de reforma i racionalització del sistema educatiu i de formació.

– Maria Badia va ser ponent de l’informe d’opinió sobre la cooperació europea en matèria de formació professional i pràctiques en el marc de l’estratègia Europa2020.

– Impuls de l’informe sobre la dimensió europea de l’esport, que destaca el paper de l’esport per a promoure la integració social i els hàbits de vida saludables, així com la seva faceta de dinamitzador econòmic i difusor de la identitat i valors europeus.

– Suport a la Patent Europea, per reduir els costos i protegir millor als creadors, així com a la creació de l’Observatori d’infraccions de la propietat intel·lectual.

– Promoció dels sectors europeus de la cultura i la creació com a fonts de creixement econòmic i ocupació.

– Rebuig a l’Acord comercial per la lluita contra la falsificació i la pirateria (ACTA) per la manca de distinció clara entre béns de consum i béns culturals, ni entre ús personal i ús amb finalitats lucratives.

– Maria Badia va ser ponent de l’informe d’opinió sobre la distribució en línia de treballs audiovisuals, posant l’èmfasi en la necessitat de remunerar adequadament els autors i de protegir els drets a la llibertat d’expressió i d’informació, així com les dades personals i la privacitat dels ciutadans.

– Maria Badia va ser ponent de l’informe d’opinió sobre innovació en un món post crisi, centrant l’atenció en la necessitat de transformar Europa en un pol d’excel·lència acadèmica i de facilitar la mobilitat, la diversitat i la inversió en recerca.

– Proposta d’establiment d’un segell de Patrimoni Europeu, que contribueix a promoure la identitat i la cultura europees, i a impulsar el desenvolupament regional sostenible mitjançant el foment del turisme cultural.

– Suport a la cultura i a les indústries creatives i culturals com a eina de cohesió social, com a referent identitari europeu i com a motor econòmic mitjançant l’impuls al programa Creative Europe de suport als sectors culturals, creatiu i audiovisual europeus. Els fons destinats a aquests programes s’han incrementat en un 9%.

– Els Premis LUX, que concedeix anualment el Parlament Europeu, contribueixen a promoure i visualitzar la cultura europea premiant aquelles obres que remarquen els valors de la UE, motiven la seva actuació en àrees d’interès comú que afecten la convivència i el benestar de tots i posen en valor la importància de la diversitat com una de les nostres principals fortaleses. La Plaga, de Neus Ballús, va ser una de les pel·lícules nominades en l’edició de 2013.

– Impuls al programa Erasmus+, que combina i consolida els actuals programes de la UE en matèria d’educació, formació, joventut i esports. La dotació, en el seu conjunt, augmenta en un 40% els recursos del període anterior; i un 58% pel que fa al programa de mobilitat universitària.

– Suport a les polítiques de cohesió com a instrument per a reduir les diferències en els nivells de desenvolupament entre regions i com a instrument per a potenciar el creixement i l’ocupació.

5/ Lluitar contra el canvi climàtic amb polítiques sostenibles

5.1 Política energètica comuna i sostenible, basada en l’eficiència energètica en edificis, transport i indústria, i en l’ús obligatori d’energies renovables tot respectant les diferències geogràfiques.

5.2 Assolir el nivell d’inversió en Recerca i Desenvolupament de Tecnologies Energètiques dels EEUU i el Japó.

5.3 Mercat energètic europeu integrat i competitiu.

5.4 Promoure i impulsar un nou acord global sobre el clima, que estableixi un objectiu global de reducció de les emissions de CO2 del 30% en l’horitzó 2020.

5.5 Desenvolupament de les energies renovables, la diversificació de fonts i la solidaritat a través d’una Política Energètica Comuna.

– Revisió de la Directiva d’avaluació d’Impacte Ambiental, per la que s’endureixen considerablement les garanties ambientals respecte a la pràctica del fracking (“fractura hidràulica”), o als camps de golf. Malgrat la pressió del grup per introduir una moratòria a la creació de noves explotacions per fractura hidràulica fins a la conclusió dels estudis pertinents per part de la Comissió, la dreta no ho va fer possible.

