Raimon Obiols: L’apunt del dia / 250 (Gresol, amanida mixta, declivi)

Gresol, amanida mixta, declivi

9 d’octubre de 2023

Allò que ens hauria d’ inquietar de manifestacions com la d’ahir a Barcelona contra l’amnistia (o de les altres, de signe contrari) té poc a veure amb la conjuntura política. És el risc de cristal·lització d’un «biculturalisme», entès com el conreu sistemàtic  de dos monocultius al país; de dues identitats  aïllacionistes, impermeables i excloents en la nostra societat. Hi ha sectors polítics que ho estimulen, perquè d’això en viuen, i hi hem d’estar en contra. 

Hem d’estar a favor de la unitat civil, de la convivència, de la porositat, de la interacció permanent  entre les persones i grups que tenen diferents arrels i referents d’identitat i cultura.  Hem de mirar que tots ells  reconeguin i respectin els  sentiments dels altres.  

El respecte al pluralisme dels referents culturals i identitaris és essencial  si volem mantenir una societat i unes institucions liberals i democràtiques. Si es perd (el respecte), les coses van malament; podem precipitar-nos cap a situacions  de conflicte o d’anomia que fan perdre el temps, ens empobreixen i poden desembocar en pèssims carrerons sense sortida. 

 Als Estats Units, des de fa  temps i amb resultats generals satisfactoris, s’havia avançat, no sense  dificultats,  en el que es denominà el «melting pot», que combinava l’ afirmació de ciutadania amb la dels drets civils,  mitjançant polítiques inclusives i  accions específiques de protecció de les minories. 

Aquest model  ha estat qüestionat i s’ha aturat. D’una banda, alguns accentuen l’enfocament «multicultural» fins a formulacions paroxístiques, que divideixen i fragmenten els moviments dels drets de les minories (per molt que es teoritzi la «interseccionalitat»).  De l’altra, s’ha elevat la veu dels que reaccionaven contra el pluralisme cultural i  la política de respecte a les minories: els caricaturitzen com mostres de  decadència nacional, de feblesa, balcanització i pèrdua d’identitat. 

Les idees tenen conseqüències. Un llibre de 1996 que va intensificar molt aquests plantejaments als EUA va ser El xoc de civilitzacions de Samuel Huntington, que en contra de l’estereotip que acabà imposant-se entre nosaltres, no tenia com  objectiu  polèmic principal l’anunci d’un futur conflictiu entre les «civilitzacions» del món, sinó el perill del «multiculturalisme» a l’Occident i especialment als Estats Units.  Huntington va assenyalar com a adversaris  «els intel·lectuals i publicistes» que, en «nombre petit  però influent»,  atacaven, «en nom de la multiculturalitat»,  la identificació dels Estats Units amb la civilització occidental i «negaven l’existència d’un denominador comú americà». 

Huntington criticava  la política nord-americana del seu temps (de Kennedy i Johnson fins a Bill Clinton), dient que tendia a fer dels Estats Units «un país sense nucli cultural propi i  no pertanyent a cap civilització». Afirmava que «el xoc real», als EUA, era entre  els «multiculturalistes»  i els «defensors de la civilització occidental i del credo nord-americà».Temia que els «multiculturalistes»  acabessin destruint «la família de la civilització occidental» formada  pels Estats Units i els països d’Europa, les seves arrels. Poc podia imaginar aquell patrici educat, conservador, atlantista i «europeista», que les seves idees ajudarien al sorgiment d’un Trump primitiu i nacionalpopulista,  més inclinat a la desintegració d’Europa que a la seva unitat. 

No és per ganes d’estar al mig, per un prurit d’equidistància, sinó per un criteri de realisme elemental, si considero que les societats van per mal camí quan es decanten per un o altre extrem. Només el mestissatge del«melting pot» (tots lliures i iguals, contra les desigualtats i reconeixent les diferències) pot permetre superar aquestes contradicions i impedir que esdevinguin antagonismes crònics.  I no  només als EUA. També en general, també entre nosaltres. 

Si la alternativa al «melting pot» (al gresol)  fos una «mixed salad» (una amanida mixta), encara. El problema és que pot arribar a ser, si els extrems s’imposen, una caòtica i fatal barreja de polarització i disgregació identitàries, d’enfrontaments i declivi general.