– Revisió de les directives relatives a la qualitat de la gasolina i al foment de l’energia procedent de fonts renovables, introduint el fenomen de l’efecte Indirecte de l’ús del sòl destinat al cultiu de biocombustibles i limitant-lo al 6% del consum energètic total de la UE.

– L’aprovació de l’Horitzó 2020 permetrà que la Unió superi el 2% del PIB d’inversió actual en recerca i innovació, acostant-se als nivells dels seus grans competidors mundials: Estats Units (3%) i Japó (3,57%). Aquesta aposta crearà un cercle virtuós que ha de redundar en la creació de llocs de treball sostenibles i de qualitat.

– Paquet legislatiu sobre clima i energia, conegut com l’objectiu 20-20-20, i la seva actualització mitjançant el marc per a polítiques sobre el clima i l’energia, que estableix una reducció del 40% en el cas de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i un augment del 30% en la participació de les energies renovables i del 40% en el cas de l’eficiència energètica per al 2030.

– Regulació de les emissions de CO2 per a cotxes i camions en el marc dels objectius 2020, que comportaran una reducció significativa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i del consum d’energies fòssils.

6/ Aconseguir la plena igualtat entre dones i homes

6.1 Seguir lluitant contra els estereotips de gènere la violència contra les dones i a favor de la plena igualtat salarial i la conciliació de la vida laboral i personal.

6.2 Universalització de l’educació pública preescolar en tota la UE.

6.3 Compliment del Pacte Europeu per a la Igualtat de Gènere.

6.4 Impulsar la creació d’una Carta Europea dels Drets de les Dones

– Múltiples informes a favor de la igualtat entre homes i dones, i en contra de la violència masclista, a més de a la Carta dels Drets de les Dones.

– Ordre Europea de Protecció, que garanteix a les víctimes de delictes com la violència, l’assetjament o l’homofòbia el mateix nivell de protecció respecte els seus agressors a tota la Unió Europea. Té per objectiu assegurar que la protecció imposada a un estat-membre s’aplica també a qualsevol altre país de la UE al que es desplaci la víctima.

– Informe Estrella sobre salut sexual i reproductiva. Malgrat el contingut progressista de l’informe inicial, que defensava el dret de la dona a l’avortament segur i demanava als governs europeus que asseguressin l’educació sexual a l’ensenyament obligatori, els europarlamentaris conservadors van presentar un text alternatiu per evitar l’actuació europea en matèria de salut sexual i educació sexual a les escoles, donant suport implícitament a reformes com la que ha impulsat el ministre Ruiz Gallardón a Espanya.

7/ L’Europa pel desenvolupament, la pau i la seguretat

7.1 Orientar l’estratègia de cooperació al desenvolupament de la Unió Europea per a impulsar el comerç i un millor accés al mercat comunitari, reforçant l’aplicació de la clàusula de drets humans en els acords d’associació amb tercers països.

7.2 Emprendre mesures destinades a reforçar el teixit productiu dels països en vies de desenvolupament a través de la formació i l’educació.

7.3 Impulsar una política de prevenció dels conflictes a partir d’aquesta cooperació al desenvolupament.

7.4 Promoure el multilateralisme com a millor escenari per a la governabilitat.

7.5 Seguir impulsant i donant suport als processos d’integració regional a nivell internacional.

7.6 Donar suport a la Secretaria de la Unió pel Mediterrani, amb seu a Barcelona.

– Múltiples informes on s’orienta la col·laboració comercial al desenvolupament i negociació d’Acords d’Associació Econòmica amb països en vies de desenvolupament com a mecanisme de promoció econòmica i social. Aquestes mesures juguen un paper molt destacat a l’hora de dissenyar la política de veïnatge de la Unió.

– Participació en els informes sobre Polítiques de Cohesió a les Regions Ultreperifèriques i sobre Estratègies Macroregionals, instant a la Comissió i el Consell a emprendre accions a la conca mediterrània i a coordinar-les amb la Unió pel Mediterrani.

– Reforma i major dotació del Fons de Solidaritat de la Unió Europea (FSUE) com a instrument que permet a la Unió reaccionar davant d’una catàstrofe que tingui lloc en un territori de la Unió o d’un país sol·licitant adhesió.

– Petició de suspensió de l’Acord entre la Unió Europea i els Estats Units sobre el tractament i la transferència de dades de missatgeria financera en el marc del Programa de Seguiment del Finançament del Terrorisme (acord SWIFT). Aquesta petició es va fer com a conseqüència de l’espionatge dut a terme per l’Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units (NSA). Malgrat això, la Comissió Europea encara no ha pres cap mesura al respecte.

– Malgrat la resistència per part de la dreta, el grup ha aconseguit introduir un sistema d’exempció limitada de visats per als Balcans Occidentals, amb l’objectiu indirecte d’enfortir les seves institucions democràtiques.

8/ Donar suport al Tractat de Lisboa

8.1 Millorar la capacitat d’acció de la Unió Europea desenvolupant les competències previstes al Tractat.

8.2 Promoure propostes de caire social mitjançant la iniciativa legislativa popular europea.

8.3 Desenvolupar una major implicació europea dels Parlaments nacionals.

8.4 Establiment d’un mecanisme d’avaluació del compliment dels objectius de l’estratègia de Lisboa.

8.5 Promoció d’una presidència estable del Consell, de la figura de l’Alta Representant de la UE i d’una Comissió Europea més eficaç.

– Desplegament de la Iniciativa Ciutadana Europea com a mecanisme de participació ciutadana.

– Modificació del reglament relatiu al codi de conducta dels diputats al Parlament Europeuen matèria d’interessos econòmics i conflictes d’interès. L’aprovació de l’informe, fruit de les conclusions del grup de treball en el que ha participat Maria Badia, prohibeix expressament rebre pagaments o altres retribucions a canvi d’influir en les decisions del Parlament i regula els contactes dels eurodiputats amb persones alienes a l’Eurocambra amb l’objectiu d’evitar conflictes d’interès.

9/ Catalunya a Europa

9.1 Unitat dels diputats i diputades de Catalunya al PE. Els i les socialistes volem l’aplicació més extensa i rigorosa del principi de subsidiarietat.

9.2 El català a les institucions de la UE. Revisarem la normativa d’usos lingüístics de la Unió Europea en base a criteris de respecte i reconeixement de la diversitat cultural i lingüística d’Europa.

9.3 Impulsar l´Euroregió Pirineus Mediterrània com a Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT).

9.4 Mobilitat i infraestructures. Des de Catalunya apostem, especialment, pel tram ferroviari del corredor mediterrani i la seva inclusió a les Xarxes Transeuropees de Transport.

9.5 Seguir treballant per seguir comptant amb una agricultura europea comuna recolzant les explotacions familiars que fixen població en el territori i que tenen cura del paisatge. Treballar per una millor competitivitat del sector agroalimentari.

– Els diputats socialistes catalans s’han coordinat amb la resta de diputats catalans (excepte els del PP) per demanar la presència del català a les institucions europees. Maria Badia ha jugat un rol determinant a l’hora d’aconseguir l’aval europeu al model d’immersió lingüística (informe multilingüisme), al mateix temps que ha promogut l’ús del català a les institucions europees mitjançant la seva adhesió al full de ruta per promoure l’ús del català a les institucions europees, impulsat per la Fundació Horitzó Europa.

– Reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) per garantir el relleu generacional al camp, més fons per a explotacions petites, més fons destinats a la protecció del medi ambient i el manteniment dels drets en la importació de blat per Espanya i Portugal, així com dels drets de plantació de vinya fins el 2017.

– Reforma de la Política Pesquera Comuna, garantint la sostenibilitat del sector pesquer i del medi marí.

– Suport al Corredor Mediterrani mitjançant l’aprovació del programa estratègic de la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T), que marca els projectes prioritaris en matèria d’infraestructures a la UE; i de l’instrument financer Connecting Europe (Connectant Europa), que estableix l’aportació econòmica de la Unió per a la seva construcció (29.200 milions d’euros en el període 2014-2020, el triple que en el període anterior).